Ernesto Collado tanca el pot de la creació escènica i obre el dels perfums

"Que si estic trist? Estic exultant per les noves expectatives!", exclama Ernesto Collado. "Després de tot, fins ara he fet tot el que he volgut", afegeix. Deixa les arts escèniques per dedicar-se a un altre tipus de creació: els perfums naturals. Instal·lats a Pontós, a l'Alt Empordà, des de fa més de 20 anys, Collado i la seva parella, la belga Barbara van Hoestenberghe, han pres una decisió que ja rumiaven des de fa un parell d'anys. "Ens ha agafat un atac de responsabilitat, no tenim cap intenció reivindicativa", diu aquest creador nascut a Barcelona el 1974.

La situació és prou coneguda en el món de les arts escèniques. "Feia anys que gairebé no teníem bolos, sense entrar en els circuits, sense sortides... Però no és res de nou, és el que ha sigut sempre". I diu la frase que no per tòpica és menys certa: "Hem de deixar lloc als que pugen". Però Collado sap que aquest lloc del qual parla no és cap bicoca: "No és un espai de privilegi, que quedi clar", matisa, "però és la porta a les programacions, als festivals, a les subvencions. És clar que tot en precari", insisteix.

Collado considera que el panorama cultural té a veure amb els artistes, no només amb les institucions. "Però també és veritat que les subvencions obliguen a tenir projectes per a l'any següent i no sempre es pot tenir una cosa nova i bona d'un any per a l'altre. Això ens ha portat a la mediocritat", diu l'artista.

"No pot ser que gent com l'Agrupación Señor Serrano, Montefusco o jo mateix, després de 20 anys, seguim sent els emergents de l'escena alternativa (o digues-li com vulguis)!" Aquesta escena va tenir un fort impuls als anys 90, amb la General Elèctrica, amb Roger Bernat, Tomàs Aragay...

Sigui com sigui, la Fundación Collado-Van Hoestenberghe, un dels noms més reconeguts a Catalunya, a la resta d'Espanya i (potser més, com sol passar) a l'estranger, ha perdut la il·lusió. "Sense il·lusió ens falta tacte, elegància i honestedat", reconeix Collado, que espera saba nova, que vingui algú "amb ganes, empenta i il·lusió". Però... hi ha algú? "Segur que sí, però no podem parlar d'una nova generació que estigui arrasant, en bona part perquè no tenen espais ni oportunitats". Potser estem davant d'un peix que es mossega la cua. "Per una banda crec que cal trencar esquemes, però no n'hi ha prou amb això, ens cal un altre discurs, una altra narració. El llenguatge segur que evoluciona, però cal tenir coses a explicar".

La desil·lusió, en aquest sentit, li ve de lluny. "El 15-M [el 2011] em va defraudar molt, perquè m'esperava que sortiria gent amb noves idees, amb noves maneres de narrar... i no. Ens vam quedar amb les mateixes fórmules de sempre". Potser el que cal és que ens mirem menys el melic: "En aquest país la paraula 'geni' o 'genialitat' s'utilitza de manera molt gratuïta. Tot és genial, tots som genis... I no ho som. En cap cas".

Si sabes lo que hay, a la sala Hiroshima de Barcelona, aquest cap de setmana, ha estat l'última funció de la companyia. "No hi havia pràcticament res venut i vam dir que s'havia acabat", però era una decisió madurada. "De fet tot es va escampar per un missatge a l'Àlex Serrano que em pensava que li feia en privat i no, el va veure tothom". L'Àlex Serrano li va dir: 'I jo què?', com dient: cada cop es queda més sola l'escena. "Però ell té una setantena de bolos l'any. Jo, com a molt, en tinc uns 10. He de fer 10.000 altres coses per guanyar-me la vida, com tothom".

No és una decisió gratuïta o oportunista. De fet, arriba en un moment en què la companyia tenia ja programada a l'Arts Santa Mònica una versió pròpia de Los autonautas de la cosmopista, el viatge per carretera de Julio Cortázar i la seva dona, Carol Dunlop. "Però vam dir que no. Ens va assaltar l'atac de responsabilitat. Era un projecte aprovat, començat, col·locat i ens donava diners, però no deixava de ser un curro per sobreviure sis mesos més".

Perfums naturals

Ara Collado es capfica en una altra incertesa, econòmicament parlant. "Però com a mínim deixo la incertesa 'segura' del món de les arts escèniques per una de nova, que em ve de lluny, la veritat". De fet, el seu avi era químic perfumista. I el seu entorn, a l'Alt Empordà i a la Garrotxa, li ofereix la millor matèria primera. "El que pretenc és tancar aquests paisatges en un pot, crear fragàncies 100% naturals (lluny del món sintètic de la indústria de la perfumeria) que ens apropin a la natura".

Fa quatre anys a Collado li van detectar una disfunció neuronal que provoca al·lucinacions olfactives. "El neuròleg em va recomanar practicar olors que m'agradessin", recorda. La cosa va acabar, amb ambientòlegs i biòlegs, en aquesta nova dedicació professional. La Barbara, per la seva banda, fa anys que tira endavant amb Tirabuixó, un projecte dins de l'àmbit educatiu amb nens. De moment, el teatre s'ha acabat. Queda un únic compromís, al setembre, al TNT de Terrassa, amb El disparador. Però la màquina de crear de Pontós s'ha aturat.