Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Les claus de l’èxit de les universitats: entorn, internacionalització i talent

Els campus catalans destaquen la seva capacitat d'atreure professionals d'excel·lència i el pol científic que els envolta

Estudiants de la Universitat de Barcelona a la biblioteca.
Estudiants de la Universitat de Barcelona a la biblioteca.

No hi ha cap recepta per a l'èxit amb només un ingredient. Tampoc per despuntar en els rànquings d'universitats. En tot cas, diuen els implicats, hi ha un cúmul de factors. “Encara que aquestes classificacions cal mirar-se-les amb cura perquè puges i baixes amb facilitat”, matisa Margarita Arboix, rectora de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), una de les institucions més ben posicionades en l'informe de la Fundación Cyd (Conocimiento y Desarrollo). No hi ha cap paràmetre en el qual no hi hagi, entre els primers llocs, alguna universitat catalana, especialment les que són al voltant de l'àrea metropolitana de Barcelona: la UAB, la Pompeu Fabra (UPF) i la Universitat de Barcelona (UB). El seu secret, diuen, és una combinació de capacitat d'atracció de talent, internacionalització i, sobretot, qualitat docent.

Totes tres tenen en comú l'ecosistema empresarial, científic i tecnològic que les envolta. “El sistema es veu afavorit per un entorn amb un desenvolupament altíssim, que facilita la col·laboració. Tenir un entorn ric en oportunitats hi ajuda”, apunta Màrius Rodríguez, vicerector de Relacions Institucionals de la UAB. “Tenim poca transferència de coneixement, però tenim bona ciència, que és la condició per avançar i tenir bona transferència”, afegeix Jaume Casals, rector de la UPF. També disposen de mecanismes per esquivar la rigidesa en la contractació docent i atreure talent. “El nostre secret és l'esperit de renovació, la joventut i la lluita contra la teranyina normativa. Hem desenvolupat un sistema que ens ha permès reclutar persones d'altres entorns, persones consagrades a la universitat i en la recerca”, sosté Casals. Per exemple, convocatòries de la Generalitat com les d'investigadors ICREA per fitxar talents docents que, per restriccions burocràtiques o econòmiques, no podrien entrar en la roda del professorat amb plaça fixa.

Tenir els millors docents i cuidar-los suposa un efecte crida de talent. “El fet de tenir un bon nivell de docència dona prestigi a la teva facultat, atreus estudiants bons i això és tenir el talent garantit”, sintetitza Arboix, que advoca per cuidar els professors i investigadors i facilitar-los la feina. “Cal invertir en personal de suport per ajudar-los en les seves investigacions. La burocràcia és impressionant. Cal cuidar el talent i donar-los instruments per fer la feina més fàcil”, assenyala la rectora.

Avaluació trimestral

L'última aresta del triangle de l'èxit és la internacionalització. “Les connexions internacionals, la tradició de mobilitat d'anar i rebre gent ajuda a teixir xarxes internes per a la recerca i a captar talent”, apunta Ernest Pons, portaveu de la UB. “Tenim una claríssima vocació internacional. Els referents més potents els trobes en contextos amplis”, puntualitza Martínez.

Als ulls de l'alumnat, l'excel·lència del sistema català la resumeix Joan Carles Rodríguez, estudiant de tercer curs de Dret a la UPF. “Hi ha tres elements que marquen la diferència a la UPF. Primer, la qualitat docent, ja que la majoria són professors que tenen experiències professionals, no només docents. Segon, el model de la UPF està basat en seminaris i avaluació trimestral, que fan que practiquem en grups reduïts els coneixements adquirits de teoria i que siguem més constants. I tercer, la internacionalització: un de cada tres alumnes fa una estada fora de la universitat”, conclou. El Joan Carles acabarà la carrera l'any que ve a la Universitat Catòlica de Milà.

MÉS INFORMACIÓ