Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
JORDI BORJA, GEÒGRAF I URBANISTA

“Si s’aconsegueix una consulta més o menys digna ja serà molt”

L'urbanista defensa la celebració del referèndum encara que adverteix que si guanya el sí serà només un brindis al sol

Jordi Borja, ahir, a Barcelona.
Jordi Borja, ahir, a Barcelona.

Jordi Borja (Barcelona, 1941). Geògraf i urbanista. Extinent d'alcalde de Barcelona. Membre de Catalunya en Comú i considerat un dels mentors d'Ada Colau, confia que els comuns participin a la consulta. “Si es fa una cosa que demanem tots que és la consulta, cal anar-hi”, subratlla.

Pregunta. Pensa donar-se de baixa de Catalunya en Comú?

“Crec que els comuns hi participaran. Si tots volem la consulta cal anar-hi

Resposta. No ho he dit mai. Sempre he dit que em sento integrat en el món de la confluència com abans a Iniciativa o Barcelona en Comú. No he canviat. El que li vaig dir fa un mes a David Cid és que no em veia anant cada dos mesos a la coordinadora a dir el que em passa pel cap, a fer de pepito grillo o només a aplaudir. I és per raons d'edat i per activitat professional. Vaig deixar de fer de quadre polític als 80. Hi ha moltes formes de militar.

“El problema no és de Catalunya sinó d'Espanya. És lògic que el poble s'expressi

P. Com ho està fent Colau com a alcaldessa?

R. És un fenomen de la política. Hi ha pocs líders com ella que tenen una influència que va molt més enllà dels seus militants. I desborda per l'esquerra o la dreta. Segurament, des de la Guerra Civil es poden comptar amb els dits de la ma personatges amb aquesta força política.

P. Està ben acompanyada?

R. El seu equip és bo. Poso dos exemples de gent que conec: Janet Sanz sap tocar totes les tecles i és política, intel·lectual i tècnica. I Gerardo Pisarello, el que millor s'explica.

P. No diu res de Jaume Asens a qui va criticar per vetar un Festival de les Cultures que es farà al final a L’Hospitalet.

“L'única cosa que ens ha de preocupar l'1 d'octubre és que algú es passi

R. Soc el seu amic. Es va equivocar perquè té una col·laboradora extremadament dogmàtica encarregada de la relació amb la immigració. Em va dir que no la podia desautoritzar i que era un festival massa gran en el qual a més parlàvem de multiculturalitat quan a ells els agrada la interculturalitat.

P. Per què va dir en una entrevista a Vilaweb que els comuns estan una mica a la lluna amb el referèndum?

"A Fachin el critico només per les seves resistències a confluir"

P. La seva postura és semblant a la Fachin, líder de Podem, que defensa participar en una consulta sense considerar-la vinculant. Per què el critica llavors?

R. És que segur que amb Albano coincideixo en vuit punts sobre deu. El critico per un tema molt concret i és per les resistències que posa a la confluència. No tinc res contra ell. Ni tan sols el conec.

P. Juan Carlos Monedero li va dir clarament que el volien fer fora?

R. No. Em sembla que una vegada jo li vaig dir: Teniu poder polític sobre Podem? I em va dir que sí perquè no té personalitat jurídica. De tota manera li vaig recomanar que no l'apliquessin administrativament i els vaig suggerir que intentessin [la confluència]. Si hi ha d'haver canvis que siguin democràtics. És com amb el PSUC. Carrillo va voler que fos una federació del PC i ens hi vam oposar. El de Podem s'ha de resoldre des d'aquí i no que vingui un de fora i digui: 'Aquest fora'. Seria traumàtic. En el millor dels casos, es partiria per la meitat.

R. Em sembla que donen la imatge que estan esperant. I tenen una part important de raó perquè el Govern explica molt poques coses i no saben molt bé per on els porten. Han quedat una mica paralitzats. Fa una setmana vaig estar a l'acte de l'ANC primer per una raó personal: soc molt amic d'en Jordi Sánchez i em va dir que era important, que un no independentista, vinculat als comuns, hi anés. I em va semblar útil. Em vaig trobar bastants històrics del PSUC, dirigents d'EUiA o de Podem. No vaig ser un cas únic.

P. Va ser un error que Colau no hi fos aquest diumenge?

R. No ho sé, però a mi m'hagués agradat que hi fos. Vaig estar amb l'Ana Sallés i l'Eliseu Climent i la vam trobar a faltar.

