Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Les pimes catalanes concentren dos terços dels contractes indefinits

Un informe de la patronal Fepime indica que les petites empreses donen més estabilitat laboral que les grans

Oficina d'una empresa de treball temporal a Barcelona.
Oficina d'una empresa de treball temporal a Barcelona.

La crisi ha deixat un mapa laboral en el qual regna el contracte temporal, tant al sector públic com al privat. No obstant això, hi ha sectors de l'economia que estan començant a generar ocupació estable i, paradoxalment, són els que han patit més durant la recessió. Segons el primer Informe de la Situació Econòmica i Laboral de la PIME catalana, elaborat per la patronal Fepime, el 69,2% dels contractes indefinits del 2016 els van fer empreses micro (d'1 a 10 treballadors) o petites (d'11 a 50 empleats).

"Estem fent un pas endavant, i aquestes xifres mostren que les pimes, el motor econòmic de Catalunya, poden generar ocupació i de qualitat", ha destacat aquest dimarts en la presentació de l'estudi Maria Helena de Felipe, presidenta de la patronal. El teixit empresarial català està format sobretot per petites empreses: sense explicar les societats sense assalariats, el 87% de les companyies tenen com a màxim 50 treballadors. La destrucció de societats durant els anys de crisi va tenir efectes importants en aquestes empreses, i César Sánchez, secretari general de l'organització, considera que falten encara tres anys per tornar als nivells anteriors a la crisi.

El 2016 es van signar un total de 2.986.558 contractes de treball, dels quals un 87,4% van ser temporals i només un 12,6% van ser indefinits. Les pimes van formalitzar el 69% dels contractes fixos signats a Catalunya, la qual cosa suposa un augment de gairebé el 30% respecte al 2015. El motiu, creu De Felipe, és que les pimes "no poden permetre's estar en un procés de selecció continu, per això fan més contractes indefinits".

Aquest tipus de companyies, a més, presenten costos laborals més reduïts que les grans societats. Les petites empreses a Catalunya tenen un cost anual per cada treballador de 27.087 euros; les mitjanes, de 35.770, i les grans empreses paguen per cada empleat a l'any un total de 38.268 euros. No obstant això, les pimes catalanes tenen més costos laborals, un 7,52% més, que les pimes de la resta de l'Estat, una realitat que la presidenta de la patronal atribueix als salaris més alts que hi ha a Catalunya. El cost laboral per treballador i any a Espanya va ser de 30.643,91 euros.

Més autònoms

Els treballadors autònoms representen l'únic sector que ha recuperat els nivells anteriors a la crisi i el seu creixement és més gran que el de la resta de les companyies. Els autònoms, amb o sense empleats assalariats, representen ja el 17,2% del total de l'ocupació. Explicant només les empreses sense assalariats, el 2016 es van registrar 341.290 societats.

El perfil del treballador autònom es caracteritza per un home (un 65% dels casos) sense empleats a càrrec (80%) i de nacionalitat espanyola (77%). Més de la meitat dels autònoms porten al negoci cinc anys o més i tenen entre 40 i 54 anys. També destaca el grup de 25 a 39 anys, que representa un 27% del total.

Bretxa digital

L'informe, que tindrà una periodicitat trimestral, tracta de donar veu a les preocupacions de les 40 organitzacions sectorials a les quals representa la patronal. Seguint l'informe europeu sobre pimes que elabora el Banc Central Europeu, la principal preocupació ha deixat de ser el finançament per centrar-se en la recerca de clients. La segona inquietud ja és trobar el personal adequat per ocupar els llocs de treball.

L'estudi de Fepime posa el focus també en la bretxa digital i les necessitats tecnològiques de les empreses. Encara que pràcticament totes les empreses disposen d'ordinador i connexió a Internet, la principal diferència entre grans i petites empreses té a veure amb la qualitat de la connexió. El 76,7% de les grans companyies accedeixen a la xarxa a través de la fibra òptica, mentre que només el 25,5% de les pimes té aquest tipus de connexió. "Hi ha punts negres en zones com Igualada, Ripoll o el Garraf, on un problema amb els operadors pot deixar sense Internet a les empreses, i això els resta competitivitat", ha assenyalat De Felipe.