Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Lauwers, Bieito, bon circ i tres vegades la Vilarasau, en la nova temporada del Lliure

El teatre, que va arribar als 140.000 espectadors i un 84,7 % d'ocupació a les seves tres sales, torna a incidir en el tema social

Imatge de l'espectacle 'Daral Shaga'.
Imatge de l'espectacle 'Daral Shaga'.

Temporada intensa la que es prepara al Teatre Lliure i que ha presentat aquest migdia Lluís Pasqual. Molt teatre i molt variat, amb grans noms d'aquí (Emma Vilarasau per partida triple, Vicky Peña, Calixto Bieito, el mateix Pasqual) i estrangers (Jan Lauwers), un profund accent de nou en el tema social (emigració, transsexualitat, els sense sostre), Shakespeare (que no falti), comèdia i drama, fins i tot drama atroç, clàssic (Medea) i modern (el cas de la jove austríaca segrestada Natascha Kampusch); música i dansa, reposicions d'obres que van deixar públic fora, gènere que està sent feliçment habitual al Lliure (Maria Estuard, In memoriam, Rhumia); molt i bon circ, funcions en èuscar, i una incitació a endinsar-nos en els budells màgics de la creació teatral. També un record al recentment mort director Moisès Maicas.

Tot això i més hi ha al programa de la temporada i per entendre la proposta Pasqual ha traçat un mapa conceptual marcat per diferents itineraris. El Lliure considera que, després d'aquesta temporada que ha estat la del 40 aniversari del col·lectiu i la commemoració del qual es tanca aquest dissabte a la nit amb una multitudinària revetlla a la plaça de Margarida Xirgu, necessiten ressituar-se i “desplegar un mapa per saber on estem i cap a on hem d'anar”. La programació és a la manera borgiana aquell mapa i alhora aquest territori en el qual transita el Lliure i en el qual actors, directors, tècnics i públic s'endinsaran en un emocionant viatge d'exploració.

Entre els territoris que es trobarà l'expedició del Lliure figuren el dels “refugiats, estrangers i estranys”. A destacar entre els espectacles que reflexionen sobre aquests temes El metge de Lampedusa, una versió teatral de Llàgrimes de sal, l'autobiografia del metge Pietro Bartolo que dirigirà Miquel Górriz i interpretarà Xicu Masó (es veurà a l'octubre i novembre). La Medea d'Eurípides i la Berenice de Racine, a les quals donarà vida Emma Vilarasau, es presenten com dos exemples d'estrangeres als dos espectacles (muntatge teatral i lectura dramatitzada respectivament) que dirigirà Pasqual al Lliure de Montjuïc (també en tots dos hi seran Andreu Benito i Roger Coma). Altres propostes en aquest apartat són l'òpera infantil Brundibár, estrenada al gueto jueu de Praga el 1941 i portada a escena per Els Pirates; Històries d’Istambul , a contrapeu, de Yesim Ozsoy muntada per Joan Arqué Solà i amb Mercè Aranega; Living with the light on, un divertit monòleg en el qual l'actor de la Royal Shakespeare Mark Lockyer, addicte a l'alcohol i bipolar, explica ell mateix en escena la seva pròpia experiència, i la mostra de “teatre inclusiu” amb temes com la transsexualitat o els homeless.

El territori d'“obstinació extrema” inclou diversos espectacles molt interessants de circ: Extremités, amb l'equilibrista discapacitat Rémi Lecocq realitzant portents acrobàtics en cadira de rodes, el retorn de Rhümia, de Rhum i cia, Opus, amb 14 acròbates i el quartet Debussy endinsant-se en la música de Xostakóvitx, o El somriure al peu de l’escala, relat de Henry Miller posat en escena per Ramon Simó i en el qual Jordi Martínez encarna un pallasso retirat que torna a la pista. A destacar també Daral Shaga, una òpera circense amb fragments de vida d'emigrants tractant de saltar tanques.

En la secció “En convivència” (que inclou subtemes –si els podem denominar així– com la família i l'amor), un muntatge de Pau Carrió de Nit de reis, de Shakespeare, amb la Kompanyia Lliure (setembre, a Gràcia), la producció del Teatre Arriga d'Obabakoak de Bernardo Atxaga, en muntatge de Calixto Bieito (amb diverses funcions en èuscar sobretitulat en català), i La visita de la vella dama, de Dürrenmatt, protagonitzada per Vicky Peña i amb els altres personatges encarnats per objectes manipulats per Farrés Brothers i cia. També en aquest apartat Beguin the beguine, el guió de John Cassavetes en muntatge de Jan Lauwers, un dels espectacles estrella de la temporada (Montjuïc, 23 al 25 de gener); La tristesa dels ogres, l'obra sobre Kampusch dirigida per Fabrice Murgia; Si mireu el vent d’on ve, de Neil Leyshon, dirigida per Fernando Bernués i amb la Vilarasau i Eduard Farelo, i El sistema solar, comèdia salvatge sobre la família dirigida per Carol López.

Un penúltim territori és “Arts i lletres”, en el qual s'inclouen Escrit en l’aire, la confluència de Cesc Gelabert i el desaparegut Moisès Maicas (al qual Pasqual ha dedicat un sentit record) amb els textos de Valère Novarina (Gràcia, 7-12 de novembre), i un concert de l'orquestra barroca Vespres d’Arnadi sobre Alexandre Magne (Alessandro amant).

Finalment, “Assaig i funció” oferirà la possibilitat d'assistir al procés de creació d'un espectacle a través de Tres lectures (El cosidor, La ronda i Les tres germanes) de la mà de Pasqual i la Kompanyia. Nombroses altres activitats, incloses exposicions, projeccions, conferències i taules rodones, figuren en el mapa del Lliure per a la temporada 2017-18.