Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Cruyff passa la pilota

A punt de fer 25 anys de la primera Copa d’Europa del Barça, el llegat d’El Flaco segueix viu amb la seva acadèmia

Jonk i Cruyff enraonen a la ciutat esportiva de l'Ajax fa tres anys. Ampliar foto
Jonk i Cruyff enraonen a la ciutat esportiva de l'Ajax fa tres anys.

Dues setmanes abans que es morís pel maleït càncer, Johan Cruyff, el tècnic que va aconseguir la primera Copa d’Europa del Barça a Wembley [dissabte farà 25 anys], va trucar per telèfon al seu amic Ruben Jongkind, que no feia tant era el director de desenvolupament de talent a l’Ajax. “La Xina és interessant perquè és un país que comença des de zero i podem fer-ho millor i aprendre dels errors que hem comès a Europa. Amb la meva filosofia, seria interessant desenvolupar la nostra idea allà”, li va suggerir El Flaco, convençut que la seva manera d’entendre el futbol havia estat el passat, el present i també el futur.

“Per això ara estem uns dies a Pequín, per formar els talents a la capital a través d’un campus d’entrenament”, resol Jongkind, que dirigeix juntament amb Jordi Cruyff i Wim Jonk (exjugador de l’Inter i l’Ajax, entre altres equips i exdirector de la pedrera ajacied) la Cruyff Football, institució que ajuda els clubs de futbol professionals i federacions nacionals a destil·lar un joc atractiu, produir jugadors de la pedrera i adoptar estratègies futbolístiques sostenibles. O, el que és el mateix, perllongar les lliçons i la filosofia de Johan pels cinc continents.

Jordi Cruyff, un suport des de la distància

Jordi Cruyff està entusiasmat amb el projecte perquè entén que així es pot estendre la paraula i la filosofia del seu pare, aquesta que defineix com la més atractiva i vàlida per jugar al futbol i la que tracta de plasmar al Maccabi Tel Aviv, on és el director esportiu. “La pena és que no li puc dedicar tant de temps com m’agradaria per les obligacions amb el meu club”, explica, “i la veritat és que aquest projecte, que va iniciar el meu pare pocs mesos abans de morir, encara és un bebè. Encara que sembla que agafa forma i que creixerà molt gràcies als qui el dirigeixen com Jonk, que encara que ja no hi sigui ha retornat l’èxit europeu a l’Ajax”.

Jongkind imparteix una lliçó als joves de Beijing.
Jongkind imparteix una lliçó als joves de Beijing.

Jonk i Jongkind van sortir per la porta de darrere de l’Ajax, el desembre del 2015, després que Cruyff dimitís com a assessor de l’entitat. “Al club no s’està aplicant la meva visió i ho fan de forma deliberada”, va explicar el 14, que, no obstant això, va demanar als seus col·laboradors que s’unissin a la Cruyff Football, projecte en el qual amb prou feines va poder treballar tres mesos perquè va emmalaltir. Amb ells dos i amb en Jordi, hi treballen quatre formadors més que venen de l’Ajax, a més de Bob Broaweys, personatge anònim però revolucionari com bé saben a la selecció de Bèlgica. Resulta que Broaweys era el coordinador de les inferiors i des del 2000, quan l’equip va patinar en la primera ronda de l’Eurocopa, va decidir reformar l’estructura i el desenvolupament dels talents, partint del 4-3-3 i amb els principis cruyffistes del joc; també amb la seva filosofia. Així, va descobrir que en totes les pedreres dels grans equips la relació de nascuts en el primer semestre i el segon era de 70-30%. “En formació no es posa els petits com l’Ajax o el Barça”, explica Jongkind; “sinó que volen guanyar i els titulars són els que estan més desenvolupats físicament. Es diu l’efecte de l’edat relativa i Broaweys va decidir no fer-ne cas”. De la mateixa manera, va canviar el format del futbol base amateur i durant molts anys –fins que no estan gairebé en la pubertat– els partits a Bèlgica es juguen dos contra dos (fins a sub-6), cinc contra cinc (fins a sub-9) i vuit contra vuit (fins a sub-13). “Perquè en espais reduïts es millora l’habilitat tècnica i la intel·ligència del joc”, afegeix Jongkind, que recita Cruyff amb orgull. Ara, els deixebles de Johan expandeixen la seva paraula. Quan la Cruyff Football és a Holanda, imparteix els seus cursos i tallers a l’estadi Olímpic d’Amsterdam, on ja acudeixen entrenadors de les millors pedreres del país (com la del PSV). A més, ajuden joves d’elit d’entre 12 a 19 anys per assumir els conceptes del treball individual i guanyar un 5% en les qualitats (tècniques, físiques, tàctiques, mentals...). “Cada individu requereix el seu propi pla, un que s’adapti a les seves necessitats per estimular-lo i aconseguir els objectius”, resumeix Jongkind sobre una política que van aplicar a l’Ajax i que ara ha donat els seus fruits amb els joves que han portat l’equip a la final de la Lliga Europa. Però també van on els reclamin. Com a diferents clubs d’Europa (n’hi ha un de la Lliga, però es reserven la confidencialitat fins que signin el contracte) o diverses entitats de la MLS nord-americana i fins i tot federacions d’Àsia. També ho va fer l’AS Trençin eslovac a través del propietari, Tscheu la Ling –amic de Johan–, i el club va passar de Segona a guanyar en el curs anterior el doblet. Potser aquesta va ser la llavor de la idea de Johan. Perquè encara que ja no hi és, Cruyff manté viu el seu llegat i segueix passant la pilota.