_
_
_
_
_

Dos socis de Jordi Pujol Ferrusola van ocultar sis milions a l’illa de Man

Els diners procedien d'una operació per enriquir-se amb un abocador autoritzat el 2000 per CiU

Una capa de terra cobreix l'abocador de Cruïlles.
Una capa de terra cobreix l'abocador de Cruïlles.TONI FERRAGUT.

Els empresaris Gustavo Buesa i Josep Mayola, socis de Jordi Pujol Ferrusola, van muntar entre el 2000 i el 2005 un entramat empresarial que va ocultar sis milions d'euros en una societat pantalla amb seu a l'illa de Man, segons ha descobert una investigació d'EL PAÍS. Els diners procedien d'una operació per enriquir-se feta amb l'abocador de Vacamorta, a Cruïlles (Baix Empordà), una controvertida instal·lació aprovada el 2000 per governs de CiU —municipal i autonòmic— que ha estat declarada il·legal tres vegades pels tribunals. La instal·lació es va vendre per 13,2 milions a Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) el 2003 després d'invertir-hi tot just 3,5 milions, segons els comptes dipositats al Registre Mercantil.

L'opacitat de l'illa de Man —territori autònom que pertany a la Corona Britànica i que Espanya va considerar paradís fiscal fins fa dos anys— impedeix saber qui va ser el beneficiari final dels diners, fet que tampoc volen revelar Buesa i Mayola. Documents interns de l'empresa financera holandesa BK Group, contractada per tots dos empresaris, apunten al fet que l'inversor ocult podria ser Pujol Ferrusola. Ara el primogènit dels Pujol es troba a la presó preventiva des de fa un mes pels delictes de blanqueig i contra la Hisenda Pública en el marc de les investigacions del cas Pujol.

El de Cruïlles va ser un dels dos abocadors impulsats per Buesa i Mayola durant l'últim govern de Jordi Pujol, entre el 1999 i el 2003. L'altre va ser el de Tivissa (Tarragona), en què tots dos empresaris es van associar amb Pujol Ferrusola abans de vendre la instal·lació a FCC. El fill de l'expresident català va ser qui més va guanyar (5,3 milions d'euros) en una operació que ara investiguen la Fiscalia Anticorrupció i el jutge José de la Mata.

Sobre el paper, la història dels dos abocadors és molt similar. Tots dos van ser engegats al 50% per Buesa i Mayola (el de Cruïlles, el 1999, i el de Tivissa, el 2000). En els dos casos, un tercer soci va entrar en el negoci de manera opaca quan aquest ja estava encarrilat (el 2000 i el 2002, respectivament). I tots dos projectes es van acabar venent a FCC (el 2003 i el 2004) per gairebé 30 milions d'euros en total.

Entre tantes coincidències, una diferència destacable: mentre a Cruïlles l'abocador es basa en una estructura societària complexa amb seus a quatre països, les empreses participants a Tivissa en són tot just tres i totes són espanyoles.

L'operació de Cruïlles es comença a forjar el 1998, quan Buesa i Mayola posen en marxa l'empresa Recuperació de Pedreres, SL (RdP). El maig del 2000 els dos empresaris creen una empresa als Països Baixos —Aprilsnow Holding BV—, a la qual transfereixen la propietat de l'abocador. Els diferents tràmits i permisos per obrir la instal·lació, municipals i autonòmics, arriben entre el juliol del 1999 i el mateix mes del 2000.

La instal·lació entra en servei el setembre del 2000 i només dos mesos més tard apareix en escena l'inversor ocult. Ho fa a través de la societat Nordic ASP, creada recentment a Copenhaguen (Dinamarca) i que al seu torn és propietat de Rakestone Limited, ubicada a l'illa de Man.

L'empresa danesa té un caràcter merament instrumental i és liquidada després de la venda de l'abocador. Rakestone, per la seva banda, serveix als inversors per mantenir oculta la seva identitat. Aquesta societat ja ha tingut un paper destacat en casos com el saqueig de Marbella i la trama Gürtel.

Segons els comptes dipositats en el registre mercantil danès, Nordic ASP paga 12.000 euros pel 34% del negoci. Al tancament de l'exercici del 2001, a més, presta uns 310.000 euros al projecte, que ja suma una inversió total de prop de 3,5 milions.

FCC compra l'abocador de Cruïlles el 2003 en pagar 13,2 milions d'euros pel 80% de les accions de Recuperació de Pedreres. Buesa i Mayola seguiran l'empresa —que després comprarà també l'abocador de Tivissa— com a socis minoritaris amb el 10% de capital cadascun.

Nordic ASP tanca el 2013 amb uns beneficis 4,4 milions, un terç de la venda a FCC. Un any més tard, Aprilsnow Holding li recompra per 1,6 milions les accions pròpies per les quals l'empresa danesa havia pagat 12.000 euros quatre anys abans. El 22 d'agost del 2005, Rakestone Limited liquida Nordic ASP, que tenia 6.004.241 euros en tresoreria.

