Machín: “Ens identifiquem amb l’Atlètic perquè hem estat una mica ‘el pupes”

El tècnic del Girona, a un punt de l'ascens, està convençut que aquest any canviarà la seva sort

Machín, durant un partit d'aquesta temporada. Ampliar foto
Machín, durant un partit d'aquesta temporada. gtresonline

Ningú sospira més per l’ascens del Girona que el seu entrenador, Pablo Machín (Sòria, 1975), persistent en l’obstinació, cansat ja dels desempats, enganxat ara a la segona plaça que dona accés directe a la Lliga amb cinc punts d’avantatge quan en queden sis per disputar-se. És a dir, n’hi queda un per aconseguir l’ascens i se’l juga avui davant el Saragossa, al qual també li falta un punt per assegurar-se la permanència.

Pregunta. Després de fregar l’ascens un parell de vegades últimament, diria que aquesta serà la definitiva?

Resposta. Sí. Fa tres temporades i mitja que soc aquí, i quan vaig arribar l’objectiu era diferent. En el meu primer any l’equip es va salvar miraculosament i les dues temporades següents vam tocar l’ascens amb els dits... Ara, ens trobem en la posició més favorable i depenem de nosaltres mateixos.

P. Com viu l’afició i la ciutat la situació de l’equip?

R. L’afició del Girona no està acostumada a aquest tipus de situacions. Tradicionalment, ha estat una ciutat amb la majoria d’afeccionats del Barça. Però ara la gent es comença a identificar més amb el club, és el que noto, i és fruit de molt esforç. Això sí, hi ha aficionats que són relativament nous, disposats a pujar al carro, a celebrar el possible ascens, però que al principi no ho estaven. Què és el que passa amb aquesta classe d’afeccionats? Que quan hi ha alguna ensopegada o algun marcador advers són els més pessimistes i són els primers a defallir. I quan va bé són els més optimistes.

P. Què significaria l’ascens per a un club com el Girona?

R. Ho canviaria tot. Primer, perquè multiplicaries els teus ingressos per 10, pràcticament. També afectaria de manera positiva la ciutat, que tindria més notorietat. I per als qui som dins suposaria lluitar amb equips que, en teoria, no ens corresponen. Així i tot, el somni de qualsevol professional és arribar el més lluny possible en la seva carrera. I el repte de la Primera Divisió és el nostre objectiu.

P. Com veu l’equip?

R. Encara que som un equip bastant jove, som conscients del que estem fent, que és molt difícil, i hem canviat la mentalitat de l’afició.

P. Ha estat l’artífex de la millora progressiva de l’equip des del 2014. Ascendir seria un premi a la seva trajectòria en el club?

R. Un premi, egoistament i individualment, sí, però sobretot seria una recompensa a la feina de tots. Jo ara soc el cap visible, però hi ha hagut més gent que hi ha estat abans i ha aportat molt a l’equip. Un entrenador triomfa si darrere té un bon grup de professionals que fan una feina encomiable perquè el projecte tiri endavant.

L'ascens ho canviaria tot en aquest club

P. El seu equip és el més golejador de la Lliga (64) i el que més remata. En l’àmbit ofensiu no es pot demanar més…

R. Aquesta és una de les coses que més mèrit té. Que el màxim golejador sigui un equip que, en teoria, no té els millors davanters, ni més poder econòmic per fitxar, ni la seva història és gaire grandiloqüent, diu molt a favor de l’esperit del planter.

P. També és el que ha marcat més gols a pilota parada. Dona molta importància a l’estratègia?

R. Sí. Des de sempre, tant quan estava al Numància de segon com quan entrenava les categories inferiors ho vaig tenir molt present. Hi ha molts partits que, per estadística, es desequilibren a pilota parada i crec que és una tasca a la qual, en general, no se li dedica gaire temps; abans es deixava una mica a la inspiració i improvisació dels jugadors. Des del meu punt de vista, aquesta faceta és igual d’important que qualsevol altra i els meus jugadors tenen clar com defensar i com executar en atac.

P. De vegades s’ha comparat el Girona amb l’Atlètic i a vostè amb el Cholo Simeone.

R. Que et comparin amb algú que ha estat capaç de plantar cara al Madrid i al FC Barcelona és enormement afalagador. Tenim similituds, també per ser una mica el pupes..., sobretot si repassem les seves finals de Champions i el nostre partit fatídic amb el Lugo; ens identifiquem amb ells pel que ha passat i perquè també som un equip que ho dona tot al camp i procura cuidar fins al mínim detall; és la nostra filosofia. En cas contrari, no podríem competir amb altres que són millors.

P. També comparteixen la filosofia que la victòria és més important que el joc.

R. Tots juguem per guanyar; la qüestió és que hi ha moltes formes d’aconseguir un bon resultat. Hi ha equips que prefereixen practicar un futbol més elaborat i de combinació i uns altres que prefereixen un joc més directe, de contraatac. La clau és portar el teu pla a l’acció amb el millor resultat possible. Cal veure quina plantilla tens i quin plantejament convé per treure el millor rendiment. No cal fixar-se en un sol model d’entrenador. Als millors, tècnics top com Simeone, Guardiola, Del Bosque, Luis Enrique o Ancelotti, els veus des de lluny i pots intuir quines coses estan treballant, però el que és realment enriquidor és poder compartir amb ells el dia a dia, veure com encaren les situacions adverses, com treballen en el fons. Jo he tingut la gran sort de ser el segon entrenador de grans tècnics, veure el seu mètode, treballar amb ells. Això m’ha ajudat a forjar el míster que soc.

P. Quin és el millor avantatge del seu equip?

R. La direcció esportiva ha optimitzat molt bé els recursos econòmics que disposem. Des d’aquest punt de vista tinc una plantilla supercompetitiva.