Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Els sindicats pressionen el Govern espanyol amb la renda garantida

La manifestació ha omplert la Via Laietana amb 50.000 persones, segons els organitzadors

Manifestació del Primer de Maig a Barcelona.
Manifestació del Primer de Maig a Barcelona.

CCOO i UGT han aprofitat aquest dilluns la manifestació del Primer de Maig a Barcelona per pressionar el Govern de la Generalitat perquè aprovi la renda garantida de ciutadania. La negociació per engegar el programa, que va sorgir d’una Iniciativa de Legislació Popular, s’ha allargat més de tres anys per les diferències entre els seus impulsors i el Govern. Els secretaris generals d’ambdues organitzacions van mostrar el seu suport a la iniciativa i van instar la Generalitat a “crear un nou dret social a Catalunya després de la crisi”.

La marxa en commemoració del Dia del Treball ha congregat unes 50.000 persones segons l’organització. La Guàrdia Urbana ha reduït aquest nombre fins als 5.000. Malgrat la diferència abismal, la veritat és que els sindicats han aconseguit omplir la via Laietana des d’Urquinaona fins a la plaça de la Catedral, on ambdues organitzacions han llegit manifestos.

La capçalera de la manifestació, liderada pel nou secretari general de CCOO Javier Pacheco i el seu homòleg d’UGT Camil Ros, portava una gran pancarta amb el lema “Increment salarial en els convenis col·lectius, ja! Per l’ocupació de qualitat i les pensions dignes”. Tots dos líders han fet una crida per derogar la reforma laboral. “O hi ha un acord o tibarem el carrer i les taules de negociació”, ha amenaçat Pacheco. Ros ha estat encara més contundent: “És el moment de dir clar a Foment que se’ns ha acabat la paciència. O apugen els salaris o el conflicte està servit”.

Els treballadors de Codorníu, afectats per un ERO, molt actius durant la manifestació.
Els treballadors de Codorníu, afectats per un ERO, molt actius durant la manifestació.

Aquest era el missatge que ambdues organitzacions volien transmetre en l’àmbit nacional. La recuperació econòmica ja ha arribat però no acaba de veure’s reflectida en un augment salarial o la reconquesta de drets per part dels treballadors. I aquí sortia la particularitat catalana: la deixadesa de tres anys per aprovar la renda garantida, un instrument clau per lluitar contra la pobresa.

El desacord entre el Govern, els partits al Parlament i els impulsors de l’ajuda és la complementarietat de la renda. És a dir, que no només es doni a les persones sense ingressos sinó també a aquelles que tinguin rendes de treball inferiors a 664 euros, l’Indicador de Renda de Suficiència.

Les negociacions continuaran aquesta setmana i tots dos sindicats creuen que s’acabarà arribant a un acord. La consellera de Treball i Afers Socials, Dolors Bassa, va alertar divendres passat que encara no hi havia un acord sobre la complementarietat de l’ajuda, si bé se’n va mostrar partidària.

Tant Pacheco com Ros han defensat en les seves intervencions el dret a decidir, però també han recordat que “els drets socials i els nacionals han d’anar agafats de la mà”.

 

MÉS INFORMACIÓ