_
_
_
_
_

El ‘cas Llach’ obre una bretxa entre els funcionaris i la Generalitat

Els sindicats demanen un gest del Govern català per protegir als treballadors públics

Llach i Puigdemont es donen la mà en presència de Comín.
Llach i Puigdemont es donen la mà en presència de Comín.QUIQUE GARCÍA (EFE)

Els sindicats majoritaris segueixen esperant un gest tranquil·litzador per part de la Generalitat quatre dies després que transcendissin les declaracions del diputat Lluís Llach (Junts pel Sí) sobre les sancions als funcionaris que incompleixin la llei de transitorietat jurídica. CCOO i UGT han demanat públicament al Govern català que reafirmi el seu compromís de respectar i protegir la seguretat jurídica dels treballadors públics. El sindicat CATAC, per exemple, sí que ha demanat per escrit explicacions a la consellera de Governació, Meritxell Borràs.

“No pot ser que un problema polític es converteixi en un problema laboral”, es va queixar Carles Villalante, secretari de Política Institucional de la Federació de Treballadors Públics d'UGT. Els sindicats majoritaris recorden que són membres del Pacte Nacional pel Dret a Decidir i per això no entenen que els seus dubtes davant el xoc de legitimitats no sigui comprès o sigui directament mal interpretat. “Estem recollint signatures del manifest i ens titllen d'espanyolistes. No ho entenem”, va agregar Joan Maria Sentís, coordinador de l'àrea pública de CCOO.

“Més que preocupats, els funcionaris estan cabrejats”, va dir Assumpta Barbens, portaveu de CATAC. “Hem suportat retallades, hem fet sacrificis i no ens han retornat tots els nostres drets perduts per la crisi i ara se'ns posa a l'ull de la polèmica”, va puntualitzar la líder sindical. “Era un tema que abans semblava llunyà però que ara te l'esmenten, com va passar amb la votació del 9-N”, va agregar Villalante.

Blindar-se contra “alegalitats”

La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) dissenya un protocol perquè els funcionaris que rebin una ordre “alegal” de qualsevol Administració puguin demanar-la per escrit i negar-se a executar-la. És un mecanisme ja previst en el decret de la Generalitat del 1997 sobre funció pública: “Si les ordres, al seu judici, fossin contràries a la legalitat, podrà sol·licitar la seva confirmació per escrit i, rebuda aquesta, comunicar immediatament la discrepància al cap superior, qui decidirà. En cap cas es compliran ordres que impliquin la comissió de delicte”.

Els sindicats asseguren que hi ha hagut converses informals sobre el cas Llach —una figura molt estimada dins del sindicalisme pel seu compromís i que volen dissociar de la polèmica— però insisteixen en la necessitat d'explicacions d'una manera oficial.

Una representació de CATAC, per exemple, va assistir al ple del Parlament per seguir una moció sobre els interins. Barbens va revelar que la consellera de Governació Meritxell Borràs no va dir ni una paraula sobre el tema malgrat que li van lliurar un document demanant-li explicacions. També han ingressat una còpia pel registre.

“Depèn del que ens digui sospesarem sol·licitar una reunió”, va agregar Barbens. Des de Governació asseguren que fins ara no han rebut cap tipus de petició formal de reunió. En l'agenda, no obstant això, hi ha una convocatòria de la Mesa de la Funció Pública.

La Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC), que agrupa set sindicats de diferents sindicats, encara no ha pres una postura oficial sobre el silenci de la Generalitat. El dimarts celebrarà una assemblea on assumirà una postura. D'altres ja la tenen clara, com la Intersindical-CSC, que juntament amb l'Assemblea Nacional Catalana fa pedagogia entre els funcionaris per tranquil·litzar-los sobre els efectes de la transició en la seva feina.

“Estarem molt atents i vigilants al que passi en els propers dies”, va explicar Villalante. “Fins ara podíem fer-los confiança, esperem un missatge contundent i clar que ens permeti mantenir aquesta confiança. Som funcionaris però també ciutadans”, va agregar el líder sindical.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Camilo S. Baquero
Reportero de la sección de Nacional, con la política catalana en el punto de mira. Antes de aterrizar en Barcelona había trabajado en diario El Tiempo (Bogotá). Estudió Comunicación Social - Periodismo en la Universidad de Antioquia y es exalumno de la Escuela UAM-EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_