Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Viatge a les entranyes més íntimes de Björk

La cantant islandesa exposa una experiència immersiva marcada pel desamor que transmet a ‘Vulnicura’, el seu últim disc

Aspecte de la mostra 'Björk Digital' al CCCB.
Aspecte de la mostra 'Björk Digital' al CCCB. Redferns

En el seu vuitè i últim àlbum, Vulnicura, del 2015, la cantant Björk va apostar per cançons directes als sentiments. El disc es va convertir en una “tragèdia grega”, en paraules de la cantant, a través de la qual va voler transmetre la seva dolorosa ruptura amb l'artista nord-americà Matthew Barney, després de 13 anys de relació. “Endinsa't en el dolor i balla amb mi”, reclamava a Atom dance, un dels millors temes del disc. Amb aquesta mateixa idea, la islandesa fa ara un pas més enllà, d'una manera més virtual, íntima i sexual, amb l'exposició Björk Digital, que, després de passar per ciutats com Tòquio, Sydney o Londres, ha arribat aquest dimecres al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), en el marc del festival Sónar.

L'exposició és una invitació immersiva al costat més humà i dolorós de l'artista. Una metàfora orgànica de 360 graus en què la cantant s'endinsa en la seva pròpia laringe, surt d'una vulva digital i balla amb els visitants convertida en un ciclop biònic: “La realitat virtual no és només una continuïtat natural del vídeo musical, sinó que té un potencial teatral més profund, ideal per fer aquest viatge emocional", escriu la cantant per donar la benvinguda a l'exposició, que es podrà visitar fins al 24 de setembre.

Amb aquesta mostra, l'artista islandesa estrena el seu particular “triple” al Sónar, amb colofó final en una sessió de quatre hores al SonarHall (Fira de Montjuïc), a partir de les 20.00. Abans, fa una xerrada sobre la relació entre la música i la tecnologia, a partir de les 17.30 al mateix recinte.

Björk Digital és un recorregut de 90 minuts que s'inicia amb viatges “immersius” i que conclou amb un repàs a les seves primeres col·laboracions audiovisuals en la dècada dels noranta. A través de treballs digitals i vídeos i utilitzant la realitat virtual, la mostra recopila els seus últims treballs amb programadors i artistes, com Michel Gondry, Spike Jonze i Nick Thornton Jones, entre d'altres.

El recorregut s'inicia amb Black Lave, un videoclip que Björk va crear per encàrrec del Museu d'Art Modern de Nova York. En una cambra obscura amb dues pantalles col·locades de manera frontal i plena d'altaveus, la compositora juga amb el so i la imatge a través d'una experiència que és com un embolcall. Els visitants romanen al centre, enmig d'un remolí de sons que sonen diferent depenent d'on se situïn exactament. Les imatges també canvien de pantalla a pantalla i s'observa com l'artista s'endinsa en un volcà amb lava blava.

A Mouth mantra, Björk fa un viatge laringològic de 360 graus a través d'unes ulleres virtuals. La islandesa convida els espectadors a un dels seus llocs més íntims i vulnerables: la seva boca. Pels auriculars sona la cançó homònima de Vulnicura. La càmera puja i baixa per la laringe fins a apropar-se als queixals i a la llengua de l'artista. Per fer aquest vídeo, el 2015, Björk es va introduir una petita càmera per la gola.

L'última sala de la mostra és Family VR, peça central de l'antologia virtual. S'hi pot veure una Björk indefensa, en tres dimensions, que demana ajuda perquè li curin una ferida en forma de vulva que li sobresurt del pit. A través de dispositius que simulen ser dues mans, els visitants guareixen l'artista, que acaba empoderada i ballant de cara a cara amb l'espectador.

Finalment, l'exposició també permet jugar amb l'aplicació educativa creada per a Biophilia, el seu àlbum del 2012. A través d'unes tauletes, les 10 cançons del disc formen una constel·lació on cada cançó és un estel diferent.

MÉS INFORMACIÓ