Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
OPINIÓ

El silenci d’Artur Mas

Realment l'expresident no sabia res de les finances ni de les activitats del seu gran amic i col·laborador Germà Gordó?

Artur Mas amb Germà Gordó, el febrer.
Artur Mas amb Germà Gordó, el febrer.

El silenci sobtat d’Artur Mas sobre la imputació del que fou la seva mà dreta, Germà Gordó, i la negativa d'aquest a deixar l'escó genera tot tipus de preguntes que els dirigents del PDeCAT hauran de respondre si aspiren a capitanejar una mica més que un revival de Convergència. El que fou gerent del partit, cap dels dos tresorers tacats pel cas del 3%, secretari del Govern d’Artur Mas i exconseller de Justícia està investigat pel cobrament de comissions a canvi d'adjudicació d'obra pública. Ningú va qüestionar en el seu moment la vàlua política de Gordó, de la mateixa manera que ningú dubta que mai hauria acumulat tant poder de no haver estat amic i membre del nucli més proper d’Artur Mas. El progressiu estrenyiment del cèrcol sobre Gordó l'és també sobre Mas, que cada vegada ho té més complicat per mantenir la seva versió que ell mai va saber res de les finances de Convergència ni de com s'omplien les arques del partit. Realment Artur Mas no sabia res de les finances ni de les activitats del seu gran amic i col·laborador?

Però el veritablement nou en l'aparador neoconvergent és que un diputat perdi el suport del partit (o d'una part substantiva del mateix) i es vegi amb forces per continuar a l'escó. La coordinadora Marta Pascal li ha demanat que se’n vagi. Artur Mas, no. És mantenir l'escó el premi per callar el que sap?