_
_
_
_
_

La creació artística catalana suma forces per fer-se veure

Un projecte cartogràfic reuneix els espais creatius de Catalunya

Carlos Garfella
La sala Hiroshima, de Barcelona, en una imatge d'arxiu.
La sala Hiroshima, de Barcelona, en una imatge d'arxiu.C.BAUTISTA

El Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) i la Xarxa d’Espais de Producció i Creació de Catalunya (Xarxaprod) van presentar ahir dimarts la primera cartografia d’espais de creació i producció cultural de Catalunya. “Tenim una obsessió: situar la cultura al lloc que li correspon”, va dir el director del CoNCA, Carles Duarte. Els promotors del projecte, que en l’actualitat té 104 espais registrats, confien que els propers mesos s’hi sumin més centres creatius.

Les dues institucions pretenen fer “aflorar espais creatius que existeixen i que encara no coneixem”, així com incentivar la col·laboració entre ells, crear llaços i compartir recursos i coneixements. “El mapa és un primer pas, i el seguiran, a tres anys vista, projectes com la internacionalització de la Xarxaprod, fomentar l’acollida d’artistes refugiats i un programa educatiu per a estudiants amb beques Erasmus”, va dir Garí.

“Es tracta d’un instrument molt valuós per donar visibilitat a la força i l’abast dels espais de creació a Catalunya”, va afegir la directora. “Aquest projecte era necessari. Encara més tenint en compte que durant els últims anys el nostre sector ha estat especialment afectat per les retallades”, va matisar el president del CoNCA.

El mapa, que es pot consultar des d’ahir a través de la pàgina web Espaisdecreacio.cat, reuneix la descripció dels 104 espais i les seves activitats artístiques. És multidisciplinari i les activitats dels centres registrats (entre ells la Nau Ivanow o La Seca Espai Brossa) van des de la creació literària fins al circ i els dedicats a les arts visuals i escèniques són els més nombrosos.

Els criteris perquè un espai artístic sigui “seleccionat” són la seva voluntat “de permanència”, que prioritzi la creació i la producció d’art per sobre de la comercialització, i que aculli creadors, artistes i projectes, entre d’altres. Els centres interessats hauran d’emplenar un formulari a la pàgina web per ser seleccionats.

Aleix Caussa, codirector de Spora Sinergies, cooperativa encarregada de desenvolupar el mapa, va explicar que els criteris per considerar un espai com a centre de creació artística es van elaborar a partir de reunions amb entitats de Xarxaprod. Després d’establir els criteris, “un equip documental, a partir de les nostres bases de dades, es va encarregar de detectar els nous espais i organitzacions que podien entrar al mapa”, va explicar Caussa. Un total de 86 organitzacions van ser escollides per formar part de la xarxa. La resta (18) són espais que pertanyen a la Xarxaprod.

Tal com van anunciar ahir, els promotors programaran a finals d’any una trobada entre els espais per fer una “anàlisi qualitativa”. Els organitzadors també van recalcar la necessitat de crear un mapa sobre “la memòria històrica” del sector que documenti els centres de creació artística que s’han vist forçats a tancar i així poder donar visibilitat a l’estat del sector.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Carlos Garfella
Es redactor de la delegación de Barcelona desde 2016. Cubre temas ambientales, con un especial interés en el Mediterráneo y los Pirineos. Es graduado en Derecho por la Universidad de las Islas Baleares, Máster en Periodismo de EL PAÍS y actualmente cursa la carrera de Filosofía por la UNED. Ha colaborado para otros medios como IB3 y Ctxt.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_