Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El Banc de Luxemburg es querella contra l’extenista Arantxa Sánchez Vicario

L’entitat acusa l’exesportista d’alçament de béns per no fer front a un deute

Arantxa Sánchez Vicario en la presentació del seu llibre.
Arantxa Sánchez Vicario en la presentació del seu llibre.

L’extenista Arantxa Sánchez Vicario segueix sumant litigis. El Banc de Luxemburg s’ha querellat contra ella i contra el seu marit, Josep Santacana, per un delicte d’alçament de béns. L’excampiona del Roland Garros tenia un deute pendent amb l’entitat bancària, que la va avalar pels 5,2 milions que havia de pagar a Hisenda per les quotes no tributades en el temps que va fixar el seu domicili fiscal a Andorra.

Ara el banc considera que Sánchez Vicario ha estat venent part dels seus béns immobles per evitar assumir aquest deute, segons ha avançat El Confidencial. El jutjat d’instrucció 4 de Barcelona ha practicat diverses diligències, ha pres declaració a testimonis i investigats, però encara no ha fixat una data per a la compareixença de l’extenista i el seu marit, segons ha confirmat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tots dos viuen a Miami.

El malson de Sánchez Vicario va començar el 2003, quan es va veure embolicada en una causa per frau fiscal. Llavors va ser condemnada a pagar per les quotes no satisfetes a Hisenda en els anys que va fingir viure a Andorra. Quan va arribar el moment de fer front a la multa, va descobrir que no tenia fons. Però el conflicte no va esclatar públicament fins al 2012, en la presentació del seu llibre ¡Vamos!, en què l’extenista va acusar els seus pares, el seu germà i dos gestors de confiança d’haver-la arruïnat. A partir d’aquest moment, van proliferar les denúncies entre els Sánchez Vicario.

Arantxa Sánchez Vicari i el seu marit, Josep Santacana, en una imatge de febrer de 2016.
Arantxa Sánchez Vicari i el seu marit, Josep Santacana, en una imatge de febrer de 2016.

El 2015, l’esportista va arribar a un acord amb la seva família, a la qual havia denunciat tant a Espanya com a Andorra. Segons aquesta, l’extenista podia vendre diverses propietats que fins ara gaudien els seus pares. Va ser una pau judicial, però es va mantenir l’enemistat. “No em parlo amb ningú de la meva família”, va declarar davant el jutge. Ara s’obre un nou capítol, en el qual la justícia investiga si l’extenista va poder crear un entramat per desviar fons i evitar així fer front als seus deutes.