Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El 16% dels atesos per Càritas són treballadors precaris

La institució denuncia la cronificació de la pobresa i demana la renda garantida de ciutadania

Una usuària de Càritas en un banc d'aliments.
Una usuària de Càritas en un banc d'aliments.

L'anunciada recuperació econòmica no té efecte a les portes dels centres d'ajuda de Càritas a Barcelona. L'entitat eclesiàstica, que el 2016 va atendre 22.435 persones mitjançant aportacions econòmiques i d'aliments o bé amb cursos de formació, ha identificat un nou tipus de pobresa, que intensifica la cronificació d'aquesta situació de risc. El 16% de les persones ateses per Càritas treballen. "Hi ha més feina, però els sous baixos i l'elevada temporalitat no permeten la supervivència de les famílies", ha alertat aquest dijous Salvador Busquets, el director de Càritas Diocesana de Barcelona.

En la presentació de la Memòria del 2016, els responsables de l'entitat social s'han sumat a altres institucions, com la Creu Roja, en la demanda de l'aplicació immediata de la renda garantida de ciutadania (RGC), que va ser ahir objecte de debat al Parlament de Catalunya. "Demanem que s'implanti tal com es va acordar, fins al 100% el 2020", ha detallat Busquets, que ha rebutjat buscar culpables en l'estancament d'aquesta mesura. "El problema de la pobresa és estructural i, per tant, la responsabilitat és compartida: no s'està fent tot el que es necessita", ha assegurat, qüestionant la capacitat d'acord entre les administracions local, catalana i estatal.

El nombre de persones ateses per Càritas el 2016 va ser un 6% menor que el col·lectiu atès l'any anterior. No obstant això, els responsables de la institució lamenten que aquesta reducció només es tracta d'un miratge: en els primers mesos del 2017 creixen sense parar les persones sense recursos que van a buscar ajuda a les oficines de l'entitat eclesiàstica. "Amb l'obtenció d'una feina, moltes famílies es confien i deixen de venir, però en veure que es tracta de feina precària, ara estan tornant", ha explicat Busquets.

A més de la feina precària, l'altre factor que explica l'increment de persones ateses aquests últims mesos és l'arribada de refugiats que fugen de països en conflicte. D'Hondures, per exemple, el 2016 es va passar de cap hondureny atès per Càritas a 350. Els demandants d'asil venen també d'El Salvador, Veneçuela o Nigèria.

Càritas ha constatat, a més, que les persones pobres necessiten cada vegada ajudes més grans. Mercè Darnell, adjunta a Acció Social de Càritas, ha explicat que els serveis prestats per la institució han augmentat un 4,2%, i que els del Servei d'Ajudes Econòmiques han crescut un 7% respecte a l'any anterior. Càritas ha destinat 4,3 milions d'euros en ajudes a les necessitats bàsiques.

L'altre element denunciat per Càritas és el de l'habitatge. El 45% de les persones ateses no té un habitatge digne, i un 31% de les llars amb fills estan a càrrec d'una mare sola. "Necessitem un parc d'habitatge social, ja que ara només representa el 2% del total", ha lamentat Busquets.

Ajuda a refugiats

Gerson.
Gerson.

A més del treball precari, que també va denunciar Creu Roja en la seva memòria d'activitats, l'altre factor que explica l'increment de persones ateses els últims mesos és l'arribada de refugiats que fugen de països en conflicte. Del Salvador, Veneçuela o Nigèria, entre altres.

D'Honduras, per exemple, el 2016 es va passar de cap hondureny atès per Cáritas a 350. Un d'ells és Gerson, de 24 anys, que va arribar al barri de Poble Sec de Barcelona fa un any fugint de la criminalitat i de les mares, les bandes de narcotraficants que fustiguen les famílies per captar joves. "Obliguen els nois a traficar i a cobrar l'anomenat impost de guerra a botigues i empreses", explica Gerson, que vol mantenir-se en l'anonimat per por de les represàlies a la seva família: "Abans de venir a Barcelona les mares van matar tres cosins meus, de 22, 23 i 16 anys". A ell mateix el van assaltar tres vegades.

Format en Màrqueting i Publicitat i amb experiència laboral en un call center al seu país d'origen, no troba feina estable perquè està en situació irregular. "El Govern espanyol no reconeix la criminalitat del meu país com un motiu per considerar-me un refugiat", lamenta. En un país estrany i amb dificultats per trobar ocupació, va decidir acudir a Càritas. L'entitat li dona assistència social en matèria d'aliments i transport i l'ajuda a pagar el lloguer del pis.

A més, per a Gerson és una oportunitat d'entrar al món laboral, després d'haver malviscut muntant carpes, fent de cangur o passejant gossos: "Ara vaig al Casal de Joves de la Barceloneta, estudio cursos d'informàtica, d'anglès, de català i també faig un curs d'inserció laboral". Una de les seves passions és la cuina, que estudia en la fundació Mescladís amb l'esperança que pugui ser una manera de trobar feina. D'altra banda, té ganes d'acabar els estudis de Publicitat: "Només vull treballar i pagar-me els estudis".