Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

L’independentisme perd terreny a Escòcia

Els nacionalistes de Nicola Sturgeon no aconsegueixen mantenir l'extraordinari resultat del 2015. Gran pujada dels conservadors

Sturgeon, aquest divendres a Escòcia.
Sturgeon, aquest divendres a Escòcia. EFE

Un nou referèndum d'independència sembla que no és el camí desitjat per a un bon nombre d'escocesos, que van retirar ahir el seu suport al partit nacionalista escocès. El SNP de Nicola Sturgeon perd part del terreny que havia guanyat el 2015, quan va arrasar en les eleccions generals que el van consagrar com la tercera força política del país. Ho segueix sent, i també el partit més votat a Escòcia. No obstant això, no ha aconseguit revalidar l'extraordinari resultat de fa dos anys, quan va pujar de sis a 56 escons. I destaca que encara que els laboristes han aconseguit recuperar alguns dels llocs que van perdre fa dos anys, ha estat el partit conservador, fins fa poc una força política pràcticament invisible, qui li ha arrabassat un bon nombre de vots. I entre ells, dos escons molt sucosos i simbòlics. El d'Angus Robertson, el número dos del SNP i líder del partit a Westminster, i el de l'històric Alex Salmond, antic ministre principal d'Escòcia.

La responsable d'aquest avanç, i potser l'esperança de futur d'un partit conservador que s'ha despertat tocat, és Ruth Davidson. Qui encapçala els tory escocesos és una dona de classe obrera, allunyada de la imatge freda i classista que tenen a Escòcia els tory de Westminster, obertament lesbiana, bona comunicadora i que va fer campanya contra el Brexit. El seu discurs i el seu argument totalment contrari a un segon referèndum d'independència sembla haver-li donat resultat. Així que ha aconseguit alguns dels vots que fins al 2015 eren per als laboristes, que van passar a donar suport al partit de l'advocada Sturgeon, que no ha aconseguit mantenir-los.

Les eleccions a Escòcia han estat un duel entre dues dones: Davidson i la carismàtica Sturgeon. No per casualitat les terres del nord, per sobre del mur d'Adrià són terreny de dones líder. Una lluita entre dues postures, l'unionisme i l'independentisme. I els escocesos no han abraçat aclaparadament un nou desafiament secessionista. El SNP, que ja augurava una pèrdua d'escons (el resultat del 2015 va ser, de fet, bastant inesperat), encara és fort però molt menys del desitjat per reclamar la consulta.

La incertesa de les negociacions amb Brussel·les i la situació econòmica, que no és dolenta però que no és massa esperançadora per a una futura Escòcia autosuficient i independent, no han jugat del seu costat. Perquè malgrat que des del referèndum del 2014 el SNP ha experimentat una impressionant crescuda (va arrasar el 2015 i amb 56 escons es va convertir en la tercera força política a escala nacional), els últims sondejos, de maig, mostren que el 44% dels escocesos donarien suport a la independència. Una xifra molt similar a la de fa tres anys, quan els somnis dels nacionalistes van saltar enlaire (un 55,3% va votar per la unió).

A més, quan Sturgeon va posar sobre la taula un nou desafiament independentista no comptava que Theresa May convoqués eleccions anticipades. La conservadora havia dit en reiterades ocasions que no era el moment. Però May ho va fer i això ha enxampat desprevingut el SNP, que ha centrat la seva campanya en la necessitat de parar els tory, a ser el contrapunt als seus programes de retallades i austeritat; en lloc de centrar-se i abanderar només l'opció d'una nova consulta. Reclamen el vot per ser la “veu forta d'Escòcia a Westminster” i evitar “donar carta blanca” als conservadors de May.

Però el desafiament independentista i l'argument dels conservadors és que ja que es fa un Brexit, que es faci amb força, ha canviat una mica el terreny polític en unes terres en què fins fa uns anys votar tory era una cosa bastant mal vista. Els nacionalistes perden diversos escons clau, entre ells el del seu segon de bord, Robertson, i el de Salmond. Ni més ni menys que derrotats per conservadors. Un partit que en les eleccions del 2015 només va aconseguir un escó i que ara en té 13.