Isabel Llauger, responsable de comunicació de Buesa i Mayola, va declinar ahir comentar la participació de Nordic ASP, tot i que va destacar que "els negocis fets a Cruïlles i Tivissa complien tots els requisits legals". Fonts de la defensa de Pujol Ferrusola tampoc van voler oferir la seva versió. Gejo Kamp, director de BK Group, també va rebutjar comentar amb aquest diari cap dada dels seus clients en una entrevista mantinguda al seu despatx a Amsterdam.

Un trencaclosques legal i ambiental

L'abocador de Cruïlles ha acabat sent un autèntic trencaclosques administratiu, legal i ambiental que amenaça ara a convertir-se en un gran problema econòmic per la Generalitat. Autoritzat per primera vegada el 2000 per l'Ajuntament i la Generalitat, va ser declarat il·legal pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el desembre del 2002. La raó era que estava situat a menys de 500 metres dels nuclis habitats més propers.

Després d'estar clausurat només un mes i mig, la Generalitat (encara en mans de CiU) va tornar a donar-li llum verda l'abril del 2003 al·legant que així ho permetia un canvi normatiu. El TSJC va tornar a declarar il·legal la instal·lació el novembre del 2006 i el 2011, malgrat que el Govern català —de nou en mans de CiU— li va renovar l'autorització el 2012 perquè el cas està pendent del recurs presentat per l'empresa i pel Govern català davant del Tribunal Suprem.

L'Alt Tribunal va ordenar finalment el febrer del 2014 tancar l'abocador, buidar-lo i restaurar la zona tal com estava abans de l'autorització del 2003, operació que encara no ha començat i que és d'una enorme complexitat. Mentrestant, Recuperació de Pedreres ha portat la Generalitat als tribunals i li reclama més de 35 milions d'euros pels danys i prejudicis que ha patit a causa de la defectuosa autorització concedida el 2003.

Investigacion@elpais.es

Dos negocis milionaris

Octubre del 1998. Gustavo Buesa és nomenat administrador de Recuperació de Pedreres (RdP), l'empresa amb la qual impulsarà l'abocador de Cruïlles (Baix Empordà), amb la col·laboració de Josep Mayola.

Maig del 2000. Buesa i Mayola creen a Holanda la societat Aprilsnow Holding BV, a la qual transfereixen la propietat de l'abocador.

Juliol del 2000. L'Ajuntament, després de diversos tràmits municipals i de la Generalitat, autoritza la llicència d'activitat de l'abocador de Cruïlles.

Agost del 2000. Buesa i Mayola creen una altra societat, Gestió i Recuperació de Terrenys (GRT), per impulsar un segon abocador a Tivissa (Ribera d'Ebre).

Setembre del 2000. Obertura de l'abocador de Cruïlles.

Rakestone Limited, societat pantalla amb seu a l'illa de Man, crea a Dinamarca l'empresa Nordic ASP. Al darrere d'aquest nom s'oculta el propietari de l'empresa.

Novembre del 2000. Nordic ASP compra per 12.000 euros el 34% Aprilsnow a Buesa i Mayola, i passa així a posseir un terç del negoci de Cruïlles.

Octubre del 2002. La Generalitat autoritza l'abocador de Tivissa.

Novembre del 2002. Una empresa controlada des de l'ombra per Jordi Pujol Ferrusola compra el 33% de l'abocador de Tivissa.

Desembre del 2002. Sentència ferma que declara il·legal l'autorització de la llicència d'activitat de Cruïlles per la seva proximitat (només 500 metres) a nuclis de població.

Febrer del 2003. L'abocador de Cruïlles és clausurat en compliment de la sentència.

Abril del 2003. La Generalitat permet la reobertura de la instal·lació de Cruïlles després de concedir-li l'autorització ambiental.

Agost del 2003. Fomento de Construcciones y Contratas (FCC) compra l'abocador de Cruïlles en adquirir a Aprilsnow el 70% de les accions de Recuperació de Pedreres (RdP). A principis del 2014 compra un 10% addicional. La inversió ascendeix a 13,2 milions d'euros. Buesa i Mayola segueixen en el negoci com a socis minoritaris, amb un 10% cadascun.

Desembre del 2003. Nordic ASP tanca l'exercici amb uns beneficis de 4,4 milions gràcies a la venda del seu 34% de l'abocador.

2 de desembre del 2004. Buesa i Mayola recompren a Nordic ASP el 34% de les accions d'Aprilsnow per 1,65 milions d'euros.

10 de desembre del 2004. Buesa i Mayola recompren a Jordi Pujol Ferrusola el 33% de l'abocador de Tivissa. Pujol guanya 5,3 milions amb l'operació.

20 de desembre del 2004. FCC adquireix per 15,9 milions d'euros l'abocador de Tivissa, propietat de Buesa i Mayola. FCC duu a terme la compra a través de l'empresa Recuperació de Pedreres, de la qual té el 80% del capital.

Agost del 2005. Rokestone Limited liquida Nordic ASP i retira els sis milions d'euros que l'empresa té en tresoreria.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_