Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
OPINIÓ

El toro del ‘Guernica’

Dins i fora del museu, la gran tela segueix sent testimoni d’un passat de guerra atroç i provoca noves lectures en el present

El toro d'Osborne pintat com el 'Guernica', a Santa Pola.
El toro d'Osborne pintat com el 'Guernica', a Santa Pola. AFP

Sigui el que sigui que Picasso va congregar en el quadre, hi vegem el que hi vegem, el Guernica estarà sempre en relació amb la guerra total, el nou tipus de guerra iniciada pel bombardeig nazi de la vila foral basca el 1937. El 26 d’abril es van complir vuitanta anys del bombardeig, els mateixos que ha fet el gran oli: l’Exposició Internacional va obrir a la capital francesa amb el quadre el 25 de maig d’aquell mateix any. Vuit dècades, i el Guernica segueix batallant.

Aquests dies ens salta als ulls com a vestimenta del toro d’Osborne. Atreu més que la seva història artística revisada en una exposició al Reina Sofia. El quadre vesteix el toro que hi ha a dalt de tot del Parc Natural de les Salines, a Santa Pola. Catorze metres d’altura: quatre vegades més alt que el quadre, que mesura 3,49 x 7,7 metres. Es veu a l’aire lliure i des de lluny, des de tantes perspectives d’aquesta silueta de toro brau que roman dempeus des que el 1956 es va alçar arreu, unes quantes dècades fa d’això també. L’ha tunejat, vestit, l’artista urbà Sam3, de reputació internacional, un dels col·laboradors del britànic Banksy pel planeta.

Sam3 (Elx, 1980; criat a Múrcia) critica així les curses de braus, afirma. Cal pensar que coneix la importància de la tauromàquia en l’obra de Picasso, també al Guernica, on el toro té rellevància icònica de primera categoria. Però no es tracta d’això. El que compta, al cap i a la fi, és allò que el quadre inspira des de fa vuitanta anys. Sam3 al·lega que “el Guernica és guerra i tot el que significa: horror, abús, desastre, mort, víctimes i espectacle”. El més interessant és això últim, el caràcter d’espectacle que l’artista viu adverteix en el rèquiem sobre la cultura europea que l’artista ja mort va pintar el 1937, després de conèixer la massacre de la gent de Guernica en un dia de mercat.

El Guernica és un espectacle? A la vista de tot allò en què s’han convertit tantes de les nostres guerres actuals –imatges recurrents, sovint falses o distorsionades pels objectius de les càmeres fotogràfiques i de la televisió, sempre presents al voltant dels qui no vivim directament la guerra i alhora innòcues– el grafiter té la seva part de raó. Com no deixa de ser un aspecte de l’espectacle que, de moment, el seu toro tunejat de Guernica hagi estat aplaudit per l’Ajuntament local i, de moment, s’hi queda.

Eloqüència del Guernica, sempre. Any rere any es poden rastrejar els seus efectes en el món d’avui. Un dels seus moments cabdals recents, i dels més il·luminadors, va ser el 5 de febrer del 2003: el secretari d’Estat nord-americà, llavors Colin Powell, feia una declaració televisiva a la seu de l’ONU per anunciar l’inici d’uns altres bombardejos, aquest cop a l’Iraq. Aquesta guerra, de la qual encara no sabem avaluar-ne els efectes, inclosos els del terrorisme internacional. Darrere del general, com a rerefons del pla televisiu, va aparèixer a les pantalles el tapís del Guernica que és allà de forma permanent; no una còpia, sinó la seva versió en tapís. Com que Picasso el va concebre perquè es vegi bé de lluny (com el toro tunejat), el seu al·legat contra la guerra va vibrar a les pantalles de les teles com un perjuri, una blasfèmia, una violència històrica. El Guernica com a antídot de la postveritat, diríem avui. El tapís va ser censurat immediatament, tapat. Massa groller, declarar la guerra amb aquesta obra a l’esquena, com si t’avalés. Impossible.

I ara, d’una altra manera, aquest tuneig del motiu visual paisatgístic franquista per excel·lència. El Reina Sofia recorda el Guernica sense parlar de Guernica, però la cosa no funciona així. Aquell bombardeig va significar molt i no tot està ben divulgat. Sovint s’obvia que el bombardeig va ser un regal de la Legió Còndor a Hitler pel seu aniversari. Tal com sona. Uns mesos abans, quan el cap nazi va decidir donar suport a Franco, el juliol del 1936, enviant avions i personal militar a Sevilla (l’“operació Foc Màgic”), el seu oficial Göring el va convèncer que la insurrecció franquista era l’oportunitat de provar la guerra “en catifa”. Va pensar després en Guernica i a fer-ho un dia abans del natalici de Hitler, el 20 d’abril, com a sorpresa i regal d’aniversari. No se sap per què l’atrocitat es va produir el dilluns següent, el dia 26. A aquell mateix dia es va traslladar, en consonància, la desfilada militar a Berlín que va celebrar l’aniversari del Führer. Matança a Guernica, desfilada a Berlín.

El Guernica sempre explica coses, dins i fora del museu.

Mercè Ibarz és escriptora i professora de la UPF