Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Iglesias perd la moció de censura i només suma ERC, Bildu i Compromís

El PP supera el tràmit amb el suport de Ciutadans i l'abstenció del PSOE, el PNB i el PDeCAT

Mocion de censura de Podemos a Rajoy
Pablo Iglesias aquest dimecres en el debat de la moció de censura contra Rajoy. AFP

Pablo Iglesias ha perdut la seva moció de censura. Almenys, aritmèticament, perquè tal com estava previst només ha sumat 15 vots d'ERC, Bildu i Compromís, fins a arribar a un total de 82 vots a favors, 170 en contra i 97 abstencions.

Mariano Rajoy supera amb comoditat l'escull parlamentari, està a punt de veure el final del tràmit dels Pressupostos del 2017, comença a buscar l'acord per als del 2018 i, sobretot, segueix tenint a la seva mà el BOE. I ha vist com la resta de partits, els que poden tancar acords per revocar el llegat normatiu de la majoria absoluta del PP, estan tan lluny els uns dels altres que, en tot cas, només coincideixen en objectius genèrics, però no en concreció de lleis.

Rajoy es va implicar a fons la primera jornada, responent Irene Montero i Pablo Iglesias, però aquest segon dia només ha aparegut poc abans de la votació. Tot i així, és l'únic president que en una moció de censura no delega les intervencions en els seus ministres.

El líder de Podem ha debatut intensament durant més de 12 hores i en dos dies com a candidat a la Presidència del Govern per constatar que no hi ha una majoria alternativa al Congrés. L'aritmètica no suma per “fer fora el PP”, segons la seva pròpia expressió. Perquè la majoria dels grups sí que comparteix la primera part de la moció, la de censurar el Govern, però no la segona, la de donar suport a Iglesias perquè sigui president de l'Executiu.

Iglesias ha aconseguit visibilitat política en dos dies de llarg debat, però no ha sumat suports ni ha aconseguit situar en l'agenda política propostes concretes. L'única novetat és una certa sintonia o un cert acostament amb els socialistes, encara que la discrepància ha quedat clara en la votació final.

La tercera moció de censura de la democràcia ha acabat com les altres dues: amb més vots en contra que a favor. L'única diferència és que en les altres dues els vots en contra van superar els 176 de la majoria absoluta.

L'únic partit que ha votat amb el PP en contra de la moció és Ciutadans i aquesta posició ha quedat clara en el dur enfrontament personal entre Iglesias i Albert Rivera que ha obert la segona jornada. El PSOE s'ha abstingut perquè, segons ha explicat el seu portaveu provisional, José Luis Ábalos, no comparteixen que Iglesias sigui president, no hi ha majoria suficient i, en tot cas, serà la nova direcció socialista la que, després del congrés d'aquest cap de setmana, decidirà la seva pròpia estratègia.

El matís del debat és que Iglesias no ha parat de tenir gestos cap al PSOE per arribar a acords en contra del PP. El líder de Podem ha tornat a citar la moció de Felipe González, presentada el 1980 sense negociar amb altres partits i sabent que era impossible que tirés endavant, però ha omès la dada fonamental que llavors el socialista era el líder de l'oposició, com ho era Antonio Hernández Mancha quan va presentar la seva el 1987. Iglesias no és líder de l'oposició, és el líder del tercer partit, no del segon.

Aquestes complicitats entre el PSOE i Podem xoca, no obstant això, amb la desconfiança mútua. Així, Ábalos ha tornat a retreure que Podem no permetés, amb la seva abstenció fa més d'un any, que Pedro Sánchez fos president del Govern, per desbancar el PP. El portaveu socialista ha desgranat en la tribuna les deu mesures anticorrupció d'Iglesias per constatar que estaven incloses en el pacte entre Sánchez i Rivera del 2016.

Iglesias tampoc ha aconseguit sumar els vots de PNB i el PDeCAT. Tots dos partits s'han abstingut perquè no estan d'acord amb el fet que el líder de Podem pugui ser president del Govern. De fet, la bretxa entre Podem i aquests dos partits, que serien imprescindibles per formar una majoria alternativa al PP i Ciutadans, ha augmentat.

En el debat, la corrupció ha marcat el rebuig al Govern del PP, com a principal argument per censurar la gestió de Rajoy. La corrupció seguirà perseguint el president del Govern espanyol, que haurà de declarar com a testimoni en el judici del cas Gürtel el proper 26 de juliol.

L'altre gran argument ha estat el de Catalunya, mostrant la divisió en tres blocs desiguals: els que consideren il·legal qualsevol referèndum, els que proposen un referèndum pactat i els que estan disposats al referèndum unilateral. En el primer se situen el PP, el PSOE i Ciutadans; en el segon, Podem, i en el tercer, ERC i el PDeCAT.