Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Rajoy demana atestar en el judici de Gürtel per videoconferència el 26 o 27 de juliol

El president afirma que acudir davant el tribunal suposa “un desplegament important de recursos públics”

Rajoy xerra amb tropes espanyoles a l'estranger per videoconferència des de Moncloa.
Rajoy xerra amb tropes espanyoles a l'estranger per videoconferència des de Moncloa.

El president del Govern, Mariano Rajoy, ha sol·licitat oficialment a l’Audiència Nacional declarar per videoconferència com a testimoni en el judici del cas Gürtel de corrupció. El cap de l’Executiu afirma que, segons la seva agenda, les “dates més adequades” per atestar són els dies 26 o 27 de juliol, dimecres o dijous, després del pont de Santiago Apòstol, festa nacional a les portes de les vacances d’agost. La carta ha estat remesa per la secretària general de la Presidència del Govern, Rosario Pablos, i en aquesta s’argumenten motius econòmics i de seguretat perquè la declaració es realitzi des de La Moncloa per videoconferència, “un mitjà de prova habitual i ordinari en els processos penals”.

Segons la missiva, la compareixença de Rajoy en persona a la seu del tribunal, en el búnquer de l’Audiència Nacional al polígon industrial Las Fronteras de San Fernando de Henares, “implicaria un desplegament important de recursos públics”. A més, afirma la carta, remesa el 12 de maig passat, “concorren raons de seguretat”.

El desplaçament de Rajoy a San Fernando o la possibilitat que el tribunal, les acusacions i les defenses es desplacin a La Moncloa, com va suggerir l’acusació popular de l’Asociación de Abogados Demócratas por Europa (Adade) “suposaria tot un conjunt de mesures de seguretat certament desproporcionades si tenim en compte que la prova es podria practicar a través d’un mitjà menys onerós com el de la videoconferència”. La seu de l’Audiència Nacional a San Fernando, municipi limítrof amb Madrid, és una fortalesa d’acer i formigó amb un perímetre de seguretat reforçat, càmeres de vídeo i vigilància policial permanent, al garatge de la qual es pot accedir directament.

La carta defensa la videoconferència per ser, afirma, “el mitjà més adequat tenint en compte que la intensa activitat del president del Govern, amb nombrosos actes i reunions previstes tant dins com fora d’Espanya”. Aquest mètode de declaració a distància, sosté l’equip del president, és el “més idoni i el menys pertorbador en l’exercici de les seves funcions i responsabilitats que com president del Govern d’Espanya li corresponen”.

El 18 d’abril passat, la Secció Segona penal va decidir, per dos vots contra un que Mariano Rajoy haurà de declarar com a testimoni en el judici de la trama central del cas Gürtel. Els magistrats, que en dues ocasions anteriors van rebutjar citar Rajoy, van donar aquesta vegada la raó a les acusacions populars enfront del criteri de la Fiscalia Anticorrupció, que considerava que la testifical del cap de l’Executiu no és “ni útil ni necessària”. El PP va acollir amb estupor la decisió judicial i l’oposició la va emprar immediatament com a munició política. Mariano Rajoy serà el primer president del Govern espanyol en exercici que ha d’acudir a declarar com a testimoni davant un tribunal de justícia.

El tribunal presidit pel magistrat Ángel Hurtado i en el qual s’asseuen també els magistrats Julio de Diego i José Ricardo de Prada, serà el que tindrà l’última paraula sobre la forma en què declararà Rajoy. La tònica en el judici de Gürtel, que es va iniciar el 4 d’octubre, és que els testimonis amb residència a Espanya declarin en persona davant seu. El 26 d’abril, el tribunal va emetre la interlocutòria per la qual convoca Rajoy com a testimoni. En aquesta no quedava clara la fórmula per a la testifical i es limitava a assenyalar que hauria de “comparèixer davant el tribunal”, davant de la possibilitat que prestés declaració per escrit. El president del tribunal, Hurtado, va emetre un vot particular discrepant en el qual suggeria que Rajoy atestés per videoconferència.

La declaració dels testimonis durant el judici oral es regula en els articles 702 i 703 de la mateixa Llei d’enjudiciament criminal. El primer d’aquests articles permet declarar per escrit només als membres de la família reial, i també al president del Govern i altres alts càrrecs, però només sobre fets coneguts per raó del seu càrrec. En la resta de casos han de declarar de forma oral. Serà el tribunal, que s’ha dividit a l’hora de decidir si era pertinent citar Rajoy, el que haurà d’arbitrar la fórmula sota la qual comparegui. La llei tot just estableix que la declaració com a testimoni del president “s’ha de fer de manera que no pertorbi l’adequat exercici del seu càrrec”.