_
_
_
_
_

Bartomeu declararà el 9 de juny per l’estafa amb els nínxols del Barça

El jutge manté imputats el president, l'exdirectiu Antoni Freixa i el club

Jesús García Bueno
El cementiri de les Corts i, al fons, el Camp Nou.
El cementiri de les Corts i, al fons, el Camp Nou.CARLES RIBAS

El negoci fallit dels nínxols als camps de futbol li ha esclatat al FC Barcelona. El jutge que investiga una presumpta estafa sobre els columbaris ha citat a declarar com a investigat, el proper 9 de juny, el president del club, Josep Maria Bartomeu, i l'exdirectiu Antoni Freixa, que va proposar el negoci al Barça. Tots dos estan imputats –igual que el club, com a persona jurídica– des de fa dos mesos, tal com va avançar EL PAÍS. La novetat és que s'ha modificat la data de les declaracions: Bartomeu i Freixa compareixeran davant del jutge el 9 de juny.

Más información
Un jutge indaga una estafa amb els nínxols del futbol
La mort dels nínxols del Barça

El 2011, Freixa va traslladar al Barça la idea d'un empresari amic seu, Santiago Bach, de construir un Espai Memorial al Camp Nou, a l'estil dels que Bach ja havia projectat en altres estadis de futbol de Primera Divisió (Betis, Espanyol, Atlètic de Madrid). La iniciativa preveia generar 90 milions d'euros de negoci (a través dels socis i aficionats que paguessin perquè les seves restes descansessin al camp) i uns rèdits d'uns sis milions d'euros per al Barça, que la va aprovar. El projecte, no obstant això, es va ajornar.

Com que el projecte no tirava endavant i no recuperaven els seus diners, els inversors es van sentir estafats i es van querellar contra Bach. La investigació ha tret a la llum nombroses irregularitats. Per exemple, que Freixa va cobrar uns 200.000 euros de l'empresa de Bach (Giem Sports) durant el temps en el qual el memorial va estar sobre la taula. Freixa sosté que es tracta d'honoraris per la seva feina com a advocat, però l'exdirectora financera de Giem el va desmentir en declarar, com a testimoni, que aquests pagaments eren en realitat "comissions per haver donat el contracte al Barça".

Els socis de Bach van presentar una segona querella que apuntava al Barça per haver participat en l'estafa. Les dues causes estan ara en mans del mateix jutge: el titular del jutjat d'instrucció número 7 de Barcelona. La documentació aportada al jutge revela que, el 2013, el club va demanar la llicència a l'Ajuntament de Barcelona i aquest no la va concedir per "incompatibilitat de l'ús de l'espai memorial amb els usos permesos en l'àmbit del Camp Nou". Aquesta circumstància va ser "ocultada" i Bach va seguir captant fons.

El club va rebre un milió d'euros com a bestreta pel contracte. Fonts de l'entorn del Barça asseguren que el club se sent més perjudicat que una altra cosa i que està disposat a retornar el milió quan el club ho ordeni.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jesús García Bueno
Periodista especializado en información judicial. Ha desarrollado su carrera en la redacción de Barcelona, donde ha cubierto escándalos de corrupción y el procés. Licenciado por la UAB, ha sido profesor universitario. Ha colaborado en el programa 'Salvados' y como investigador en el documental '800 metros' de Netflix, sobre los atentados del 17-A.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_