P. Ella no va als actes de l'ANC.

R. Però a les Diades sí.

P. Catalunya en Comú demana garanties al referèndum.

R. Una paraula poc afortunada. No es poden demanar garanties en una situació en la qual no saps com reaccionaran uns o altres. Jo vaig militar bastants anys a la clandestinitat i quan organitzaves una assemblea, una manifestació o una vaga no sabies què faria el Govern. Persones properes al poder em van dir divendres passat a Madrid que el Govern té moltes possibilitats: judicialitzar-lo com el 9-N, que seria el més suau, inhabilitar; assumir la direcció dels mossos; un decret sobre escoles… El problema no és de Catalunya sinó d'Espanya. I és lògic que el poble català s'expressi.

P. Si es repeteix un altre 9-N, de què servirà?

R. Les lluites socials i polítiques sempre són un salt endavant encara que inicialment siguin una frustració.

P. Comparteix la sensació del Govern que serà la participació la que faci el referèndum vinculant?

Per molt que tothom voti com a màxim aconseguirem un brindis al sol

R. El de vinculant és el de menys. És molt difícil que es pugui fer un altre 9-N perquè tenen formes de parar-lo i que voti més del 50% del cens. Si es passen aquestes dues barreres, la tercera és que el sí tingui una majoria clara. I la quarta és: I ara què fem?

P. Puigdemont diu que llavors toca començar a negociar la secessió.

R. Però el Govern espanyol no voldrà. El procés català és llarg i el que estem fent és afeblir el Govern. Aquest és l'objectiu immediat.

P. Comunicarà la seva postura al partit?

R. He decidit fer un article. No crec que faci falta perquè crec que hi participaran i suposo que faran el mateix que Podem. L'únic matís és que ja toca. Però deixant clar que ningú esperi que d'aquí es passi a la independència. Si s'aconsegueix una consulta més o menys digna ja serà molt. Pot haver-hi represàlies.

P. Què passa a partir del 2 d'octubre?

No soc independentista però votaria que sí ara mateix. El que jo vull és canviar la relació de Catalunya amb Espanya

R. Un cop d'efecte important de cara a la societat espanyola. Tinc bastantes diferències amb Junts pel Si i la CUP. Pot ser que l'única manera que la relació amb Espanya sigui millor és la independència però hi ha altres coses: un estatut millor, un federalisme asimètric, una confederació, un estat associat. Que se sàpiga que aquesta consulta no porta a la independència. Si es fa una consulta, cal anar-hi però deixar clar que no creem una falsa il·lusió. Per molt que tothom voti com a màxim aconseguirem un brindis al sol.

P. Menteix llavors el Govern?

R. Tenen una perspectiva infantil en el sentit que és una il·lusió. El que en el fons es vol és tenir molt més autogovern.

P. No és el que volen, ni tampoc la CUP.

R. La CUP juga a una altra cosa, fins i tot tenen un uniforme diferent. No vol governar, vol punxar, a uns perquè facin coses i als altres per fastiguejar-los. Per deixar-los bé: ells volen fabricar un prototip, per exemple un Alfa Romeo, el que passa és que la democràcia són molts Seats.

P. Va ser tinent d'alcalde amb el PSC. L'ha decebut?

R. Jo era maragallista. I tinc simpatia per Iceta: fa el que pot. Penso que sense els socialistes la relació de Catalunya amb Espanya no pot millorar. No cal fer-los mal ni parlar de calç viva. No crec que sigui un partit corrupte. Li vaig dir a Colau que era important establir bones relacions amb el PSC perquè els necessitaria.

P. Li va fer cas. Va pactar amb Jaume Collboni.

"El Govern té una perspectiva infantil en el sentit que és una il·lusió. El que en el fons vol és tenir molt més autogovern

R. Ella fa les coses quan les veu clares. Em va preguntar pel pacte amb ERC i li vaig dir que estaria molt bé però que era difícil perquè estan a Junts pel Sí i Alfred Bosch té moltes ganes de ser alcalde encara que penso que no ho aconseguirà. Els socialistes són previsibles. A mi ja m'agradaria que comuns, socialistes i ERC s'entenguessin. L'única cosa que ens ha de preocupar de cara a l'1 d'octubre és que algun es passi.

P. És independentista per impulsar la ruptura que no va fer a la transició?

R. No ho soc però votaria que sí ara mateix. El que jo vull és canviar la relació de Catalunya amb Espanya, més autogovern, millors condicions econòmiques i sobretot que els temes identitaris, com la llengua i la cultura de la nació, siguin intocables.

P. És la tercera via, que va fracassar.

R. Ha fracassat tot. A partir d'aquí, no hi ha la sobirania vuitcentista. Hem de ser interdependents. La independència pura i dura no existeix.