Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Els empresaris catalans demanen a la Generalitat que negociï com el PNB

Les patronals mostren el seu malestar després dels nous increments d'impostos

El vicepresident Junqueras i Natàlia Mas, una de les seves col·laboradores, ahir a Nova York.
El vicepresident Junqueras i Natàlia Mas, una de les seves col·laboradores, ahir a Nova York.

L’acord que han tancat el PP i el PNB ha augmentat el malestar de l’empresariat català amb l’Executiu de Carles Puigdemont, a qui segueix demanant que accedeixi a dialogar per aconseguir millores en el finançament autonòmic. Això es produeix la setmana en què els empresaris han carregat contra la nova pujada fiscal de la Generalitat. El pacte dels populars i els nacionalistes bascos, a més, es donava just quan Junts pel Sí i la CUP han rebutjat que la Generalitat designi un expert per a la comissió que estudia el nou model.

La bretxa entre les grans patronals i lobbys econòmics com Foment del Treball o el Cercle d’Economia ha anat creixent en els últims mesos. I el pacte d’aquest dimecres entre PP i PNB ha estat, segons han coincidit diversos membres de la patronal catalana, la constatació que els nacionalistes catalans, especialment el PDeCAT, han renunciat a negociaramb el Govern central millores per al finançament o les infraestructures a Catalunya. Les fonts consultades repetien el missatge que ha anat llançant el Govern de Junts pel Sí al llarg dels últims mesos: que s’asseguin a negociar.

El Cercle d’Economia, el lobby econòmic presidit per Juan José Brugera, ha estat fins ara la institució més clara amb la Generalitat. En la seva última nota d’opinió, l’organisme –a la junta del qual hi ha representants del món financer, grans corporacions i acadèmics– va demanar a l’Executiu català “respecte al marc legal” i li va recordar que “no es pot renunciar a elaborar una proposta de continguts que, sense ruptures, pugui respondre a l’aspiració per a més i millor autogovern”.

Aquest dimecres diversos membres del lobby s’han reafirmat en aquesta nota, emesa fa amb prou feines un mes, i han lamentat que no es busquin oportunitats per aconseguir acords com el que ha aconseguit el PNB. No obstant això, el govern de Puigdemont ara només persegueix pactar la celebració d’un referèndum. I això ha quedat patent quan, de nou, el Parlament ha rebutjat una proposta de resolució de Ciutadans que instava el Govern català a designar un representant per a la comissió d’experts que estudia la reforma del sistema de finançament autonòmic. Junts pel Sí i la CUP l’han rebutjat, mentre que Ciutadans, PSC, PP i Sí que es Pot han votat a favor.

La patronal Foment del Treball no ha fet comentaris sobre l’acord amb el PNB. Però membres consultats de la seva junta han coincidit amb la demanda de diàleg i han reivindicat la negociació d’un concert solidari per a Catalunya. Les fonts consultades han lamentat que la bretxa entre patronals i la Generalitat s’engrandeixi, sobretot després de la creació de nous impostos com el de les begudes ensucrades o el que grava el nombre de vehicles que entren als centres comercials. La patronal va criticar que la fiscalitat és “absolutament desmesurada en el context espanyol” i la “creativitat desbordada” de l’Administració a l’hora de crear impostos.

No obstant això, ahir el vicepresident de la Generalitat, Oriol Junqueras, ha estat rotund en insistir que l’Executiu català només s’asseurà a parlar del referèndum. “Tothom sap que hem intentat infinitat de vegades acords amb el Govern central, acords que mai ha respectat”, ha afirmat des de Nova York. El portaveu del PDeCAT al Congrés, Carles Campuzano, s’ha expressat en termes similars en considerar que els comptes del Govern són el “certificat de defunció” de l’operació diàleg.

Una proposta per revisar el sistema foral

Les patronals i lobbys catalans fa temps que reclamen un nou sistema de finançament autonòmic. El Cercle d'Economia va albergar la presentació d'un document elaborat per experts de la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada i la Fundació Olof Palme en el qual, sense qüestionar el sistema foral, proposaven una revisió de la quota basca i l'aportació navarresa. A la Fundació Olof Palme, el pacte amb el PNB va caure com un gerro d'aigua freda perquè hi ha en marxa una comissió per definir un nou model de finançament. No és la primera vegada que des de Catalunya es qüestiona la quota basca. El tripartit ja ho va fer quan va negociar l'actual model.