Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Ada Colau, molts fronts oberts i poca concreció

L'alcaldessa de Barcelona arriba a l'equador del seu mandat amb un malestar creixent

Ada Colau el dia que va guanyar les eleccions.
Ada Colau el dia que va guanyar les eleccions.

El govern de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, arriba a l'equador del mandat amb molts fronts oberts (fruit de l'ambició de canvi del seu programa electoral); poca concreció (en part perquè els grans plans aprovats són a llarg termini) i un malestar ciutadà creixent en les dues grans qüestions que els van portar al govern de la ciutat: els problemes vinculats amb l'habitatge (segueixen els desnonaments i el lloguer toca sostre) i el turisme (cada vegada amb més protestes).

Internament, el balanç és positiu. D'una banda, celebren haver canviat l'agenda política i haver aprovat grans plans, com el d'hotels –que els ha suposat cent demandes d'empresaris–, per governar el turisme, o el d'habitatge, per fer lloguer social. I, de l'altra, presumeixen de ser pioners a l'hora de detectar fenòmens (la bombolla del lloguer, la necessitat d'acollir refugiats) i ser el far d'altres administracions, com els alcaldes metropolitans o la Generalitat. Però admeten que la maquinària municipal és més lenta del que esperaven i que hi ha qüestions que no són competència de l'Ajuntament.

Plans aprovats

Pla d'hotels (PEUAT)

Pla d'habitatge (a vint anys)

Pressupost del 2017

Dues ampliacions pressupostàries a càrrec del superàvit

Cobrir 200 metres de la ronda de Dalt

Fronts oberts

Ordenança de terrasses

Tramvia

Moratòries d'obertura de locals (Ciutat Vella, Poble-sec, plaça d'Osca, Sant Antoni)

Pla d'usos de Ciutat Vella

Ordenança de civisme

Batalla contra els pisos turístics i multes a Airbnb

Factura elèctrica municipal

Anuncis que trigaran a materialitzar-se

Pla de barris

Funerària Municipal

Rehabilitació del Teatre Arnau

Obres al Teatre Arnau i el Borsí

Revisió cadastral

Consultes ciutadanes

Remunicipalització de l'aigua

Reorganització de la Guàrdia Urbana

Gestos

Retirada del bust del rei Joan Carles I del saló de plens i canvi de nom

La missa de la Mercè, fora del programa

Canvis al nomenclàtor (places de la República i Cinc d'Oros; canvi Antonio López)

Eliminar la pista de gel

Retirada de medalles de la ciutat

Conflictes (alguns d'heredats)

Top manta

Túnel de Glòries

Conveni del metro (20 dies de vaga des de l'inici de mandat, alguns coincidint amb el Mobile)

Ampliació de la Maquinista

Accions truncades

No poder aprovar el Pla d'actuació municipal (PAM)

Suspensió del contracte de la llum

CIE obert malgrat l'ordre de tancament

Rebuig per la mala gestió de la superilla

Dos anys després de guanyar les eleccions contra pronòstic, s'han calmat tant les veus que predicaven l'apocalipsi com les que celebraven la revolució, però la incògnita és què seran capaços d'acabar fins al maig del 2019. I si, per més que inverteixin en polítiques socials o les reorientin, aconseguiran contrarestar la creixent bretxa social, en un dels extrems de la qual es troba bona part dels seus votants.

Dimecres es complirà el segon aniversari de les eleccions que va guanyar la candidatura encapçalada per la llavors activista Ada Colau. Barcelona en Comú va superar en només 17.000 vots l'exalcalde Xavier Trias (CiU), el primer alcalde conservador que té la ciutat en democràcia i que només va governar durant un mandat. De les eleccions va resultar el Consistori més fragmentat de la història de la ciutat: set partits (i ara, fruit de la ruptura del rebatejat PDeCAT, un regidor adjunt). Colau va ser investida per majoria absoluta amb els vots de tota l'esquerra (el PSC, ERC i la CUP), va governar el primer any en minoria i des del maig del 2016 té el PSC de soci. L'aliança amb els socialistes alleugereix la càrrega de feina de l'alcaldessa i els seus 10 regidors i dona visibilitat al grup de quatre regidors que lidera Jaume Collboni.

