Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El greix d’hipopòtam era bo per a les estries

El Museu Egipci de Barcelona dedica una exposició a la relació de la civilització faraònica amb els animals

Luis Manuel Gonzálvez amb una màscara de mòmia de cocodril.
Luis Manuel Gonzálvez amb una màscara de mòmia de cocodril.

A l’Antic Egipte, deia Heròdot, els animals, “siguin o no domèstics i familiars, gaudeixen de les prerrogatives de les coses sagrades”. Poques civilitzacions, per descomptat, han interrelacionat tant amb els animals com la dels faraons, que els va utilitzar com a recurs econòmic (aliment, tir, càrrega), preses de caça o mascotes, però en què van adquirir alhora un estatus sagrat, associats a les divinitats, la qual cosa va provocar una autèntica explosió de representacions artístiques, algunes sorprenents i extravagants (i escandaloses) per a un grec com Heròdot i que no deixen d’impressionar-nos avui. Els animals fins i tot es van incorporar a l’escriptura com a jeroglífics.

Una exposició al Museu Egipci de la Fundació Arqueològica Clos, a Barcelona, fins al setembre, ofereix un recorregut per aquesta espectacular polivalència del món animal en l’univers de l’Antic Egipte a través d’una selecció de més de 70 peces del mateix museu, del monumental bust de deessa lleona a la minúscula mòmia de musaranya (vinculada per la seva vivacitat a Horus). L’itinerari és molt sintètic, però apassionant, i convida a aprofundir en aquest singular aspecte d’una civilització sempre fascinant.

La mostra, titulada “Animals sagrats de l’Antic Egipte”, comença amb la tomba de Tutankamon (l’exposició, temporal, comparteix la planta soterrani amb la dedicada a la troballa del sepulcre del jove rei), i s’obre amb una vitrina amb objectes que il·lustren l’ús d’animals en activitats de tipus productiu, com una maqueta en què uns treballadors especegen un bòvid o un bonic aneguet d’alabastre preparat per emmagatzemar-lo (ànecs iguals de debò s’usaven també com a ofrenes al difunt i se’n van trobar diversos a la tomba de Tutankamon). Una reproducció de la famosa pintura mural de la tomba de Nebamon (TT 90) mostra amb una profusió impressionant d’aus com la caça –a la qual el noble retratat, “portaestendard de la barca real” amb Tutmosis IV, es lliura amb fruïció– simbolitza la lluita contra el caos que significa la vida silvestre. La pintura inclou reproduccions de papallones.

Una altra vitrina conté elements de cosmètica, paletes de maquillatge, un aplicador de kohl. “Els animals estan relacionats amb la cosmètica de diverses formes”, explica l’egiptòleg Luis Manuel Gonzálvez, conservador del museu i comissari de la mostra. “D’una banda els utilitza per decorar els recipients cosmètics, moltes vegades pel seu simbolisme, per exemple la vinculació que s’estableix entre el mico i l’erotisme; i d’altra banda, sovint la mateixa matèria del cosmètic eren greixos animals. La d’hipopòtam, per exemple, era usada com antiarrugues i resultava molt bona per a les estries de l’embaràs”.

Sarcòfag de mòmia d'ibis en forma de figura de l'au.
Sarcòfag de mòmia d'ibis en forma de figura de l'au.

Unes imatges suggeridores mostren el treball de les excavacions del Museu Egipci a Sharuna (Egipte Mitjà), on han aparegut en una càmera d’un complex sepulcral més de mig miler de mòmies d’aus, identificades inicialment com a falcons.

En l’exposició s’exhibeixen diverses mòmies d’animals: tres de gats, dos d’ibis –una en un sarcòfag convencional (a escala) i l’altra en un sarcòfag amb forma d’escultura de l’au–, una de falcó (en realitat unalbanell o un xoriguer) i una altra de cocodril (petitó, “gairebé una sargantana”), a les quals caldria afegir una parca disseccionada, que el profà podria creure més procedent de la Boqueria que d’un santuari nilòtic.

És destacable la impressionant màscara funerària d’un cocodril, feta en guix que es va aplicar sobre la mòmia de l’animal (aquest sí, un bon tros de sauròpsid) i que si treus el cap a l’interior de la peça permet veure les marques de l’embenat de la bestiola! Consagrats a Sobek, els cocodrils sagrats, “Bells de cara” (!), disposaven d’un sacerdoci especialitzat que tenia títols com “Enterrador dels cossos dels déus cocodril de la Terra del Llac”.

Altres vitrines estan dedicades, amb figures, relleus o altres objectes, als gats (l’animal sagrat de la deessa Bastet, a la qual en Bubastis li va consagrar tota una necròpoli de gats momificats –un dels que s’exhibeixen, una cria, sembla haver estat sacrificada–), a la vaca símbol d’Hathor, a la qual es representa també com a dona amb orelles bovines, als falcons relacionats amb Horus i amb altres divinitats com a Re-Haractes, als cànids (Anubis i Upuaut), als xais divins, als peixos i fins i tot a la granota.

En l’exposició destaquen una poderosa estàtua de granit de Tueris, la deessa hipopòtam (encara que en la seva morfologia hi ha elements d’altres éssers), una altra de babuí (animal dedicat a Tot, per la seva forma d’asseure’s, com la dels escribes; als babuïns domèstics se’ls extirpaven els ullals, com prova alguna mòmia), i el no menys potent bust de la perillosa deessa lleona Sejmet. Resulta molt curiosa la figureta d’escorpí amb cap humà (una impactant figuració de la deessa Selquis). No podien deixar de figurar-hi les serps (una cobra de fusta de Baixa Època) i els escarabats (n’hi ha un de preciós de faiança).

Gonzálvez recorda que l’animal sagrat a Egipte no era pròpiament el déu sinó només un suport físic de l’esperit d’aquest déu.

Els egipcis van momificar pràcticament de tot, fins i tot cabres, conills, porcs, serps, llangardaixos i caprimúlgids. Fins i tot es coneixen els casos d’un lleó i un elefant. I mòmies d’ous de cocodril. Curiosament, apunta Gonzálvez, no s’han trobat hipopòtams. Alguns animals reproduïts són tan rars que és difícil dir què són, com els que apareixen en alguna representació de l’Amduat.