Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Barcelona demana compatibilitzar la seva ajuda per a nens pobres amb la renda garantida

L'Ajuntament veu un "atac als municipis" en el seu esforç per ajudar a les famílies vulnerables

El menjador escolar d'un col·legi en El Raval.
El menjador escolar d'un col·legi en El Raval.

Comencen a aparèixer les diferències després de l’eufòria inicial amb el Departament de Treball i Afers Socials per desembussar la tramitació de la renda garantida de ciutadania (RGC). La setmana passada, la mateixa comissió promotora de la prestació va acusar la Generalitat de no fer cas als acords aconseguits després de mesos de feina. Ara, l’Ajuntament de Barcelona alerta dels efectes que tindria la RGC, tal com està plantejada, en el seu sistema d’ajuda, especialment en la renda infantil de 100 euros que entrega a gairebé 20.000 menors.

L’acord estableix que la RGC, 986 euros per a unaa família tipus composta per dos adults i un nen, és subsidiària d’altres ajudes, prestacions o pensions a les quals puguin tenir dret els beneficiaris, per exemple la de viduïtat. És a dir, en el cas de rebre altres subsidis, la Generalitat els tindrà en compte a l’hora de fer els seus càlculs i només aportarà una quantitat que en total sumi la xifra de la renda garantida. L’esperit final de la RGC és precisament intentar acabar amb la idea d’ajudes fraccionades i compactar-les.

Dubtes sobre l'experiment de B-MINCOME

El projecte B-MINCOME, impulsat per Urban Innovative Actions, començarà al setembre i busca mesurar l'eficiència de diferents models de garanties de renda i polítiques d'ocupació. En aquest experiment, que compta amb fons europeus, participessin 1.000 famílies de l'Eix Besòs que responguin a diferents tipologies i a les quals es posarà diferents condicions per accedir a una ajuda pública de fins a 525 euros. Diversos experts consultats veuen amb bons ulls la prova però expressen els seus dubtes sobre aspectes com, per exemple, el fet que diverses de les potencials famílies participants ja reben la Renda Mínima d'Inserció. El programa a més es farà en plena transició cap a de la Renda Garantida.

“Aquesta incompatibilitat és un atac als municipis en el seu esforç per ajudar els ciutadans en aquestes situacions on altres administracions no arriben o no els interessa”, es queixa Laia Ortiz, tercera tinent d’alcalde del Consistori de la capital catalana. La renda infantil de Barcelona consta d’una targeta moneder de 100 euros i es lliura als menors d’entre 0 i 16 anys les famílies dels quals no superin certs nivells de renda. En el cas de la família de tres membres, el llindar és de 14.939 euros anuals. L’any passat hi havia uns 20.000 titulars de l’ajuda. El 2015 eren 11.000.

La targeta, que es va implementar en el mandat de Xavier Trias davant l’emergència social, només es pot utilitzar per satisfer les necessitats bàsiques dels menors, com roba o alimentació. D’entrada, per exemple, es va lliurar als menors que rebien una beca menjador. Ortiz recorda que la Generalitat només permet que els ajuntaments lliurin ajudes d’emergència, amb límits de regularitat, i a més limita la seva capacitat de realitzar programes de garantia de rendes. La candidatura d’Ada Colau va ignorar aquesta limitació quan al seu programa electoral es va comprometre a implementar una renda de ciutat i és l’escull que li permet engegar-la.

L’Ajuntament ja ha exposat aquest problema davant la comissió promotora i la consellera Dolors Bassa i confia que el redactat final de la llei, que depèn de la ponència parlamentària, permeti trobar una esquerda per seguir lliurant l’ajuda sense distorsionar la quantitat que es rebi en la RGC. “El fet que no sigui un xec sinó una targeta moneder podria generar una excepció i permetre’ns mantenir la complementarietat. Però s’ha de blindar per llei”, insisteix Ortiz.

Crítiques al redactat

Les tasques de redacció de la llei avancen amb certa desconfiança entre les parts. La comissió promotora va denunciar dijous passat que Treball i Afers Socials s’ha despenjat de dos punts que figuren en el pacte signat fa tres setmanes, especialment en el que té a veure amb els complements i les condicions de tramitació de les sol·licituds.

Els promotors argumenten que el Govern ara vol allargar a vuit mesos el termini per avaluar i denegar o atorgar la prestació en lloc dels quatre mesos que figuren en l’acord signat per les parts. “També es vol establir el silenci administratiu com a negatiu, i retarda el termini dels efectes econòmics de la RGC al mes següent de presentar la sol·licitud”, critiquen els promotors.

Una disposició addicional de l’esborrany, denuncia la comissió, també estableix descomptar 150 euros mensuals de l’ajuda als beneficiaris que compatibilitzen la TGC amb prestacions no contributives o, per exemple, la renda activa d’inserció (RAI).