Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Els empresaris catalans demanen evitar el xoc institucional

Les corporacions demanen a Rajoy i Puigdemont esgotar la via del diàleg davant de la convocatòria d'un referèndum unilateral

Junqueras sosté un exemplar d'una obra de Camilo José Cela que li va regalar el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé.
Junqueras sosté un exemplar d'una obra de Camilo José Cela que li va regalar el president de la Fundació La Caixa, Isidre Fainé.

Els empresaris reclamen als governs central i català que esgotin la via del diàleg quan l’executiva de Carles Puigdemont és a les portes de consumar el seu desafiament de convocar el referèndum de forma unilateral. No obstant això, després de l’últim discurs de Mariano Rajoy a Sitges, són més pessimistes. La majoria dels empresaris consultats confien en el pacte, però dubten que aquest es produeixi abans del temut xoc de trens.

Isidre Fainé, president de Fundació La Caixa i Gas Natural, va regalar divendres al vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, un exemplar de Barcelona, Madrid. Madrid, Barcelona. El lliurament d’aquesta edició especial que ajunta dos llibres de viatges de Camilo José Cela amb motiu del seu centenari volia ser una invitació a unir ponts. Era, en realitat, l’enèsim missatge de diàleg que els empresaris llancen als governs català i central quan l’executiva de Carles Puigdemont és a les portes de consumar el seu desafiament de convocar un referèndum i anunciï la pregunta que pretén efectuar als ciutadans.

La fredor amb la qual els empresaris van rebre Mariano Rajoy i Carles Puigdemont en l’última reunió del Cercle d’Economia a Sitges mostra com n’estan de farts de la situació actual. “Són faves comptades” [“És el que hi ha”], resumeix un assistent a les jornades. Els directius catalans han intentat en els últims anys l’acostament, sense èxit, entre tots dues executives amb fòrums o reunions més o menys discretes a Barcelona i Madrid. “Ningú es mou. Puigdemont no vol renunciar al referèndum i va cap a un salt al buit que no compartim i així l’hi hem dit, però Rajoy tampoc s’ha mogut amb una oferta atractiva per desactivar el sobiranisme”, lamenta un financer que va anar a Sitges. Aquest executiu lamenta també l’escàs efecte que va tenir l’anunci de Rajoy sobre la pluja de milions en infraestructures davant l’empresariat al març. “Hauria estat més eficaç amb un acord previ amb la Generalitat, i més encara si aquests diners no havien d’arribar immediatament com després vam veure en els Pressupostos”, afegeix.

Helena Guardans és presidenta de Sellbytell, un grup d’outsourcing amb seu a la Diagonal i amb més de 3.000 treballadors, més del 80% dels quals són estrangers. Els seus clients també són grans multinacionals, la majoria foranes, i sosté que si li pregunten per la situació política, Guardans es defineix “optimista”, per la qual cosa no veu una altra sortida que no sigui un “acord entre les dues parts que respongui a l’interès de tothom”. “I l’interès de tothom entenc que no és només el del 50%”, matisa. A l’empresària les paraules de Rajoy a Sitges, demanant a les corporacions que deixin l’“equidistància” i li donin suport, el sorprenen. “Els empresaris ho hem dit molt clar, a una part i a l’altra: ‘Dialogueu, dialogueu, dialogueu i obriu portes”, recorda.

Guardans coincideix amb la inquietud que el Cercle d’Economia va traslladar tant a Puigdemont com a Rajoy sobre les repercussions que pot tenir una escalada de la tensió política entre totes dues executives. “Estem en un moment econòmic clau, en el qual sortim del pou i en el qual la prioritat és fer les inversions necessàries per no quedar fora del mapa”, afegeix la presidenta de Sellbytel.

