Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Macron aconsegueix una majoria parlamentària clara per engegar les seves reformes

El president culmina amb la victòria a les legislatives la transformació del paisatge polític francès

Emmanuel Macron vota aquest diumenge a Le Touquet, al nord de França.
Emmanuel Macron vota aquest diumenge a Le Touquet, al nord de França. AP

Emmanuel Macron ha culminat aquest diumenge el seu metòdic i inesperat treball de demolició del vell sistema partidista amb una victòria clara en la segona volta de les eleccions legislatives. A la caiguda dels partits que han dominat França en les últimes dècades se suma una renovació profunda del personal polític. Desapareixen pesos pesats, homes i dones que han controlat fins a temps recents els fils del poder. I a l'Assemblea Nacional aterra una altra generació de diputats, inexperts en la seva nova professió i devots del president. Amb ells, Macron engegarà les seves promeses reformes econòmiques amb una majoria absoluta que li permet fer-ho.

La primavera francesa — quatre convocatòries electorals entre el 23 d'abril i el 18 de juny— conclou amb la consagració de Macron com un dels presidents més poderosos en temps recents. Governarà sense cap grup d'oposició fort al Parlament, amb els dos partits tradicionals —el Partit Socialista (PS) i la dreta dels Republicans— en crisi, i amb una franja populista sorollosa però amb un paper secundari a l'Assemblea Nacional.

La victòria té matisos. Les primeres projeccions, al tancament dels col·legis electorals, apunten a un resultat menys alt dels que alguns sondejos aventuraven en els últims dies. I l'abstenció rècord, gairebé un 57%, obliga a rebaixar el triomfalisme del macronisme.

El que pocs creien possible fa dos mesos és una realitat. Una vegada va guanyar les eleccions presidencials de l'abril i el maig, es va beneficiar de l'impuls habitual del vencedor i va aconseguir una majoria en les legislatives. Amb la diferència, respecte a casos anteriors, que ell ho feia amb un partit nou que fins ara disposava de zero diputats. I que, més que un partit, era un moviment a mida d'un home, Emmanuel Jean-Michel Frédéric Macron. Amb 39 anys és el líder francès més jove des de Napoleó i el que, des del centre polític i buscant superar la divisió esquerra/dreta, en menys de dos mesos ha refundat el sistema: ja no és dreta i esquerra; és la majoria Macron i una suma heterogènia de minories.

La República en marxa (LRM), el seu partit, ha estat el més votat. Associat al centrista Modem del ministre François Bayrou, obté entre 355 diputats de 577, segons les primeres projeccions d'IPSOS. Altres estimacions atorguen al partit de Macron entre 395 i 425 escons. El segueixen Els Republicans i els seus aliats, que seran el primer partit de l'oposició amb 125 diputats. El PS va ser en els últims cinc anys el partit del poder a França. Socialista era el president François Hollande i la majoria parlamentària. Ara es queden amb 34 diputats. El secretari general del partit, Jean-Christophe Cambadélis, va anunciar la seva dimissió.

L'any de la revolta populista, el de la victòria del Brexit al Regne Unit i de Donald Trump als Estats Units, a França no ha quallat. Els partits que proposaven una esmena a la totalitat a l'statu quo —la sortida de la UE i l'OTAN, el qüestionament del capitalisme— es quedaran en posició minoritària a l'Assemblea Nacional.

La França Insubmisa de l'exsocialista Jean-Luc Mélenchon aconsegueix 19 escons. El Front Nacional de la ultradretana Marine Le Pen recull vuit escons, segons algunes projeccions, insuficients per formar un grup parlamentari, que n'exigeix 15.

L'arribada en massa de diputats nous d'un nou partit té pocs precedents. El més evident és el de 1958, quan, recentment aprovada la Constitució que va il·luminar la V República i escollit el president el General De Gaulle, el seu partit va guanyar les eleccions legislatives en un moment de renovació de la classe política similar a l'actual. Amb la victòria de LRM, es renoven prop del 60% d'escons. El nou parlament tindrà menys polítics professionals, més dones, més persones del món empresarial. També més rostres desconeguts per al gran públic, fins i tot per als seus propis votants, que en molts casos els van triar no per les seves virtuts sinó perquè portaven l'etiqueta de Macron.

La dimensió de la majoria, si es confirmen les primeres projeccions, no iguala la del 1993 quan, en un altre moment crític del PS, el neogaullista RPR i el centredreta de la UDF, partits que anaven per separat però que van governar junts, van sumar 472 diputats.

El resultat obre un debat sobre el sistema electoral. És un sistema amb dues voltes que sobredimensiona la representació del guanyador i margina el perdedor. Un partit com la LRM pugui sumar un 32% de vots en la primera volta i en la segona un 75% d'escons. I un altre com el FN pugui quedar-se sense grup parlamentari malgrat haver obtingut un 13% de vots en la primera volta.

El que se'n vagin tots a l'estil francès culmina sense que s'hagin tocat les columnes del sistema: amb Macron la monàrquica V República està més viva que mai. Pel camí han caigut presidents i epresidents que aspiraven a la presidència com Nicolas Sarkozy i François Hollande, i polítics que portaven anys preparant l'assalt a l'Elisi, com Manuel Valls o François Fillon, han vist arruïnades les seves ambicions. Altres veterans, com el ministre Bayrou, han sobreviscut. Emmanuel Macron ja pot començar a governar.

MÉS INFORMACIÓ