Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Escòcia, un nou front contra el ‘Brexit’ dur

Els conservadors escocesos s'han convertit en una força creixent perquè el Regne Unit es quedi al mercat únic

El diputat escocès David Mundell i la líder dels Tory d'Escòcia, Ruth Davidson, surten del 10 de Downing Street aquest dilluns.
El diputat escocès David Mundell i la líder dels Tory d'Escòcia, Ruth Davidson, surten del 10 de Downing Street aquest dilluns. Getty Images
Edimburg (enviada especial)

Andrew McMnair diu que els escocesos, quan s'ho proposen, són un os dur de rosegar. “Per descomptat, no ens cansem d'intentar-ho. Mira la Pedra de Scone…”, comenta, fent broma, aquest antic destil·lador de whisky d'Aberdeen. McMnair, que va néixer a Glasgow fa 82 anys, somriu quan recorda la història de l'anomenada Pedra del Destí, vital en la mitologia d'Escòcia i un dels emblemes de les relacions tenses entre Escòcia i Anglaterra. Confiscada pels anglesos el 1296, va descansar fins fa dues dècades sota el tron de l'Abadia de Westminster per a les coronacions reals. Fins que el conservador John Major va accedir a retornar-la. Però explica la llegenda que abans un grup de nacionalistes escocesos havia robat la roca de Londres i que aquesta es trobava, en realitat, en un lloc segur amb un grup de monjos escocesos. Falsa o no, la simbòlica roca, reclamada des de les Terres Altes,va esdevenir el gran actiu polític del primer ministre britànic Major per reconquerir els escocesos en un moment polític complicat.

Ara, la Pedra del Destí, que va tornar a Edimburg el 1996, es diu Brexit suau. És la sortida menys dolenta, per als escocesos, després del desastre que va provocar el referèndum de fa un any en un territori que va votar majoritàriament per quedar-se a la UE (62%), a diferència dels seus veïns anglesos. I Escòcia ja no és aquella nació que Margaret Thatcher va arribar a definir com un “desert de runa mantingut per Westminster”. Tampoc una regió a la qual li roben un símbol en forma de pedra arenisca i 150 quilos de pes. Si en els últims anys ja havia obtingut una important influència política, en les eleccions de la setmana passada Escòcia ha passat a ser un element d'enorme poder i pressió dins del Partit Conservador i del Govern d'una Theresa May que ha sortit malparada i avui és una conservadora escocesa, Ruth Davidson, qui té la paella pel mànec per defensar la posició dels seus veïns.

La líder del partit a Escòcia, que ha aconseguit 13 valuosíssims escons allà (els tories només en tenien un) sense els quals els conservadors no podrien completar l'acord amb els nord-irlandesos de l'Ulster —l'única cosa que els garanteix la permanència al Govern—, s'ha mobilitzat per evitar que la primera ministra —“sortir sense acord és millor que un mal acord” o “Brexit vol dir Brexit”, ha dit May reiteradament— faci realitat les seves intencions de signar un divorci dur amb el club comunitari. Davidson reclama, i no es talla a l'hora de fer-ho en públic, un acord “suau” amb la UE. L'escocesa, que va ser una veu fonamental en la campanya per la permanència, ha exigit a May que “posi l'economia del país en primer lloc” i que deixi de centrar-se tant en el control migratori. L'emergent Davidson, que es va reunir aquest dilluns amb la cap de Govern a Downing Street, s'està entestant que l'Executiu treballi per aconseguir un tractat que permeti al Regne Unit quedar-se al mercat únic. I sembla que May l'ha escoltat, segons va declarar Davidson a la sortida de la cita. “Crec que hi pot haver canvis en l'oferta sobre el Brexit, així que podrem avançar”, va apuntar.

Davidson —que és diputada al Parlament regional i no a Westminster— té la influència per exigir el que altres parlamentaris tory de zones que van votar contra el Brexit no havien tingut la força per reclamar. Ha afirmat, a més, que el seu equip a Londres treballarà pels interessos d'Escòcia, sobretot en temes comercials i de lliure circulació. La veu arriba ben forta i clara des de la nació més septentrional del Regne Unit, on també la ministra principal, la nacionalista Nicola Sturgeon, ha exigit a May un canvi radical de posició. Les dues polítiques escoceses, rivals, comparteixen els mateixos interessos. La conservadora s'ha convertit també en una altra veu que pot resultar-li incòmoda a la primera ministra en reclamar que, encara que l'acord amb els nord-irlandesos —un partit ultraconservador que ataca els drets sexuals i reproductius—, sigui absolutament fonamental, no pot cedir ni un pam en temes com el matrimoni igualitari, al qual el DUP s'oposa frontalment.

May i Davidson en un acte de campanya el 5 de juny a Edimburg. ampliar foto
May i Davidson en un acte de campanya el 5 de juny a Edimburg. Getty

A l'antic destil·lador McNair, que dissabte gaudia del partit de futbol que enfrontava Escòcia contra Anglaterra en un pub d'Edimburg amb el seu fill, Steve, el preocupen seriosament les conseqüències que el divorci amb la UE tindrà per a Escòcia. En la seva joventut va viure els anys més durs d'una Escòcia rural i minera. L'època de les retallades i la mà de ferro d'una Margaret Thatcher que es va acarnissar amb un territori que, afirma, “menyspreava”. Va ser llavors, explica el destil·lador, que abans havia estat obrer, quan es va formar una veritable frontera mental entre Anglaterra i Escòcia. Una diferència i un recel que van alimentar primer el laborisme i a poc a poc l'independentisme. “Ara la gent no està per fer experiments, la inestabilitat espanta, però si el Brexit surt malament n'hi haurà molts que tornaran a voler una Escòcia independent”, afirma. Una opinió que comparteixen també diferents analistes, entre ells Ian Wooton, de la Universitat de Strathclyde.

L'emergent Davidson ho sap. La conservadora ha centrat la campanya de les eleccions generals per al seu partit en un rebuig total a un segon referèndum d'independència, un assumpte que ara no és desitjable per a la majoria dels escocesos. I li ha sortit bé. Ha aconseguit que els nacionalistes de l'SNP perdin terreny i els ha arrabassat escons decisius. McNair fill, que treballa com a advocat, per exemple, explica que ha votat el partit conservador per primera vegada a la seva vida. El seu pare, el partit laborista. I com ells, la líder dels tory és molt conscient que un mal acord amb Brussel·les pot donar ales a les aspiracions nacionalistes. I tornar a posar sobre la taula un assumpte que està descansant a la nevera, però que no està enterrat, ni de bon tros.