Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Junqueras fixa una clàusula simbòlica antipobresa en el concurs d'energia

El plec demana complir amb la norma d'una manera genèrica per evitar recursos de les empreses

Membres de l'entitat promotora de la ILP de la llei contra els desnonaments i la pobresa energètica.
Membres de l'entitat promotora de la ILP de la llei contra els desnonaments i la pobresa energètica.

La Generalitat finalment ha optat per intentar fer complir la llei contra la pobresa energètica a través de les clàusules dels contractes públics. El despatx del vicepresident Oriol Junqueras ha anunciat avui el procés de concurs per al subministrament d'energia per a tots els departaments i altres organismes públics, un contracte dividit en 10 lots i que ascendeix a 236 milions d'euros per quatre anys. El plec estableix que les adjudicatàries “estan obligades a complir amb el que estableix la llei 24/2015”, un redactat amb efectes més simbòlics que una altra cosa.

El plec recull la clàusula dins de l'apartat Obligacions de les empreses adjudicatàries. Allà demana obeir la llei contra la pobresa energètica així com "complir amb les disposicions vigents en matèria laboral, social, de prevenció de riscos laborals, d'integració social de les persones discapacitades, fiscals, de protecció de dades i medi ambient".

Es tracta d'una fórmula genèrica que busca evitar recursos com el que Gas Natural i Endesa van presentar davant les clàusules socials que en la mateixa línia va incloure el Consistori barceloní en el seu concurs, el febrer passat. El Govern de la capital catalana va treure llavors a concurs el subministrament d'energia dividit en tres lots, per un total de 65 milions d'euros. El Tribunal Català de Contractes del Sector Públic va fallar que les clàusules no eren concretes, ja que obligaven a signar un conveni que figurava en la llei però les condicions del qual no es coneixien. Aquest acord ha de fixar, per exemple, la quantitat que cada empresa aporta, a fons perdut, per pagar la factura de la lluita contra la pobresa energètica.

Economia ha optat per la mateixa fórmula utilitzada per l'Associació Catalana de Municipis, que va adjudicar el seu contracte a Endesa. Es tracta d'un enunciat més genèric i per tant obert a interpretacions que els blinden davant recursos però limiten el que es busca en el fons; que se signin convenis com aquests. La llei també estableix l'anomenat principi de precaució, és a dir, l'obligació de consultar amb els serveis socials abans de fer un tall d'energia. Les empreses diuen que és inaplicable sense un reglament que la Generalitat defensa que no és necessari.

Una portaveu del departament explica que, a diferència de la clàusula de l'Ajuntament, a la Comissió Central de Subministres (CCS) la sol·licitud de complir la norma no és un objecte del contracte sinó una condició addicional. “És un requisit més que s'ha de complir, com qüestions laborals o tributàries”, ha explicat. En resum, la Generalitat ve a dir a l'empresa que ha de complir amb la llei vigent.

El quid de la qüestió és precisament què entenen les empreses per complir la llei. La norma contra la pobresa energètica estableix que “les administracions han d'establir els acords o convenis necessaris amb les companyies de subministrament (...) per garantir que concedeixin ajudes a fons perdut”. És a dir, el redactat no fixa una obligació a les elèctriques perquè signin, ja que l'acord és una qüestió de voluntats. La clàusula de la Generalitat, doncs, no obliga els guanyadors del concurs a res.