Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Barcelona homenatja 30 anys després les víctimes d’Hipercor

L'Ajuntament recorda en un emocionant acte els ferits i els 21 morts en l'atemptat d'ETA

Homenatge a les víctimes d'Hipercor.
Homenatge a les víctimes d'Hipercor.

És de les coses que han quedat gravades en la memòria de la ciutat. No hi ha ningú a Barcelona de més de 40 anys que no recordi on estava la tarda del 19 de juny del 1987, quan ETA va fer esclatar una bomba a l'aparcament de l'Hipercor i va matar 21 persones i en va ferir 45. L'Ajuntament ha recordat aquest dissabte les víctimes en un auster, però emotiu i molt emocionant acte. Un reconeixement que, llevat de la col·locació del monument commemoratiu a la Meridiana el 2003, ha trigat 30 anys en arribar.

Ha estat un acte breu però molt i molt intens. 15 minuts sense més paraules que les del poema Per qui toquen les campanes, de John Donne, que ha llegit la dramaturga Àngels Aymar. L'acte ha aconseguit reunir les famílies de 20 dels 21 morts: des de xavals fins a persones molt grans. Ha estat bestial l'emoció de les seves cares i les seves llàgrimes 30 anys després.

Asseguts sota el monument de pedra grisa, han contemplat l'espectacle dels ballarins voluntaris no professionals que s'han mogut al so del piano. Després, un per un, acompanyats pels ballarins s'han aixecat per deixar un objecte del seu familiar mort a l'atemptat sobre una cadira buida. Hi havia llàgrimes en els ulls de bona part dels assistents. Familiars, públic, autoritats --encapçalades per l'alcaldessa Ada Colau-- i periodistes. Una pilota, un ordinador, una foto, una màscara, unes castanyoles, fils de cosir, papers, una llibreta, un nas de pallasso, un rellotge, unes ulleres, un llibre, teles i sabatilles, una samarreta, bolígrafs, una flor, uns anells, un potet amb pedres i un encenedor, uns peücs de nounat i un vestit de nadó.

No hi ha hagut parlaments tampoc en la posterior visita a la placa que recorda l'atemptat i que l'Ajuntament ha col·locat davant el centre comercial. Una commemoració que si ha trigat tres dècades és perquè encara hi ha ferides obertes. En l'homenatge han participat representants de tots els grups municipals del consistori excepte la CUP, el comissionat de Memoria Histórica i artífex de l'acte, Ricard Vinyes, policies i bombers i per part de la Generalitat hi havia el director general dels Mossos d'Esquadra, Albert Batlle. Tampoc ha participat en l'acte el president de la Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes (ACVOT), José Vargas. L'ACVOT celebrarà el seu propi acte dilluns que ve.

Amb els ulls enrogits, o amagats després d'ulleres de sol, les famílies de les víctimes han agraït un acte que consideren un desgreuge. Expliquen que ningú de l'administració els ha cridat en tots aquests anys. Fins que l'actual govern municipal els va visitar un a un. Molts encara necessiten atenció psicològica. "Ha estat preciós. Música, cadires buides i un objecte personal. Quina manera de dir tant amb tan poc. No podien fer-ho millor", agraïa Alberto Güell, fill d'una víctima. "I sense discuros de polítics. Sense política. Homenatjant a persones", celebrava. També estava molt emocionat Robert Manrique, que va presidir la delegació catalana de l'Associació de Víctimes del Terrorisme fins l'any 2002, quan se'n va apartar al témer que es politzés. Darrere de cadascuna de les cadires buides hi ha històries humanes impressionants. D'un bebè que no va arribar a néixer. D'un home que va perdre a la seva dona i les dues filles. D'un nen que es va quedar sense pares ni germà. Alguns no han volgut participar en actes públics fins avui. Uns altres, ho han fet perquè els ho ha demanat el nét que volia homenatjar a l'avi que no ha conegut. Per fi Barcelona ha reconegut tant de dolor.

MÉS INFORMACIÓ