Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
El desafiament sobiranista català

Dues empreses rebutgen treballar en el referèndum per por d’incórrer en delicte

La Fiscalia de Catalunya i la Guàrdia Civil investiguen els actes preparatius de la consulta

Junqueras i Puigdemont al Parlament el 15 de juny. Ampliar foto
Junqueras i Puigdemont al Parlament el 15 de juny. EFE

Algunes empreses contactades per la Generalitat de Catalunya per preparar la infraestructura del referèndum il·legal d’autodeterminació previst per l’1 d’octubre temen incórrer en un delicte si accepten la invitació del Govern presidit per Carles Puigdemont. La Fiscalia de Catalunya i la Guàrdia Civil investiguen aquests actes preparatius de la consulta. Una empresa d’informàtica emplaçada per al recompte de vots ja ha rebutjat participar en el concurs en preveure que els seus serveis s’utilitzarien en una convocatòria il·legal.

El 17 de maig passat, la Guàrdia Civil va lliurar requeriments de la Fiscalia a diverses empreses suposadament contactades per la Generalitat per organitzar el referèndum d’autodeterminació de l’1 d’octubre perquè subministressin informació detallada sobre aquests tractes comercials. L’Executiu autònom català va activar a principis d’aquest mes el procés per contractar la logística –urnes, paperetes, sobres, ordinadors...– de la consulta unilateral, i ho va fer a través d’“acords marc” per a tot tipus de convocatòries electorals per evitar una impugnació.

La Fiscalia del Tribunal Superior de Catalunya va obrir una investigació al març sobre els preparatius del referèndum d’independència. El Ministeri Públic va actuar sobre dues bases. La primera és una nota de l’assessoria jurídica del Parlament català, que adverteix que una partida del pressupost destinada al referèndum podria vulnerar resolucions del Tribunal Constitucional. La segona és la publicitat institucional de la Generalitat sobre el vot a l’estranger. D’aquesta investigació, que roman oberta, en deriven els requeriments d’informació a les empreses contactades per la Generalitat.

Fonts de la investigació assenyalen que una empresa dedicada a serveis informàtics per al recompte de vots en processos electorals ha declinat participar en els concursos de l’“acord marc” de la Generalitat en sospitar que els seus serveis puguin emprar-se per al referèndum unilateral de l’1 d’octubre. En aquest cas podrien ser considerats cooperadors necessaris de delictes de prevaricació, desobediència i malversació.

Querella per les urnes

Almenys una altra empresa va sol·licitar un dictamen als seus serveis jurídics per conèixer les possibles conseqüències de participar en aquests contractes. Segons les mateixes fonts, els advocats de la companyia van ser “diàfans” en el seu informe: a més de les possibles conseqüències penals per als seus responsables i la mateixa empresa com a persona jurídica, tindrien dificultats per cobrar els serveis prestats en cas que fossin declarats il·legals.

No totes les empreses s’han tirat enrere per la possibilitat de veure’s perseguides per la justícia. La Fiscalia del Tribunal Superior de Catalunya va presentar una querella per desobediència, prevaricació i malversació contra la consellera de Governació, Meritxell Borràs, i el secretari general d’aquest departament, Francesc Esteve, per l’acord per al subministrament d’urnes, en entendre que “suposa una engegada dels tràmits” per dur a terme un referèndum vinculant secessionista expressament prohibit pel Tribunal Constitucional.

Aquesta querella, pendent d’admissió a tràmit, es va ampliar el 13 de juny després que Puigdemont anunciés la data i la pregunta de l’hipotètic referèndum i es conegués que almenys dues empreses –Suministros Integrales Futbida SL i Plastic Express SL– van concórrer al concurs per fabricar les urnes.

Les accions de la Fiscalia del Tribunal Superior català corren paral·leles a la investigació empresa des de fa més d’un any per la Fiscalia de l’Audiència Nacional per possibles delictes de sedició pels moviments de la Generalitat per construir les denominades “estructures d’estat” per a l’eventual independència. Aquestes investigacions se centren en les adjudicacions del Centre de Telecomunicacions i Tecnologies de la Informació (CTTI) per a l’engegada dels serveis d’intel·ligència i l’agència tributària d’una Catalunya independent. A principis d’abril, la Fiscalia va enviar la Guàrdia Civil perquè exigissin a una vintena d’empreses tecnològiques, consultores i de ciberseguretat informació sobre els contractes amb la Generalitat per aixecar aquestes dues estructures.

MÉS INFORMACIÓ