_
_
_
_
_

Ningú s’atreveix amb la Via Laietana

Barcelona ha reduït el trànsit en grans artèries però recela de fer-ho al carrer que travessa Ciutat Vella. En aquest mandat Colau prioritza la reforma de la Rambla

Clara Blanchar
Caos circulatori a la Via Laietana.
Caos circulatori a la Via Laietana.Albert Garcia

Ningú s’atreveix amb la Via Laietana. Mentre en els últims anys Barcelona ha eixamplat voreres en grans artèries a costa del trànsit (Meridiana, Diagonal, passeig de Gràcia, Balmes, Aragó), ha reurbanitzat (Paral·lel), peatonalitzat o creat zones 30 (nuclis antics) i abaixat carrils bici a la calçada, els alcaldes han passat i ningú s’ha atrevit a eliminar cotxes d’aquest carrer que travessa Ciutat Vella de mar a muntanya i pel qual els dies laborables circulen 53.000 vehicles.

I ningú inclou al govern de l’alcaldessa Ada Colau, decidit com mai fins avui a treure cotxes de la ciutat. Per aquest motiu quan aquesta setmana la regidora del districte, Gala Pin, va anunciar una reforma de mínims –que millora l’accés als semàfors i elimina les semirotondes de la plaça de la Catedral–, li van ploure crítiques. De l’oposició, que considera tèbia la reforma. I dels comerciants, que la van titllar d’“immobilista”. Pin respon que en aquest mandat prioritzen la reforma de la Rambla i que també és una qüestió de pressupost.

Tècnics i polítics de governs del PSC, que demanen no ser citats, evoquen diversos motius pels quals ningú obre el meló de la Via Laietana: perquè “habitualment s’ha analitzat des del districte quan és un tema de ciutat”; per “les pressions de les forces vives del cotxe”; perquè hi ha dos grans aparcaments (un de públic, el del mercat de Santa Caterina) que viuen de la gent que va amb cotxe; perquè “els tècnics de mobilitat senten les paraules tallar i Via Laietana i s’enduen les mans al cap”, i perquè “per ficar la mà a la Via Laietana caldria ficar-la també a la Rambla i al Paral·lel i contemplar les alternatives per al trànsit”. De fet, recorden que fa anys, quan s’analitzaven alternatives per al trànsit, es pensava en el carrer del Comerç, ara peatonalitzat entorn del Born.

I ben aviat, obres al metro de Jaume I

En ple debat per la Via Laietana ha passat desapercebut que estan a punt de començar les obres per instal·lar ascensors al metro de Jaume I. Això tindrà afectació en les calçades –mínima, però la tindrà– i, per tant, sobre l’actual trànsit d’aquesta artèria. L’adaptació de les dues boques a les persones amb mobilitat reduïda és una obra llarga i complexa, avisen des de Mobilitat.

Aquestes fonts citen “l’únic” pla que hi ha hagut per pacificar de debò la via i treure trànsit. El de l’exregidora de Ciutat Vella Itziar González, que eliminava dos carrils. “El projecte executiu va sortir del districte i Foment de Ciutat Vella cap a l’Àrea d’Urbanisme per ser informat el 9 de novembre del 2010”, recorda González, que lamenta que quan hi ha relleus polítics els estudis tècnics es quedin en un calaix “encara que s’han pagat amb els diners de tots”. “Quan vaig arribar la gent m’ho demanava, els veïns i CiU des de l’oposició, però em vaig adonar que no es veia com una cosa prioritària. Però per obstinació vaig començar a mirar-ho. Vaig decidir que al marge de si hi havia diners, deixaria el projecte executiu a punt”, explica. I en part es va centrar a “ordenar l’embolic dels serveis al subsòl”. Una obra com la Via Laietana necessitaria també que les companyies invertissin a posar al dia les seves instal·lacions, explica. Un altre tema van ser les reunions amb mobilitat: “Anàvem a treure dos carrils i no ho veien bé”, assegura. González creu que en un cas com la Via Laietana “l’única força que tens és la demanda ciutadana, i en aquest cas no admet pedaços”.

Amb l’entrada de CiU al govern de Barcelona, la regidora de Ciutat Vella va ser Mercè Homs. Defensa dues qüestions: que sabent la complexitat de Via Laietana, el partit no es va atrevir a prometre la reforma en el seu programa electoral, i que ho va deixar tot a punt per abordar la reforma definitiva en un segon mandat. “El que ara proposa Gala Pin ho hauria pogut fer en el minut un, no després de dos anys de mandat”, lamenta. Homs enumera les seves actuacions: “Vam treure els autobusos turístics que paraven a la plaça Berenguer i vam condicionar les cantonades dels dos Sant Pere i Comtal”, unes obres que es van fer a mitges amb finançament privat.

La Rambla, prioritat de Colau

Pin respon argumentant que la prioritat d’aquest mandat és la Rambla. “Com quedi el trànsit a la Rambla condicionarà l’actuació a Via Laietana”. En qualsevol cas, assegura que tindrà en compte la feina feta prèviament per fer un procés participatiu a partir del 2018. També defensa que les intervencions d’aquest mandat per millorar la connectivitat entre barris “no són menors”.

Qui s’ha mirat del dret i del revés la Via Laietana és el director de serveis de Mobilitat, Adrià Gomila. Hi ha consens a reduir el trànsit, comenta. “I voluntat de fer-ho”. Han analitzat quants carrils eliminar i què fer en el seu lloc: si voreres, si bicicletes… I per al trànsit que es rebaixa, tenen alternatives previstes, assegura. Sempre garantint que pugui passar el transport públic, l’accés dels veïns i les mercaderies. Però no les revela. “El compromís en aquest mandat és posar-les sobre la taula, discutir-les i redactar un projecte”, diu. Al final, tampoc té tant secret. Hi ha un carril de bus més dos de cotxes de baixada. I un i un de pujada. Es tracta de decidir si se n’eliminen un, dos, o eliminar la pujada, una solució complexa. Però amb una certesa que convé recordar, encara que és aclaparadorament lògica: “Amb cotxe, podràs arribar a tot arreu, encara que no de la mateixa manera que ho feies”.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_