Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Un barceloní necessita 525 euros al mes per viure, sense comptar la casa

L'Ajuntament i la Unió Europea destinaran 13 milions d'euros a un experiment de renda bàsica

Una panoràmica dels barris del Besòs.
Una panoràmica dels barris del Besòs.

El mínim vital imprescindible per viure a Barcelona, sense comptar la despesa en habitatge, està entre els 400 i els 525 euros mensuals de mitjana. El càlcul forma part dels informes preparatoris per al disseny de l'experiment sobre renda mínima municipal que està fent l'Ajuntament que presideix Ada Colau i que té el suport econòmic de la Unió Europea. La tercera tinenta d'alcalde, Laia Ortiz, ha anunciat aquest dimecres al matí que engegar la prova costarà 13 milions d'euros, vuit dels quals surten de fons municipals.

L'experiment començarà al setembre i s'estendrà durant dos anys. El projecte C-MINCOME, impulsat per Urban Innovative Actions, pretén mesurar l'eficiència de diferents models d'ajuda econòmica i polítiques públiques socials i d'ocupació. Ja es fan programes similars a la ciutat holandesa d'Utrecht i en l'àmbit regional a la província d'Ontario (Canadà). En el cas de Barcelona, es donarà una renda a 1.000 famílies de l'Eix Besòs que responguin a diferents tipologies i a les quals es posarà diferents condicions per accedir a l'ajuda.

Ortiz ha explicat que en alguns casos l'Ajuntament es farà càrrec del lloguer, una despesa molt volàtil en el marc de l'actual alça de preus a la ciutat, per poder assegurar l'homogeneïtat de la mostra de l'estudi. La quantitat que es lliuri a cada persona tampoc serà idèntica, ja que dependrà dels ingressos que tingui cadascun. D'entrada, es calcula que una família de dos adults i dos menors podria rebre entre 1.000 i 1.600 euros. La renda garantida de ciutadania que està en tràmit estableix per aquest any una ajuda de 986 euros per a una família amb les mateixes característiques.

Un dels aspectes més importants sobre els quals l'estudi vol posar la lupa és l'anomenat parany de la pobresa, és a dir, les situacions que fan que una persona persisteixi en la pobresa sense poder-ne sortir. En aquest cas, el fet que tenir una renda assegurada, per exemple, sigui un factor que desestimuli la recerca de feina.