Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Manuel Moix dimiteix com a fiscal en cap Anticorrupció

El mandat, de tres mesos, s'ha vist entelat arran de la revelació que tenia una societat a Panamà

Manuel Moix, fiscal en cap Anticorrupció.
Manuel Moix, fiscal en cap Anticorrupció.

El fiscal en cap Anticorrupció, Manuel Moix, ha presentat la seva dimissió avui dijous després que es revelés que des del 2012 té el 25% d'una societat offshore a Panamà, sota la qual es camufla la propietat d'un xalet a Collado-Villalba, que tant ell com els seus tres germans van rebre com a herència dels seus pares.

Malgrat tot, el fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, ha defensat Moix i ha al·legat que "no ha existit en el seu comportament cap tipus d'irregularitat ni il·legalitat". "La Fiscalia és una institució autònoma", ha defensat Maza, que considera que la institució no s'ha vist afectada per les actuacions del cap Anticorrupció. "He estat reunit amb Moix durant força temps, i hem parlat de la seva situació, l'hem analitzat i m'ha traslladat la seva opinió sobre les informacions respecte a la seva actuació", ha assenyalat Maza, i tot seguit ha afegit que Manuel Moix ha presentat la seva dimissió "per motius personals".

Moix tira la tovallola després de rebre aquests últims dies la fredor del fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza i del ministre de Justícia, Rafael Catalá, que hauran de comparèixer al Congrés dels Diputats per donar explicacions sobre aquest escàndol que intenten circumscriure a l'esfera personal del dimitit. També ha estat clau en la seva renúncia el fet que totes les associacions de la carrera fiscal, també la conservadora i majoritària Associació de Fiscals, que va donar suport al seu nomenament, hagin reclamat que deixés el càrrec.

La renúncia de Moix, col·locat en una situació insostenible –amb els partits de l'oposició i les principals associacions de la carrera fiscal exigint-ne la destitució– culmina una trajectòria a Anticorrupció marcada per la polèmica. El seu nomenament, el passat 22 de febrer, va ser àmpliament discutit, sobretot per dos motius. El primer, de caràcter tècnic, pel fet que no formava part de la plantilla d'Anticorrupció, una fiscalia especialitzada amb cert esperit de cos. La segona raó és política: Moix, anterior fiscal superior de Madrid, va ser considerat des de l'inici un ariet del Govern per controlar una fiscalia que investiga causes que afecten el PP, com els casos Gürtel, Púnica i, en els últims mesos, Lezo.

Precisament, la investigació centrada en l'expresident madrileny Ignacio González, que justament es va iniciar coincidint amb l'estrena del seu mandat, el va situar a l'ull de l'huracà. En els enregistraments ordenats pel jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco se sentia González felicitar-se, en conversa amb l'exministre Eduardo Zaplana, per la futura designació de Moix al capdavant d'Anticorrupció. “Seria collonut. És un paio bo i seriós”, es podia sentir que deia l'expresident madrileny, ara a la presó, opinant sobre Moix. El fiscal general de l'Estat, José Manuel Maza, va ser alertat per les associacions fiscals de l'existència d'aquest enregistrament, però, tot i això, va seguir endavant amb l'objectiu que tenia marcat de col·locar Moix al capdavant d'Anticorrupció.

El seu desembarcament a la Fiscalia, on tot just ha durat 87 dies, va ser turbulent. La vigília del dia que la Guàrdia Civil va desplegar l'operació Lezo Moix va ordenar als fiscals del cas, Carlos Yáñez i Carmen García Cerdá, que no sol·licitessin al jutge escorcollar una societat vinculada a delictes suposadament comesos a l'entorn del Canal de Isabel II l'any 2001, època en què Alberto Ruiz-Gallardón presidia la Comunitat de Madrid. Els fiscals van recórrer a una mesura prevista en el seu estatut orgànic, però absolutament excepcional: forçar una junta de fiscals anticorrupció, que per majoria aclaparadora es va oposar a l'ordre de Moix. Aquest va fer marxa enrere, però a canvi va imposar als fiscals que no acusessin la trama d'un delicte d'organització criminal, i en els dies següents es va entestar, sense aconseguir-ho, a fer fora el fiscal Yáñez de la seva fiscalia.

El segon gran conflicte el va tenir quan va intentar retirar els fiscals José Grinda i Fernando Bermejo de la investigació del cas del 3%, que se segueix en un jutjat del Vendrell (Baix Penedès). Aquesta decisió va ser portada pels afectats al Consell Fiscal, i davant la polèmica, el fiscal general Maza va optar per paralitzar-la de manera cautelar.

La brega a Anticorrupció es va agreujar el 10 de maig, després que Moix desautoritzés els fiscals del cas Lezo, que en un dels seus escrits al jutge Velasco van apuntar al secretari d'Estat de Seguretat i número dos d'Interior, José Antonio Nieto, d'estar darrere de la xivatada que va alertar Ignacio González que l'estaven investigant per diversos delictes de corrupció, la qual cosa va fer que aquest adoptés mesures extremes de seguretat i va fer que el jutge Velasco ordenés que es col·loqués un micròfon al seu despatx.

MÉS INFORMACIÓ