Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El jutge ratifica l’acomiadament de l’exdirector d’Infraestructures imputat en el ‘cas 3%’

La resolució judicial considera "raonable i proporcionada" la destitució davant d'una "situació extraordinària derivada de la investigació judicial"

Rosell (dreta), als jutjats del Vendrell.
Rosell (dreta), als jutjats del Vendrell.

Infraestructures.cat va rescindir correctament el contracte de Josep Antoni Rosell, que va ser director general de l'empresa pública fins a la seva detenció i imputació pel cas 3%, que investiga les suposades comissions d'empreses a Convergència Democràtica a canvi de la concessió d'obra pública de la Generalitat. El jutjat social número 14 de Barcelona ha desestimat el recurs presentat per Rosell, en considerar que la decisió de l'antiga GISA de rescindir el contracte era "una resposta empresarial puntual, objectiva i raonable i proporcionada" davant d'una "situació extraordinària derivada de la investigació judicial".

Rosell va ser acomiadat mesos després que la Guàrdia Civil escorcollés el seu despatx a Infraestructures i el seu domicili i li confisqués vuit expedients sobre contractació d'obra pública, en què se sospitava que s'havien produït irregularitats. L'empresa va al·legar "pèrdua de confiança". El jutge del Vendrell que instrueix el cas sospita que Rosell, amb altres persones properes a l'empresa pública, modificaven les ofertes tècniques de les empreses licitadores per beneficiar-ne algunes en concret. Malgrat aquestes sospites, l'alt càrrec no va abandonar l'empresa fins que el Departament d'Economia va prendre una decisió definitiva el febrer de l'any passat, una vegada que la conselleria ja estava en mans del republicà Oriol Junqueras.

Llavors, el consell d'administració d'Infraestructures.cat, presidit per Joan Jaume Oms, li va oferir una indemnització de set dies per any treballat, com correspon a un càrrec d'alta direcció. Rosell va recórrer contra la decisió, en considerar que el seu contracte era laboral i podia percebre una indemnització per acomiadament superior, demanda que el tribunal ha desestimat, tot i que cap recurs davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Segons la resolució judicial, Rosell cobrava 140.895 euros anuals i disposava d'un vehicle que podia utilitzar per a finalitats privades. El combustible el sufragava Infraestructures, que entre el febrer del 2015 i el gener del 2016 va pagar 2.400 euros en xecs de gasolina. Segons la documentació aportada per Rosell, el directiu de l'empresa pública va percebre en espècie 1.805 euros anuals per l'ús privat del vehicle i 311,72 euros per una assegurança mèdica. Per aquest motiu, Rosell va reclamar que se li reconegués un salari equivalent a 159.632 euros anuals i 13.302 mensuals, mentre que l'empresa només reconeixia els 140.895 euros citats.

El desembre del 2015, Rosell va remetre un burofax a la direcció de Recursos Humans en el qual assenyalava que des de feia "uns mesos" l'empresa mostrava cap a ell un comportament que vulnerava la seva "dignitat professional", ja que no el convocava a les comissions executives de l'empresa pública. En aquell moment, el llavors president d'Infraestructures, Joan Lluís Quer, havia comunicat l'assumpció d'"unes mesures extraordinàries" i que havia assumit les funcions del director general.