Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Els universitaris que ho aprovin tot només pagaran un any de la carrera a Andalusia

La Junta bonificarà a partir del curs vinent fins al 99% del cost de la matrícula als estudiants en funció dels seus resultats acadèmics

Estudiants al rectorat de la Universitat de Sevilla.
Estudiants al rectorat de la Universitat de Sevilla.

La Junta d'Andalusia aplicarà des de setembre bonificacions de fins al 99% del cost de la carrera universitària als estudiants dels seus nou campus públics. Cada alumne haurà de pagar el primer curs, excepte si té beca, i la resta podrà sortir-li gairebé gratis si aprova totes les assignatures. El Govern andalús calcula que la mesura pot beneficiar més de 30.000 alumnes i costarà uns 29 milions, gairebé un 2% del pressupost total de les seves universitats.

La presidenta de la Junta d'Andalusia, Susana Díaz, va fer l'anunci des del seu Twitter en la precampanya de les primàries del PSOE que la va enfrontar a Patxi López i a Pedro Sánchez, que va resultar guanyador. “Vull un model universitari que premiï l'esforç i blindi la igualtat: matrícula gratis per qui aprovi i un sistema de beques potent”, va escriure la presidenta en el seu compte institucional l'abril passat.

El Govern central és qui fixa les forquilles de preus públics perquè després cada comunitat autònoma estableixi les seves pròpies tarifes. Així que per començar a aplicar aquesta fórmula en la seva pròpia comunitat, la presidenta andalusa ha hagut de buscar un subterfugi que s'apropi a la gratuïtat total: aplicaran bonificacions de fins al 99% del cost, en funció de les assignatures aprovades des del primer curs.

Això és, l'any inicial de la carrera, l'estudiant haurà de pagar tots els crèdits dels quals es matriculi, excepte si té beca. Un curs sol incloure 60 crèdits, que a Andalusia costen 757 euros. Si a l'any següent obté almenys un cinc de nota en totes les assignatures, podrà matricular-se de 60 crèdits més gairebé gratis, estalviant-se 749,4 euros. Per cada crèdit aprovat per curs –que inclou dues convocatòries d'examen: ordinària i extraordinària–, abonarà un preu simbòlic de l'1% l'any següent.

En graus i màsters

La mesura s'inclourà en el decret de preus públics que la Junta d'Andalusia prepara cada any, com la resta de comunitats autònomes. I serà aplicable tant en els graus universitaris –on preveuen fins a 30.000 potencials beneficiaris i un cost de 23 milions anuals– com en els màsters habilitants (els que cal cursar per exercir una professió, com l'advocacia) i els no habilitants. Per a aquests últims, encara no hi ha una estimació d'alumnes, però sí de cost: sis milions d'euros més. Són 29 milions que inclouran en el pla de finançament de les universitats públiques andaluses, el pressupost total de les quals ronda els 1.400 milions d'euros.

Amb aquesta mesura, que Andalusia preveu engegar a partir de setembre, la comunitat s'acosta més al model gairebé gratuït que regeix en un gran nombre de països europeus com Alemanya, Finlàndia, Escòcia o Àustria. I suposarà ampliar encara més les significatives diferències de preus que es donen entre les diferents comunitats autonòmiques espanyoles. Cursar una carrera a Catalunya, per exemple, permet ara mateix pagar-ne més de dues a Andalusia o Galícia.

Les diferències de preus entre regions es van disparar a partir del 2012, en plena crisi, quan el Ministeri d'Educació va aprovar un canvi normatiu que va permetre a les autonomies aplicar gairebé les pujades que volguessin. El model estableix que els alumnes paguin entre el 15% i el 25% del que costa la seva titulació.

Andalusia és una de les comunitats autònomes on menys s'han incrementat les taxes universitàries durant la crisi. Matricular-se d'un curs de dret, per exemple, costa 757 euros. Està entre les més barates, juntament amb Galícia, Castella-la Manxa, Canàries i Balears, entre altres.

El Govern va endurir els criteris generals per accedir a una beca al mateix temps que pujava el preu de les matrícules. Entre altres requisits, va incloure la necessitat d'obtenir almenys un 5,5 de nota mitjana per mantenir l'ajuda, la qual cosa en la pràctica suposa mig punt més del que es necessita per entrar en algunes carreres i que ha suposat una crítica constant de la comunitat universitària, encapçalada pels rectors.

La paradoxa del nou model andalús és que un alumne podria perdre la beca estatal –el Govern segueix reclamant devolucions a milers d'estudiants que no van complir els criteris– però mantenir la bonificació andalusa, per la qual el mínim és un 5, un aprovat.