Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La Generalitat necessitaria més de 4.000 funcionaris per organitzar el referèndum

Els sindicats demanen explicacions a l'Executiu català i reclamen garanties jurídiques

Puigdemont exhibeix la samarreta del Girona que li va regalar el president del club, Delfí Geli, després de pujar a Primera.
Puigdemont exhibeix la samarreta del Girona que li va regalar el president del club, Delfí Geli, després de pujar a Primera. EFE

La celebració del referèndum català d'independència, si es produeix, requerirà la participació activa de més de 4.000 funcionaris. Aconseguir aquesta quantitat d'empleats públics serà un repte per a la Generalitat, que, davant de la previsible anul·lació de la consulta per part del Tribunal Constitucional, a les principals ciutats difícilment podrà comptar amb els funcionaris que solen organitzar eleccions ordinàries. Els sindicats CC OO i UGT estudien demanar que es reuneixi el Consell de la Funció Pública per exigir explicacions, però el Govern ho rebutja.

Les últimes eleccions autonòmiques han necessitat entre 4.000 i 5.500 funcionaris –sobretot, municipals–, a més d'uns 7.000 mossos d’esquadra i prop de 2.000 policies locals. Els advertiments que ha realitzat fins ara el Govern central i la presumible anul·lació del decret de convocatòria del referèndum per part del Constitucional faran encara més complexa l'organització de la consulta. A tot això, se sumarà el fet que les principals ciutats catalanes estan governades per partits que rebutgen el referèndum (PSC a L'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet i Tarragona) o unes altres que encara no han decidit si recolzaran la convocatòria (Barcelona en Comú a la capital).

El Govern inicia el compte enrere

ÀNGELS PIÑÓL

El president Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, vicepresident del Govern català, compareixeran aquest divendres al Palau de la Generalitat per anunciar la data del referèndum d'independència que volen convocar —la més probable és l'1 d'octubre— i el contingut de la pregunta —segurament recollirà els termes Estat i República—. Després d'una reunió extraordinària del Govern a les 9.30, els dos dirigents llegiran una declaració institucional.

A l'acte, que vol revestir-se de solemnitat, assistiran els 61 diputats de Junts pel Sí i vuit dels 10 de la CUP —dos estaran fora de Barcelona—. La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, també acudirà. El Govern català no signarà cap document per evitar possibles impugnacions des de la Moncloa.

La vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, va minimitzar l'anunci i va reiterar que el referèndum no es realitzarà. El nou partit impulsat per Ada Colau també ho ha relativitzat en assenyalar que la data i la pregunta no tenen tanta rellevància si la Generalitat no detalla com farà la consulta.

Fonts consultades per aquest diari que han dirigit processos electorals autonòmics subratllen el paper clau que juguen habitualment els treballadors municipals (amb un especial protagonisme dels secretaris dels Ajuntaments), encarregats de gran part de la logística de les eleccions. Actualment només els funcionaris del Departament de Governació –que coordina l'operativa municipal– i del de Justícia –organització de les juntes electorals– tenen una participació activa des de la Generalitat en unes eleccions.

El Govern català canviarà previsiblement bona part d'aquesta lògica en cas de convocar el referèndum, atorgant més protagonisme als funcionaris autonòmics per no dependre d'altres Administracions. Un exemple és l'adquisició d'urnes, que actualment són propietat de l'Estat però estan emmagatzemades pels municipis. Ja ho va fer parcialment el Govern d'Artur Mas en la consulta del 9-N del 2014, quan tots els centres de votació es van instal·lar en dependències de la Generalitat.

Tothom parla dels sindicats però ningú parla amb ells”, es queixa Fernández, de la UGT

Els sindicats segueixen a l'espera que la Generalitat expliqui com els blindarà davant un possible xoc de legitimitats. El Departament de Governació els ha convocat divendres vinent per a una reunió de la Mesa de la Funció Pública. En l'ordre del dia no figura res sobre la protecció legal als treballadors públics, però tant CC OO com UGT, els sindicats majoritaris, avancen que intervindran en el torn de preguntes per demanar que es concreti com serà el blindatge. La central independentista Intersindical-CSC sí està compromesa amb el pla sobiranista.

Encarna Fernández, secretària general de la Federació d'empleats de Serveis Públics d'UGT, contempla sol·licitar que es convoqui al Consell de la Funció Pública, un òrgan consultiu de la Generalitat on tenen representació el Govern i els representants sindicals de totes les Administracions. “Tothom parla dels sindicats però ningú parla amb ells”, es queixa. Fonts de la Generalitat han dit aquest dijous que aquesta possible reunió del Consell no estarà en l'ordre del dia perquè el Govern ja ha deixat clar que protegirà els funcionaris.

MÉS INFORMACIÓ