_
_
_
_
_

Les empreses, a la recerca de l’estudiant d’enginyeria

L’alta demanda de perfils professionals especialitzats en noves tecnologies coincideix amb una caiguda de les vocacions

Josep Catà
Un grup d'estudiants a les proves d'accés a la universitat.
Un grup d'estudiants a les proves d'accés a la universitat.EFE

Durant les proves d’accés a la universitat no només els estudiants estan pendents del seu futur professional. També les empreses es pregunten què és el que volen cursar els flamants universitaris, amb l’esperança que es converteixin en professionals especialitzats en aquelles matèries que els veterans de les companyies no dominen. Programació, anàlisi de dades, robòtica, intel·ligència artificial... Els experts assenyalen que les ocupacions del futur tindran a veure amb aquestes àrees de coneixement, i les empreses ja han començat a buscar talent. No obstant això, es troben amb una caiguda de les vocacions en enginyeria.

En l’últim informe de l’Associació Multisectorial d’Empreses (AMEC), que es dedica a l’impuls de la internacionalització i de la innovació, les dades de l’enquesta als seus associats incidien en aquesta realitat. Encara que el 91% de les empreses asseguren que han dedicat esforços a innovar, un 45% també declara que no tenen recursos humans especialitzats.

“Falten persones formades en les disciplines clau per a la innovació, la competitivitat i la internacionalització”, lamenta Laura Robert, de Cellworking, una xarxa d’emprenedors que des del 2009 treballa per motivar els joves a apostar per aquestes carreres. Les dades de la Comissió Europea indiquen que actualment el 50% de les empreses de l’Estat demanen aquest tipus de personal. Aquesta necessitat anirà en augment en els propers tres anys: un 14% a Europa i un 10% a Espanya. S’estima que el 2020 faran falta prop de 800.000 enginyers a la Unió Europea només del sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).

No obstant això, el nombre d’alumnes matriculats en enginyeria ha caigut un 25,3% a l’Estat del 2004 al 2014, segons l’informe la Universitat en Xifres 2014-2015. Hi ha diversos factors que expliquen aquesta falta de vocacions en ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques (els anomenats àmbits STEM, per les seves sigles en anglès). “Són temàtiques poc atractives a l’institut, tenen fama de ser matèries molt complicades, i a més la societat no acaba d’entendre l’aplicació d’aquests estudis”, detalla Robert.

Hi ha, a més, el factor dels salaris baixos, que llastra la competitivitat de les empreses catalanes i espanyoles respecte a les d’altres països europeus. “Les companyies estan contractant, però per a una pime del sector tecnològic és molt difícil competir amb els salaris que ofereixen les multinacionals”, explica Diego Guri, director d’expansió d’AMEC. La Generalitat té en marxa, amb el STEMCat, un pla per impulsar aquests estudis.

Un exemple d’empresa que necessita aquests perfils professionals és Kernel Analytics, una consultoria que assessora companyies com Danone o Desigual mitjançant prediccions de dades. La clau, segons Marçal Molins, mànager de la consultoria, és motivar i oferir projectes als joves: “Cal ser a les universitats, participar en els seus fòrums, i ser capaços d’atreure el talent”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Josep Catà
Es redactor de Economía en EL PAÍS. Cubre información sobre empresas, relaciones laborales y desigualdades. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona. Licenciado en Filología por la Universidad de Barcelona y Máster de Periodismo UAM - El País.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_