Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
Indy 500

Oriol Servià: “El premi a Alonso em sembla una mica lleig, hauria d’haver estat compartit”

El pilot de Pals, que igual que Alonso va haver d'abandonar prop del final, reflexiona sobre la carrera i el pas de l'asturià per l'Indycar

Oriol Servià, en el Motor Speedway d'Indianapolis.
Oriol Servià, en el Motor Speedway d'Indianapolis. EFE

A Oriol Servià (Pals, 42 anys) la ressaca de les 500 Milles li va durar, almenys, 24 hores. Ressaca és la paraula que ell mateix fa servir per descriure la sensació que li va deixar la carrera que, per un moment, va pensar que la guanyava: “La típica ressaca de carrera sense acabar”, puntualitza el pilot català, que va haver d'abandonar la cita de l'Indycar després de tocar-se amb Davidson en un garbull en el qual es van quedar fora tres pilots més. Això va passar a 17 voltes del final i anava setè, just quan es rellançava la carrera després de la bandera groga provocada per l'abandó d'Alonso. Les 500 Milles es decideixen en aquestes voltes que no va poder fer. Fins a aquest moment, Servià havia mostrat una actuació molt poderosa en termes de velocitat i amb un recital d'avançaments per fora.

Pregunta. Quines sensacions li va deixar la carrera?

Resposta. Va ser una excitació perquè veia que tenia cotxe per guanyar. Al principi de la carrera anava fatal. Després vam retocar coses al cotxe i va anar millor. A més, la pista va anar canviant i s'ajustava als reglatges que portava. Em vaig anar creixent. Anava prenent riscos i me n'anava sortint.

P. Però va passar l'accident…

R. Després d'haver arriscat molt, el xoc ve quan no estava arriscant.

P. Què va passar?

R. On es veu millor és a la càmera de Tony Kanaan. Jo estic tan a l'esquerra com puc i davant tinc un cotxe que m'està traient l'aire.

P. Qui era?

R. Davidson, el que va substituir Bourdais. El problema va ser en el restart. Jo havia estat avançant per fora perquè veia que era la manera. Però en aquest cas ell estava a la meva dreta. Jo havia donat per perduda la posició, però ell em va anar tancant i tancant perquè no pogués accelerar.

P. Es va veure amb opcions?

R. Tenia possibilitats de guanyar, però no sé què hauria passat. La guerra final l'hauria tingut amb Alonso i Kanaan. El que anava dient tota la setmana era veritat. Gairebé es compleix la meva premonició: Alonso i jo lluitant en l'última volta per la victòria.

P. Però, va haver-hi un moment, cap a la volta 139, que Alonso va perdre posicions i es va posar novè, darrere de vostè.

R. Jo feia la mateixa estratègia que el Fernando. Ell anava primer en una bandera groga, vam fer una parada i vam sortir a la meitat de la graella perquè n'hi havia uns que acaben d'entrar. Encara que semblés que tenia mala pinta érem els líders de debò. Aquí és quan passo Alonso i Kanaan per fora i em poso primer del meu grup d'estratègia. Després va haver-hi tantes grogues que tots vam haver de parar al mateix punt. Jo crec que Alonso també lluitava per la victòria, però ell, com em passava a mi al principi, anava amb poca càrrega aerodinàmica, per això se'l va veure més fort quan estava davant. Quan surto malament i em passen tots els cotxes amb tanta turbulència el cotxe relliscava. El Fernando, com sempre anava davant, només va experimentar això quan va estar darrere.

P. Quina conclusió treu del comportament dels Honda?

R. En general, l'estratègia d'Honda em semblava bé: sabíem que portant el motor espremut en trencaríem un parell, però estaríem més forts que Chevrolet. L'altra opció era abaixar un 5 % el motor perquè tots acabéssim, però hauríem tingut més problemes. No ens van demanar el vot, però em semblava bé. Igual que els pilots prenem riscos a la pista, els fabricants de motors també ho fan. El dolent és que el que es va trencar era el del Fernando.

P. Què li sembla que alguns pilots poguessin pensar que el triomf d'algú de fora podria haver-li restat valor a la carrera?

R. Crec que cada pilot només pensava a guanyar i no en quin un altre ho faria en el seu lloc. Si Alonso ho hagués aconseguit és perquè té talent. Encara així és lògic que ho puguin pensar, mira el que va dir Hamilton el dissabte, que era molt fàcil, sabent que no era veritat. És com quan m'he passat la setmana dient que tant de bo Alonso i jo lluitéssim per la victòria i quan Dixon té l'accident jo anava fatal i veig el Fernando primer.

P. L'experiència d'aquest any li servirà per tenir un seient fix l'any que ve?

R. Que jo ho faig bé ja ho saben. Però els equips forts amb patrocinadors no canvien els pilots i als altres els costa.

P. Què li va semblar que Alonso begués llet en la seva roda de premsa de comiat, com ho fa el guanyador?

R. Va ser una broma mostrant respecte.

P. I que li donessin el premi al millor novençà de l'any? Bourdais ho ha criticat defensant que el mereixia Ed Jones, que va ser tercer.

R. La veritat... Una mica lleig, haurien d'haver fet un co-rookie de l'any com en altres ocasions. Un novençà de debò com és Jones, comparat amb un doble campió del món, en un equip senzillet [Dale Coyne Racing], i comparat amb Andretti, guanyador els últims anys, que acabant tercer no se li faci reconeixement com a gran rookie és un error, des del meu punt de vista. Tots dos van ser impressionants, tots dos.

P. Creu que tornarà?

R. Tant de bo torni. Ja li vaig dir jo que l'enganxaria. No el veig venint tota la temporada a l'Indycar, però si es produeixen les mateixes circumstàncies …