Por a la inestabilitat

De moment, segueixen arribant nous projectes a Catalunya, especialment a l’àrea metropolitana de Barcelona. I la capital catalana opta a alguns projectes de gran importància, com la seu de l’Agència Europea del Medicament, per la qual la col·laboració institucional és clau. En aquest cas, segons totes les administracions, ara com ara s’està donant a la perfecció. Però les multinacionals adverteixen que la inestabilitat pot tombar la confiança dels inversors en qualsevol moment. Albert Peters, president del Cercle de Directius de Parla Alemanya –que reuneix més de 200 executius de corporacions centreeuropees–, proposa la mateixa recepta que la resta d’empresaris: el diàleg. “A Alemanya s’acaba de tirar endavant una reforma constitucional amb 13 punts, entre els quals hi ha noves regles per a un pacte fiscal dels länder. No entenem per què aquí no es pot fer el mateix”, afirma.

En el teixit empresarial també hi ha sectors sobiranistes. La patronal de pimes Cecot, per exemple, és partidària del referèndum. Antoni Abad, el seu president, lamenta que “no hi hagi cap tipus d’oferta per a Catalunya”, la qual cosa no contribueix a la “distensió”. Peters diu que no comprèn què impedeix negociar sobre els 46 punts que Puigdemont va plantejar a Rajoy a Madrid, però tampoc comprèn perquè Catalunya es dirigeix a una situació semblant a la del 9-N, el 2014.

La preocupació, i també la fatiga, s’incrementen alhora que el temps s’esgota. “Molts no van acudir a Sitges a veure els polítics perquè els sembla que ja no són gens permeables al que se’ls pugui dir. La percepció que ens va quedar els qui hi vam ser és que malgrat que saben que cal reorientar la situació, les dinàmiques són imparables. És possible que hi hagi un acord, però abans o després del xoc?”, es pregunta un altre dels presents a Sitges. “Espero que abans s’hagin buscat sortides”, afegeix. Però per a això cal parlar. I alguna cosa més, sosté Guardans: “En aquest país ara necessitem lideratge, responsabilitat i creativitat”.

La Generalitat diu que el pla de ruptura no frena inversions

El Govern català defensa que el procés sobiranista no ha frenat la inversió estrangera. Els membres de l’executiva així ho exposen en tots els fòrums econòmics i d’igual forma ho va recordar el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, en l’última reunió del Cercle d’Economia a Sitges. Segons el Ministeri d’Economia, l’any passat la comunitat va captar 4.857 milions d’euros, amb un lleu descens de l’1,3%, en línia amb el que va succeir al conjunt d’Espanya. “No estem veient cap afectació. De moment, la situació política no fa que els empresaris variïn la seva presa de decisions”, sosté David Garrofé, secretari general de la patronal Cecot, que reuneix empreses de les comarques industrials del Vallès Oriental i Occidental. Tampoc han frenat les exportacions: van créixer el 17% fins al març, en què va ser el millor trimestre de la història per a les vendes exteriors d’Espanya.

Sí que és cert, no obstant això, que després de les eleccions del 27-S i la posterior declaració independentista del 9-N alguns grups empresarials (Derby Hotels o Vall Companys) van decidir traslladar el seu conglomerat a Madrid, encara que la majoria d’ells van al·legar motius fiscals. I que uns altres (Indukern, Almirall o Pronovias) van advertir que se n’anirien en cas de secessió unilateral. “La situació de conflicte no és bona per cap de les dues parts perquè la incertesa no permet que hi hagi confiança”, adverteix Albert Peters, president del Cercle de Directius de Parla Alemanya. Peters sosté que les inversions no han baixat perquè el quadre macroeconòmic espanyol, i també el català, és bo, però dubta de si podrien ser superiors si no existís aquest conflicte polític. De fet, els empresaris del Cercle van advertir tant Puigdemont com Mariano Rajoy que la situació política pot posar en dificultats l’enlairament econòmic. I no es van referir només al conflicte territorial. Els empresaris van ser explícits: “La corrupció pot truncar aquesta incipient recuperació”.