La setmana passada, en una entrevista en aquest diari, l'alcalde accidental durant la baixa de maternitat de Colau, Gerardo Pisarello, valorava l'entrada del PSC al govern. “Ens ha donat visibilitat, hem après els uns dels altres i en termes generals hi ha una visió comuna en temes centrals”, afirmava, i assegurava que són “complementaris en polítiques econòmiques d'innovació i promoció de la ciutat”. “Era important llançar el missatge i la coalició hi ha ajudat”, concloïa.

Collboni, per la seva banda, subratlla “l'estabilitat” del govern de la ciutat davant de la de la Generalitat o el Govern espanyol. Defensa que la seva presència “ha evitat el bloqueig de l'acció de govern” i celebra que junts estiguin posant “les bases per al rellançament econòmic i social de la ciutat”. Collboni recorda que els indicadors de creació d'ocupació, noves empreses o turisme són positius. “Però el repte és aterrar-ho en la vida quotidiana”, admet qui ha assumit còmodament les carteres de Promoció Econòmica i Cultura.

Malgrat la minoria en la qual governen BComú i el PSC, els dos primers anys de mandat han transcorregut amb una oposició absent. A més, per una aritmètica política impossible, el PSC a l'executiu neutralitza qualsevol intent de desbancar Colau. Aquesta falta d'alternativa va permetre a l'alcaldessa superar sense problemes una qüestió de confiança per aprovar el que podria ser l'únic pressupost propi del mandat. Mentrestant, el govern municipal ha arribat a acords tant amb l'esquerra com amb la dreta: va pactar el pla d'hotels amb ERC i el d'habitatge amb el PDeCAT i Ciutadans.

Just aquesta setmana hi ha partits de l'oposició que s'han posat les piles i han verbalitzat que inicien la precampanya electoral. El PDeCAT, que encara no té candidat per al 2019, ha engegat un web per recollir propostes ciutadanes. El portaveu del grup, Joaquim Forn, critica que Colau i el seu equip “fan més discursos que acció real” i que “van entrar amb les banderes de la desigualtat i l'habitatge; era molt fàcil prometre i després la gestió és molt complexa”. Forn manté que Colau “ho para tot, es perden oportunitats” i es pregunta “quin gran projecte de ciutat podran ensenyar a la fi de mandat”.

Dijous passat, el líder d'ERC a l'Ajuntament, Alfred Bosch –l'únic que no ha deixat mai d'afirmar que serà alcalde de Barcelona– es va avançar a altres grups i va pronunciar una conferència valorant l'equador de mandat. Va dibuixar una ciutat on augmenta l'incivisme, va repassar els fracassos i les promeses no complertes de Colau, va criticar el pacte amb el PSC –“els de sempre”–, que es guiï per “interessos de partit” i es va atribuir haver aconseguit reprendre les obres del metro a la Zona Franca o l'anunci del tancament de la Model, dues qüestions que va situar com a condicions en negociacions amb Colau. Bosch va acabar assegurant que l'alcaldessa no governa per a tothom i que avui no tornaria a votar a favor de la seva investidura.

Per part de Ciutadans, Carina Mejías considera que Colau és “incapaç de gestionar Barcelona” i ho “intenta tapar amb decisions ideològiques”. Mejías sosté que “s'han frenat inversions amb criteris absolutament arbitraris” i que “tampoc s'han impulsat mesures per pal·liar les desigualtats” ni s'han sabut gestionar conflictes com els del metro o les terrasses: “Evidencia una clamorosa falta de voluntat política per aconseguir acords”, conclou.

Des de la CUP, en què el regidor Josep Garganté es va autodefinir com “l'oposició de l'oposició”, la regidora María José Lecha també és molt crítica: “Barcelona en Comú ha demostrat que és un gran frau per al canvi que prometien als veïns i veïnes, rubricat per les polítiques del PSC”. Lecha denuncia que l'executiu “silencia” el discurs de la CUP, “perquè marca el discurs per l'esquerra”; i “incompleix” els acords als quals han arribat.

MÉS INFORMACIÓ