Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

La Llei de Ports inicia la seva tramitació amb dubtes sobre les concessions

El projecte vol renovar els ports de la Generalitat, amb 992 milions de facturació anual i 9.000 ocupacions

El port esportiu de Canyelles, a Lloret de Mar.
El port esportiu de Canyelles, a Lloret de Mar.

El projecte de Llei de Ports que va impulsar l’estiu passat Josep Rull, el conseller de Territori i Sostenibilitat, és a l’equador de la seva tramitació i, encara que tot apunta que tirarà endavant, genera dubtes entre els diferents grups parlamentaris. La principal preocupació és que, amb la renovació de les infraestructures que tots els grups consideren necessària, la Generalitat impulsi un model de ports allunyat dels usos portuaris més populars i centrat en la nàutica de luxe. En el projecte de llei, el Govern cedeix gran part de la gestió dels ports a les empreses concessionàries, que veuen en els iots una oportunitat de negoci.

La Generalitat ha vist un filó en aquestes infraestructures, i vol optimitzar-les per atreure inversió: un estudi de la Universitat de Barcelona, amb dades del 2014, indica que els 45 ports que gestiona la Generalitat facturen 992 milions d’euros anuals i generen 9.000 ocupacions. Els ports sobre els quals la Generalitat té competències no inclouen els de Barcelona i Tarragona, que per la seva dimensió es consideren “d’interès general” i són competència estatal. Actualment, Catalunya gestiona 32.988 amarradors, el 9% dels quals són per a vaixells de més de 12 metres.

Per aprofitar la demanda d’amarradors per a embarcacions grans i de luxe, el text proposat per Rull pretén unificar la gestió dels 45 ports i renovar les infraestructures per donar cabuda als iots. Amb l’objectiu d’augmentar la inversió, el projecte de llei planteja simplificar el procés de concessions, cosa que genera els dubtes de partits com la CUP o Catalunya Sí que es Pot. Sergi Saladié, diputat del partit anticapitalista i ponent en la comissió que tramita la Llei de Ports, pronostica un vot negatiu i argumenta que el Govern vol obrir la porta a inversions que no són locals. “Volem una llei que protegeixi la convivència entre els diferents usos portuaris i, amb aquest projecte, les activitats més populars com la pesca, la vela o la nàutica recreativa queden en un segon pla”, assegura.

En les primeres compareixences en la comissió de tramitació, els responsables de la Federació Catalana de Vela van traslladar la seva preocupació davant la pèrdua d’una gestió autònoma. “La Generalitat només gestionarà les activitats no lucratives, mentre que les que generen diners aniran a càrrec de les empreses concessionàries”, afegeix Saladié. Junts Pel Sí afirma que amb la nova Llei de Ports, es passarà d’una llei pensada per crear infraestructures a una normativa enfocada cap a la innovació, la sostenibilitat i l’optimització dels recursos. Barcelona ja va assistir al debat sobre si la millor opció és cedir a les marines per a grans iots la recuperació dels ports, quan el Port Vell es va renovar en un port de luxe ara operat per Salamanca Investments.

Alerta per la contaminació

“Calia ordenar el sector, però la nostra aposta és que cada port quedi molt integrat a la seva ciutat, tant urbanísticament com des del punt de vista de la governança: no pot quedar en un règim totalment privat”, afirma Hortènsia Grau, diputada per Catalunya Sí que es Pot. Grau, com el grup parlamentari del PSC, avisa també que aquest és el moment d’establir els paràmetres per garantir una adaptació mediambiental.

La gestió de l’impacte ambiental, que el text deixa en mans de les empreses concessionàries, “hauria d’estar més regulada especialment pel que fa a l’emissió de gasos de les embarcacions amarrades”, afegeix. En aquesta línia s’ha expressat també la Plataforma per a la Qualitat de l’Aire en una compareixença en la comissió, en la qual els seus representants han afirmat que el projecte “no regula la limitació i el control de les emissions contaminants dels vaixells”. L’entitat considera que el document proposa un model “insostenible” per la presència de creuers i grans iots, i recorda la normativa europea, especialment el límit màxim del 0,5% de contingut de sofre dels combustibles, un objectiu marcat per al 2020.

El projecte de llei, que té el suport del partit al Govern però també amb el del PP, va passar una esmena a la totalitat de Ciutadans. Segons Marina Bravo, diputada del principal grup de l’oposició, el text és poc clar perquè “posa per damunt els interessos processistes, més que els interessos dels ports”. Bravo considera que el conseller Rull va presentar aquest projecte com una “estructura d’Estat” emmarcat en el procés independentista, però és una llei que no pot gestionar els dos principals ports de Catalunya. De la mateixa manera s’ha expressat el Partit Popular, encara que en el seu cas lloen la proposta per la recerca d’una gestió òptima dels ports, que implica donar cabuda a la demanda creixent d’amarradors per a iots.