Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Arxivat el principal cas dels Mossos contra l’anarquisme a Barcelona

L'Audiència Nacional acusa la policia catalana de no haver provat en tres anys que els 11 detinguts pertanyien a grups terroristes

Els Mossos escorcollen de matinada la Kasa de la Muntanya.
Els Mossos escorcollen de matinada la Kasa de la Muntanya.

L'Audiència Nacional ha arxivat la principal causa dels Mossos contra el terrorisme de caràcter anarquista a Barcelona, que va comportar l'escorcoll de l'emblemàtica casa okupada del barri de Gràcia, la Kasa de la Muntanya. Es tracta d'un dels centres okupats més simbòlics de la ciutat. El 16 de desembre del 2014, més de 450 Mossos van desplegar un ampli operatiu en el qual van detenir 11 persones acusades de formar part de grups terroristes llibertaris.

Tres anys després, “malgrat els diversos i successius telèfons intervinguts i els informes de tot tipus que han estat recaptats” l'única cosa “obtinguda” és la “comprovació que els investigats es relacionen amb persones del col·lectiu anarquista, alguns amb antecedents penals, així com amb persones que han estat condemnades per la seva pertinença als GAC [Grups Anarquistes Coordinats]”, sosté la magistrada Carmen Lamela, que ara arxiva l'assumpte en dues pàgines.

La magistrada afirma que en els informes successius dels Mossos només s'han aportat dades de “reunions, viatges i visites a centres penitenciaris”. “Afirmacions genèriques sense cap base objectiva”, subratlla, sobre el contingut de les converses. Tampoc han “llançat cap mena de llum" l'anàlisi dels dispositius electrònics que van ser intervinguts. “No s'adverteix en definitiva cap avanç substancial que permeti continuar amb la investigació”, conclou.

Set dels 11 detinguts van estar un mes i mig a la presó, i els Mossos van escorcollar durant més de 13 hores la Kasa de la Muntanya. En l'ordre d'empresonament, el magistrat Javier Gómez Bermúdez va assegurar que els imputats eren sospitosos de “constituir, promoure, dirigir i pertànyer a una organització terrorista” i “tinència i dipòsit de substàncies o aparells explosius i delictes de danys i estralls amb finalitat terrorista”. En definitiva, de ser persones que provocaven altercats a la ciutat per acabar amb la pau social.

La magistrada Lamela ja va ser molt dura amb la segona fase de l'operació Pandora, que ja va arxivar al juny de l'any passat. Llavors van ser detingudes nou persones més i es van registrar una desena de casals llibertaris. Com ara, Lamela va assegurar que l'únic fet indubtable era que els investigats es relacionaven amb anarquistes, però de nou va criticar els Mossos per no aportar cap prova que pertanyessin a grups terroristes.