Rosell al·lega que no fugirà perquè el coneixen “a tot el planeta”
La defensa demana a la jutgessa que deixi en llibertat l'expresident del Barça
Sandro Rosell, expresident del Barça, ha demanat a la jutgessa que l’investiga per blanquejar gairebé 15 milions d'euros que el deixi en llibertat. Rosell roman a la presó provisional des de fa 12 dies per risc de fugida. El seu advocat creu, no obstant això, que no existeix tal risc perquè l'empresari té “ple arrelament” a Espanya i perquè, a causa de la seva “recent condició de president del FC Barcelona, és conegut per la majoria de ciutadans a qualsevol part del planeta”.
El recurs de la defensa subratlla, amb ironia, que la jutgessa ja ha embargat la “immensa fortuna” que atribueix a Rosell, per la qual cosa ha pogut comprovar que “el 95% del seu patrimoni es troba a Espanya, i només una ínfima part a l'estranger”. L'ordre d'empresonament apuntava que Rosell podia fugir a països on té interessos econòmics com la Xina, el Senegal o Qatar. Però el seu advocat, Pau Molins, replica que tots ells “requereixen de la presentació del passaport”. El lletrat recorda, a més, que Rosell està sent investigat en l'anomenat cas Neymar 2 sense que “en cap moment” s'hagi restringit la seva llibertat. L'expresident tampoc pot destruir proves perquè la investigació inclou ja “comissions rogatòries, intervencions telefòniques i exhaustius escorcolls domiciliaris”, agrega Molins.
L’Audiència Nacional investiga Rosell per haver cobrat comissions il·legals mitjançant la venda dels drets televisius de la selecció brasilera de futbol a un grup de Qatar. En el recurs a l'ordre d'empresonament, l'advocat de l'expresident blaugrana al·lega que Rosell no va cobrar cap comissió il·lícita, sinó que va actuar com a “intermediari”. La seva intervenció, de fet, va permetre a la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) obtenir “ingressos molt superiors, de gairebé el doble per partit, dels que percebia anteriorment”. La CBF, segueix l'advocat Molins, va passar de cobrar 0,6 milions (de dòlars) a percebre 1,1 milions per cada partit amistós. L'escrit subratlla, a més, que la federació brasilera “no s'ha sentit perjudicada” i que el seu llavors president, Ricardo Teixeira, “està tranquil·lament al seu país natal, sense estar subjecte a cap procediment penal”.
El delicte de blanqueig de capitals, recorda la defensa, requereix d'un “delicte font”; és a dir, es renten els diners procedents d'una activitat il·lícita. L'advocat de Rosell posa en dubte l'existència d'aquest delicte “font”. No hi ha suborn perquè ni Teixeira “és un funcionari”, ni la federació de futbol “una entitat pública”. Tampoc hi ha corrupció entre particulars, raona, perquè aquest delicte “no existeix al Brasil ni a Andorra”, que és el lloc on, presumptament, es van blanquejar els diners.
Sobre la firma
