Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Alerta del Govern per una “estigmatització del turisme” a Barcelona

Generalitat i hotelers lamenten que es culpi “en exclusiva el turisme” per fenòmens com la pujada de lloguers o l’incivisme

Una protesta contra els pisos turístics.
Una protesta contra els pisos turístics.

Ja són gairebé la meitat de barcelonins els qui pensen que el turisme a la capital catalana està arribant “al límit”, segons un informe que l’Ajuntament de Barcelona va fer públic durant la Setmana Santa. Aquest malestar, que se suma al d’altres poblacions catalanes de la costa, ha posat en alerta el sector hoteler i el Departament d’Empresa i Coneixement. El seu titular, el conseller Jordi Baiget, va advertir recentment en una conferència que el sector turístic a Catalunya pateix una “estigmatització”, i que hi ha una tendència a “culpar a l’excés el turisme” per fenòmens com la pujada dels preus del lloguer o l’incivisme. Per atallar aquest problema, Baiget va anunciar un Pla Territorial Sectorial per implantar un model sostenible i pal·liar-ne els efectes negatius.

El turisme a Barcelona acumula any rere any xifres de rècord i, després de l’èxit de la Setmana Santa, la tendència no sembla que hagi de canviar. El 2016, Catalunya va rebre 18 milions de turistes estrangers, i 7,49 milions de viatgers van omplir els hotels de la capital catalana, un 5,5% més que l’any anterior. A més turisme, més pes va tenint la idea que és un factor responsable d’alguns mals dels quals es queixen els ciutadans, que ja situen el turisme com la seva segona preocupació. Segons l’informe de l’Ajuntament, encara que més d’un 80% dels barcelonins estan d’acord amb la promoció del turisme, un 78,6% dels veïns també creu que la presència de més turistes contribueix a la pujada dels preus del lloguer o a l’incivisme en barris cèntrics com el Raval, el Gòtic, la Barceloneta o el Poblenou.

El Govern considera que aquesta lectura és “injusta” i vol reivindicar el turisme com el motor econòmic que genera ocupació i riquesa al territori. El turisme suposa gairebé el 12% del PIB català i genera al voltant del 13% de l’ocupació. Els hotelers coincideixen que, malgrat que el turisme no perd pistonada, comença a notar-se cert malestar social, que va acompanyat d’algunes de les accions que ha impulsat el govern de l’alcaldessa Ada Colau, com la moratòria d’hotels a la ciutat. “Hi ha una sensació d’agressivitat, de demonització del turisme, per part d’alguns sectors de la societat, que està fomentat per certes línies polítiques”, afegeix Bruno Hallé, de la consultoria turística Magma.

Hallé considera que és un “greu error” comparar l’activitat dels hotelers amb la dels allotjaments turístics il·legals. “Cal controlar l’oferta no reglamentada, això és importantíssim, perquè aquí és on va tot el turisme que no ens agrada; però impulsar una moratòria contra allotjaments normatius i legals és absurd, l’hoteler se sent acusat i culpat”, argumenta el consultor turístic, que creu que cal deixar que “l’oferta es reguli per si mateixa”.

No obstant això, el conflicte no se cenyeix al sector hoteler. L’arribada massiva de passatgers dels creuers que amarren al port de Barcelona és un altre dels elements que posa els veïns en alerta. Només el 2016, 2,68 milions de creueristes van baixar, encara que només fos per unes hores, a la capital catalana. També entre els turistes existeix la percepció que Barcelona està una mica col·lapsada per la presència de viatgers. L’estiu passat, una enquesta de l’Ajuntament revelava que el 56% dels turistes consideraven que la ciutat està massa massificada per visitar-la. Encara que un eventual canvi de cicle encara està lluny, en el sector hi ha una certa inquietud que la conselleria d’Empresa i Coneixement vol atallar redefinint el model de turisme de Catalunya.

El Pla Territorial Sectorial, que encara no té data de redacció, és segons Baiget l’oportunitat perquè el turisme català “integri una part important de l’estructura econòmica de Catalunya i generi oportunitats i riquesa per a les empreses del sector, per als seus treballadors i per al territori”. La intenció de la Generalitat és asseure’s amb els diferents actors del sector turístic i definir les línies generals de com ha de créixer el turisme: des de les infraestructures que es necessiten fins a la mobilitat amb la qual es dirigeixen els fluxos de viatgers. “No podem prohibir als turistes que vinguin a Barcelona, però podem impulsar altres destinacions i oferir-les-hi”, destaquen des del Departament.

El Pla servirà per definir el model de governança del turisme: “La qüestió no és si turisme sí o no, sinó com gestionem la quantitat de turistes que ens visiten i si de la manera com ho fem es derivarà un bon o un mal govern del turisme”, afirma el conseller. A més del Pla, la Generalitat es compromet a lluitar contra els sous baixos i els mals contractes que hi ha en el sector, per garantir que l’ocupació que genera el turisme sigui de qualitat.

El malestar amb el turisme també afecta altres poblacions, especialment les de la costa. En la passada Setmana Santa, el Consistori de Lloret de Mar es va veure obligat a pressionar els organitzadors de l’esdeveniment privat SportVest perquè cancel·lessin una part de les seves activitats i els van demanar que no tornessin l’any que ve a la ciutat costanera. El motiu és que, encara que Lloret de Mar pretén impulsar el turisme esportiu i de congressos per retallar en turistes de sol i platja, aquest esdeveniment era exactament això: fins a dos mil visitants que venen a fer esport però, sobretot, a sortir de festa a la nit.

MÉS INFORMACIÓ