El G7 exposa la bretxa entre Trump i els seus socis occidentals
La cimera pressiona el president dels EUA perquè faci marxa enrere en assumptes clau com el medi ambient i el comerç internacional
Ningú recordava ahir a Taormina (Itàlia) una cimera del G7 —el grup de democràcies més industrialitzades— amb més tensió i fricció política. Un desacord provocat per la diferència de criteris del president dels EUA, Donald Trump, i els altres sis mandataris, en la majoria de grans acords aconseguits en els últims anys en comerç, medi ambient o en la relació amb Rússia. Malgrat les subtileses en les quals es basen aquestes cites, ningú va ocultar el clima crepuscular que hi ha sobre el G7. No està ni tan sols clar que s'aconsegueixi una declaració final conjunta. El missatge del president del Consell Europeu, Donald Tusk, no va poder ser més apocalíptic: “Si no aconseguim més unitat, la situació del món se'ns en pot anar de les mans”.
La distància és tan evident, que ni tan sols es va malgastar el temps posant remeis ineficaços. Especialment després de les tensions del dia anterior a Brussel·les, en què Trump va retreure l'escassa despesa militar als membres de l'OTAN i va criticar el superàvit del comerç internacional d'Alemanya amb l'expressió “són molt dolents”. En aquest camp, com en la majoria, no va haver-hi amb prou feines avanços.
El multilateralisme i la recerca d'acords no és l'hàbitat natural del president nord-americà. De manera que només quedava trobar en el laberint diplomàtic algunes portes que romanguessin encara obertes. Al final del dia, no obstant això, només es va arribar a la signatura d'un previsible comunicat sobre la lluita contra el terrorisme i a la confirmació que, malgrat la pressió de la resta de potències, els EUA necessiten més temps per decidir si trenquen els acords contra el canvi climàtic aconseguits a París.
La sensació en l'arrencada de la 43a edició del G7 —blindada per terra, mar i aire amb 10.000 homes— era la de la fi d'una prolífica era d'acords i l'inici d'un insondable ordre construït sobre interessos unilaterals. Moltes novetats sobre la taula, poques d'esperançadores. Debutaven quatre mandataris: Emmanuel Macron, Paolo Gentiloni, Theresa May i Donald Trump. I els focus es van dirigir principalment a la britànica —per primera vegada va representar al G7 un Regne Unit amb un peu fora de la Unió Europea— i al president dels EUA. Aïllat per la seva pròpia visió del món —fins i tot físicament en els passejos que van fer els mandataris per Taormina—, el lideratge dels EUA al G7 va quedar voluntàriament diluït a Taormina.
Detectada la vacant, i en vista que més de la meitat de líders no tenien experiència en aquesta cita, la UE va disparar primer amb una contundent roda de premsa de Tusk i del president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker. El to va ser inusualment directe, sense excuses, exigint mantenir les sancions a Rússia i reclamant acords comercials i climàtics. Com si els 27 busquessin recuperar a Taormina l'autoritat perduda. “No és cap secret que els líders que es veuran avui tenen diferents postures en assumptes com el comerç i el canvi climàtic”.
Acord per combatre el terror a Internet
El terrorisme no desapareix, es transforma. Aquesta va ser una de les conclusions a les quals es va arribar ahir a Sicília i que va permetre afegir a la declaració conjunta contra el terrorisme un acord per combatre l'auge del gihadisme a la Xarxa. Es tracta d'una de les grans demandes de la primera ministra britànica, Theresa May que, a més, va agrair el suport rebut després de l'atemptat de Manchester.
El document ho resumeix així: “El G7 fa una crida als proveïdors d'Internet i empreses de xarxes socials a augmentar el seu esforç per eliminar contingut terrorista. Els animem a desenvolupar tecnologia que detecti i elimini automàticament el contingut que promogui la violència. Contrarestarem la propaganda que dona suport al terrorisme i l'extremisme violent”.
El medi ambient era un dels grans temes que havien marcat a foc l'agenda de la cimera. Però va quedar també sepultat per la deriva unilateral imposada pels EUA. Donald Trump va anunciar quan va arribar a la presidència del país que no respectaria els acords aconseguits a París el 2014. El canvi climàtic, va dir, li semblava una “estafa”. No obstant això, la pressió rebuda en els últims dies —fins i tot per part del papa Francesc, que li va demanar explícitament que fes marxa enrere— conviden a pensar que pot haver-hi alguna novetat. Paolo Gentiloni va confirmar al final de les reunions que els EUA “han obert una reflexió interna” i que prendran la seva pròpia decisió en els propers dies. Theresa May va reconèixer també les diferències però va assegurar que tots són conscients de la importància de l'assumpte. Merkel, no obstant això, més concisa i transparent, va preferir definir el debat, com a “controvertit”.
La fractura sembla tan àmplia que, a mitja tarda, va començar a circular la idea que serà impossible emetre avui un comunicat conjunt. Especialment a causa de les discrepàncies en els compromisos sobre immigració. De fet, un dels objectius de celebrar la cimera a Sicília era posar el focus en la crisi migratòria. Aquest any arribaran a les costes italianes uns 200.000 migrants procedents de Líbia i la idea era arribar a un acord que fixés el problema i la solució com un assumpte global. Una proposta que té el suport de la cancellera alemanya, Angela Merkel, que és conscient del pes excessiu que ha suportat Itàlia des del començament de la crisi. Però que, de nou, no entra en les prioritats de l'administració nord-americana.
Al final del dia, l'acudit que resumia la jornada als passadissos del G7 invocava aquell lema amb el qual va començar l'era Trump: America first. Una visió del món que complica en gran manera aquest tipus de cimeres i que el significat del qual va poder desxifrar en la seva pròpia pell el dia anterior el primer ministre de Montenegro, Dusko Markovic, que va rebre un brusc cop de colze d'algú que s'obria pas al seu costat. En girar-se, va descobrir un satisfet Donald Trump ajustant-se l'americana.
Sobre la firma
