Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El fiscal del ‘cas Palau’: “La bandera justifica gairebé qualsevol abús amb la cartera”

En el seu informe final, Emilio Sánchez Ulled considera provat el saqueig de la institució per part de Millet i Montull, i apunta la implicació de Convergència

El fiscal Sánchez Ulled.
El fiscal Sánchez Ulled.

Una fotografia sociològica que retrata activitats delictives i interessos econòmics, personals i també polítics en el Palau de la Música. Així és com el fiscal del ‘cas Palau’, Emilio Sánchez Ulled, ha descrit el “context valoratiu” en el qual s’emmarca el judici per l’espoli confés de la institució musical per part de qui n’era el president, Fèlix Millet, i la seva mà dreta, Jordi Montull. El fiscal, en l’informe final que ha presentat aquest dilluns, considera demostrat que hi va haver un saqueig de més de 23 milions d’euros i un esforç continuat per ocultar-ho, i apunta la implicació de Convergència Democràtica de Catalunya en un finançament irregular a través del Palau. “En aquest cas hi ha un cercle sociopolític molt determinat, en el qual sembla que una bandera justifica gairebé qualsevol abús amb la cartera”, ha asseverat.

L’exposició de l’informe final del fiscal s’ha allargat tot el matí però encara no ha acabat: ha tractat només sobre l’apropiació dels fons públics de Millet i Montull, i sobre el presumpte delicte contra la hisenda pública. Queda per a la propera sessió l’exposició sobre l’acusació a Convergència de participar en aquest espoli a títol lucratiu. La primera part de l’informe ha estat, doncs, detallada i llarga, i ho ha estat perquè Sánchez Ulled ha volgut repassar totes les proves aportades: “La Fiscalia no té només les confessions dels acusats, sinó que aquestes són només un reforç a l’estructura de proves que per si sola ja acredita els fets”.

En una argumentació dura i plena de les seves recurrents pinzellades iròniques, Sánchez Ulled ha provat de convèncer el tribunal que tota l’estructura econòmica del Palau de la Música estava destinada, en els anys en què van manar Millet i Montull, a desviar fons públics per al seu benefici personal. En aquest sentit, ha criticat amb duresa “el patètic paper” dels organismes d’ordre públic, d’institucions, d’entitats bancàries i d’auditories que, segons el fiscal no han estat capaços de veure res, o no han volgut veure res del que passava durant tots aquests anys”. Sánchez Ulled ha qualificat de “servilisme” l’esperit dels diferents interlocutors de Millet, que pretenien, segons la seva exposició, “quedar-se amb les engrunes” de qui era considerat un “intocable”.

A l’informe, el fiscal ha considerat demostrat que Fèlix Millet, Jordi Montull i la seva filla Gemma Montull van cometre els delictes de malversació de cabals públics, apropiació indeguda i falsedat documental continuada. Encara que al principi va demanar al tribunal una pena de 27 anys i mig per a Millet, de 27 anys per a Montull i de 25 anys per a la seva filla, fa dues setmanes el fiscal els va rebaixar la petició a la meitat pels atenuants de confessió i reparació del dany. Durant el judici, els tres acusats van confessar el saqueig de la institució musical i, més concretament, van reconèixer que el Palau era el canal pel qual Convergència es finançava irregularment amb pagaments de comissions il·legals per part d’empreses.

El fiscal ha detallat de quines maneres, i amb quines finalitats, Millet i Montull es van apropiar de fons que pertanyien a la Funació Orfeó Català (de caràcter privat) o al Consorci del Palau de la Música (organisme públic). Entre altres proves, Sánchez Ulled ha rescatat les factures falses en les quals es presentaven com a obres i contribucions al Palau el que eren obres als domicilis particulars dels acusats o fins i tot els casaments de les filles de l’exresponsable de la institució. L’informe s’ha esplaiat en els mètodes amb què es cobraven els fons, gairebé sempre en efectiu i mitjançant el cobrament de xecs a la finestreta d’una entitat bancària. “El trànsit de conserges a l’oficina de Caixa Catalunya era tal que podem dir que hi havia embussos a la Via Laietana per anar a recollir els diners”, ha ironitzat el representant de la Fiscalia.

Tot i que, gràcies a les proves i a les confessions, la Fiscalia ha aconseguit tenir una imatge gairebé completa de cap a on anaven els diners, Sánchez Ulled ha recordat que encara queden més de nou milions d’euros que no s’ha pogut saber on són. En aquest sentit ha lamentat que els acusats confessessin només “parcialment”. El fiscal del ‘cas Palau’ ha rescatat de les llargues sessions del judici les proves que certifiquen que els diners públics, aportats al Consorci per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i el Ministeri de Cultura, van anar directament a les butxaques dels exdirigents de la institució musical. En particular, en concepte de bonificacions que ells mateixos es van concedir o fins i tot en viatges a països exòtics com Kènia o la Polinèsia, però els diners també van servir, per exemple, per finançar la campanya de Convergència i Unió a l’alcaldia de l’Ametlla del Vallès.

El fiscal ha acusat Millet i els Montull d’un delicte de falsedat documental continuada, per la recurrent falsificació de factures i justificants amb les quals pretenien ocultar els moviments dels diners del Palau. Per insistir en el “context valoratiu”, Sánchez Ulled ha recordat al tribunal un fet que va denunciar una testimoni el 2010: davant la gran quantitat de diners en efectiu, Millet, fumador empedreït, va arribar a avisar al seu estanc habitual que preparessin canvi a la caixa, perquè a partir d’un determinat moment començaria a comprar el tabac amb bitllets de 500 euros. “No aporta res, no demostra res, però il·lustra”, ha conclòs, irònic, el fiscal.

MÉS INFORMACIÓ