Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

El Barça goleja el Vila-real amb un trident radiant

Els blaugrana abaten un rival dens gràcies a la brillant actuació de Neymar, la resolució de Messi i la contundència de Luis Suárez

Barcelona - Villarreal Veure fotogaleria
Neymar remata de xilena. REUTERS

Hi ha partits que es repeteixen i, no obstant això, mantenen l'interès, i fins i tot l'emoció, com els Barça-Vila-real. Les actuacions de l'equip d'Escribá, i en el seu moment de Marcelino, acostumen a ser tan acurades i aplicades com les exhibicions del trident i, especialment, de Neymar. Els davanters blaugrana es van repartir els gols, com en els vells temps, quan ja van protagonitzar per exemple el pòster que li va donar la victòria electoral al president Bartomeu, i van liquidar un perillós Vila-real.

No ha caducat la fórmula dels tres atacants, almenys per continuar aspirant a guanyar la Lliga, autors ja de 102 gols el dia que el Camp Nou va homenatjar Carlos Naval pels seus 30 anys com a delegat del Barça. Hagués estat imperdonable perdre el partit en què el barcelonisme es va mostrar agraït amb l'eficient i generós Naval. La jornada era tan grandiloqüent pel rival, per la importància del partit i per Naval, que fins i tot Luis Enrique va posar l'alineació titular, amb l'excepció de Digni.

La resposta dels jugadors va ser excel·lent, pels gols i pel futbol, davant d'un adversari modèlic pel seu model de gestió i sentit d'equip: està molt ben fet i treballat, s'organitza estupendament i juga sempre de la mateixa manera amb independència del rival, també contra el Barça de Messi, Luis Suárez i Neymar. No troba Escribá la manera de lligar en curt Neymar, desbocat cada vegada que s'enfronta a l'equip que va de groc, com el seu Brasil.

Cal jugar ràpid i estar molt fi per sorprendre el Vila-real. Amb prou feines concedeix espais, perquè bascula de manera sòlida i organitzada, i s'estira molt ràpid amb el potent Bakambu. No és fàcil circular amb la pilota, i menys filtrar una passada o aprofundir, guanyar un metre per armar el tir, arribar a l'àrea d'Andrés Fernández. Aparentment és un equip impenetrable quan té la defensa parada, a casa o en camp aliè, tant dona que sigui al Bernabéu o al Camp Nou.

Cal ser molt pacient, barrejar la pressió amb els canvis d'orientació i buscar solucions no convencionals per vèncer el Vila-real. Així s'explicaria que el davanter més confús en la definició sigui també el més clarivident davant la dificultat: Neymar. El Vila-real ha encaixat nou gols en nou partits per part del brasiler del Barça. El trident es va moure ràpid en una transició i Neymar va controlar i va reblar el centre-xut de Messi després del centre des de la dreta de Luis Suárez.

A l'efectivitat barcelonista va respondre el Vila-real amb la mateixa contundència després que Soldado habilités des de la seva pista la carrera de Bakambu. No va encertar Piqué quan va voler tirar la línia del fos de joc i el davanter congolès va travessar mig camp i es va plantar davant de Ter Stegen per anotar el seu setè gol en sis trobades: 1-1. A cada ocasió blaugrana responia amb una arribada el Vila-real en un partit molt dens, de màxima tensió, molt difícil de jugar davant de l'expectació del Camp Nou.

Calia començar de nou en el Barça i l'equip va tornar sobre les seves passes, pendent de les petjades de Neymar. Va tornar a serpentejar l'11, va desbordar una i dues vegades els seus marcadors per perdre i recuperar després la pilota, fins que va acabar a peus de Messi. I llavors el 10 va traçar la seva ja famosa diagonal, va començar a tocar, passet a passet, en direcció al vèrtex esquerre de l'àrea, per deixar anar després un tret creuat amb l'esquerra que va sorprendre el porter després que l apilota toqués en Mario.

No hi ha millor futbolista per desestabilitzar el Vila-real que Neymar ni més gran justicier que Messi: 16 gols en nou trobades, molt precís quan el porter és Andrés Fernández, habitualment crucificat al Camp Nou. Ni tan sols el descans va temperar Neymar, que va insistir sense desmai pel costat esquerre, perseverant en el desequilibri i poc lúcid en l'última passada, obcecat amb el tir, segurament perquè sap de la seva sort davant del Vila-real.

No aconseguia acabar les jugades el Barça i l'exigència del Vila-real era tanta que Iniesta fins i tot va prendre una targeta groga per intentar corregir una pèrdua de pilota davant de l'àrea de Ter Stegen. Fins Piqué aguantava en peus amb un genoll adolorit, sabedor de la seva importància, disposat a mesurar-se amb Bakambu i esperançat també amb aconseguir el cuir a la sortida d'una falta o d'un córner davant d'Andrés Fernández. El gol va arribar a la carrera, en una conducció de Sergi Roberto, rematada per Luis Suárez.

No va perdonar l'uruguaià ni va descansar Neymar, que va coronar la seva actuació amb una acció pròpia d'un mag, tal que fos la reencarnació i actualització de Ronaldinho. L'11 va córrer per la banda com un funambulista, va tirar un barret i va provocar un penal que Messi va transformar a l'estil Panenka. Una bona manera de posar fi a un partit que va evocar els millors temps del trident, que ja supera el centenar de gols: Leo 51, Luis Suárez, 35 i Neymar 16.

Resignat a la sala d'espera, al Barça no li queda més remei que estar disposat per si de cas es despista el Madrid.