Un estudiant català de 16 anys escollit per la NASA per explorar Mart

Uns metres de fil de pescar, uns sensors de tres euros i un guant del Decathlon. Poc més va necessitar Joel Romero Hernández, de 16 anys, per desenvolupar un prototip robòtic manipulat per control remot per arribar a Mart. La seva investigació ha guanyat el segon premi de la NASA en Enginyeria Mecànica durant la Fira Internacional de Ciència i Tecnologia d’Intel (Intel ISEF), una de les més importants del món per a estudiants no universitaris.

Joel diu que l’interès per l’astrofísica li ve “de sèrie”: “Jo era dels que veien els documentals de La 2”. La roba el delata. Vesteix una samarreta de l’Organització Europea per a la Investigació Nuclear (CERN) amb unes lletres estampades, il·legibles per a l’ull ignorant en física quàntica: “És el model estàndard de la física de partícules”, explica. Se la va comprar en una visita escolar que va fer al CERN amb María José Hellín, tutora de la seva aventura científica.

El noi va arribar aquest any a l’Institut Francesc Xavier Lluch i Rafecas (Vilanova i la Geltrú, Barcelona) amb una mà biònica sota el braç. La va dissenyar el curs passat amb uns amics i li va servir de font d’inspiració pel que havia de venir. L’estiu passat va guanyar una beca per entrar al programa Joves i Ciència de la Fundació Catalunya - La Pedrera, on li oferien estades a l’estranger si desenvolupava un article científic. “Hi havia un programa a l’Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), bressol de la tecnologia. Anar allà era el meu somni”, afirma. La pel·lícula Avatar va acabar de configurar la seva idea. “La vaig veure i vaig pensar: per què no aplicar aquesta tecnologia per –de la mateixa manera que Avatar es controlen cossos biològics– posar cossos robòtics a Mart i controlar-los per làser com fa l’Estació Espacial Internacional? Així els astronautes poden començar a fer coses sense ser a la superfície de Mart”, diu amb entusiasme.

Va robar moltes hores a la son per lliurar el projecte a temps. Una estada al MIT bé que s’ho mereixia. “Des de la Terra, per controlar un robot trigues 20 minuts perquè la distància entre la Terra i Mart té un retard de 20 minuts. La clau era posar una nau espacial en òrbita perquè el senyal trigués menys d’un segon a arribar. Així, si moc el robot des de la nau, es mou a la superfície”, assenyala.

La María José també va haver d’allargar les hores de la nit per calcular mecàniques orbitals i situar la nau espacial en el lloc correcte. “Jo no soc una agència espacial. No tinc els mitjans ni el coneixement per fer el sistema sencer, però sí que puc demostrar que són possibles tots els principis físics que estan darrere d’aquest pla”, diu amb humilitat. Amb la teoria resolta, el Joel va muntar el prototip: primer els circuits bàsics, els sensors i ja, amb una impressora 3D, imprimir les peces i muntar el robot.

Tal va ser el seu èxit que no només va ser seleccionat per anar-se’n al MIT aquest estiu, sinó que va ser triat per participar en la fira estatal Exporecerca Jove, on va guanyar diversos premis. Entre ells, el que l’ha llançat directe a Los Angeles, a la fira d’Intel ISEF.

Allà, l’organització lliura un guardó propi, el Grand Award, a part dels que concedeixen companyies i organitzacions de tot el món –Special Awards– que, com la NASA, visiten la fira per agafar idees. El Joel va rebre el segon premi atorgat per la NASA i es va convertir en el primer espanyol a rebre un Special Award. “Jo, que anava amb un prototip low cost, amb motors de tres euros quan hi havia gent amb projectes de laboratori, no m’esperava guanyar res. Van venir els de la NASA a parlar amb mi i amb això, per mi, n’hi va haver prou”, admet emocionat.

Però això és només el principi. El Joel segueix entossudit a quadrar els càlculs de la María José per aconseguir que el robot extregui aigua de Mart que permeti convertir-se en energia i retroalimentar-se sense necessitat de bateries pesades. La María José calma les ànsies del jove. “Els càlculs encara no ens surten, però, a veure, a la NASA tampoc”, somriu.