Les trucades prèvies al naufragi: “Sisplau, veniu, ens morim...”
Malta i Itàlia es van passar el 2013 la responsabilitat d’un rescat durant cinc hores fins que l’embarcació es va enfonsar i van morir 268 immigrants sirians
“Sisplau, afanyeu-vos, afanyeu-vos, afany... l’aigua està entrant, estem en una veritable emergència, sisplau... el vaixell s’enfonsa, ens morim.”
L’11 d’octubre del 2013, abans que es posés en marxa el programa Mare Nostrum i les ONG intervinguessin regularment en els rescats, el metge sirià Mohamed Jammo va trucar a la Guàrdia Costanera italiana. Anava en un vaixell de fusta amb 480 refugiats a bord i s’estaven enfonsant. L’aigua arribava a un metre i anava a la deriva sense el capità, que havia fugit. L’Espresso acaba de publicar els esgarrifosos àudios d’aquella conversa, en què Itàlia i Malta es passen la pilota fins que el vaixell naufraga, malgrat que hi havia una patrullera de la marina italiana a menys de 19 milles nàutiques. Van morir 268 persones, 68 eren nens.
A l’àudio, un resum de cinc agòniques hores, l’operadora, com si no es tractés d’una situació d’extrema emergència, obliga Jammo a repetir la seva posició. Després de diversos minuts demanant-li dades, no hi envia ningú. El doctor torna a trucar, i una altra persona assegura que, en realitat, són més a prop de Malta i li dóna un altre número. “Va, truqui a Malta que són més a prop, va, va... Gràcies”. Però a Malta li responen que estan a prop de Lampedusa i tornen a desentendre-se’n. “Sisplau, se m’està acabant el crèdit al telèfon... Sisplau... El vaixell no té capità...”, suplica el metge sirià sense que ningú reaccioni.
Després d’evadir durant cinc hores les responsabilitat, el vaixell de guerra italià Lybra arriba al lloc. Però l’embarcació ja ha bolcat. El doctor es va salvar amb la seva dona i una filla de cinc anys. Els seus altres dos fills, de sis anys i nou mesos, van morir ofegats.
Aquest naufragi va ser un punt d’inflexió per permetre a les ONG treballar a la Mediterrània. El testimoni de l’esdeveniment apareix just en el moment en què, des d’alguns sectors d’Itàlia, se’n qüestiona la tasca.
Sobre la firma
