Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Els alcaldes de l’Àrea Metropolitana demanen de millorar les infraestructures contra la pol·lució

El debat organitzat per Alcaldes.eu se centra en les alternatives al cotxe privat

Un cotxe antic a Barcelona.
Un cotxe antic a Barcelona.

Els problemes que comporta la contaminació dels automòbils a la ciutat de Barcelona, tant per a la salut dels ciutadans com per a l’urbanisme sostenible, ja són evidents per a les institucions públiques. La lluita contra la contaminació ha passat a ser una prioritat per a la capital catalana i les ciutats de l’Àrea Metropolitana (AMB), que han adquirit compromisos ferms per reduir la quantitat de cotxes que circulen cada dia per Barcelona. Tanmateix, molts dels automòbils que arriben cada dia a la ciutat vénen de municipis dels voltants que, sense una xarxa de transport públic eficient, no veuen alternativa a l’ús del vehicle privat.

Els alcaldes d’aquestes ciutats han demanat aquest divendres, en un col·loqui organitzat per Alcaldes.eu, que s’ampliïn i es millorin les infraestructures per poder oferir una opció als veïns que utilitzen el cotxe diàriament com a mitjà de transport. “Les mesures que s’han plantejat ara troben un espai incòmode, però no s’han de veure com una amenaça, sinó com una oportunitat de generar consens”, ha afirmat Antoni Balmón, alcalde de Cornellà de Llobregat i vicepresident de l’AMB.

Entre els compromisos que ha adquirit l’AMB hi ha el de retirar de la circulació, el 2019, els cotxes i furgonetes que tinguin més de 20 anys. El pla de les institucions també passa per millorar el transport públic, habilitar zones d’aparcament a la perifèria de la ciutat i fins i tot planteja, a llarg termini, instal·lar peatges dissuasius a l’entrada de l’urbs, la qual cosa ja existeix per exemple a Londres. Les mesures s’emmarquen en els objectius de la Unió Europea, que ha advertit Barcelona i Madrid, entre altres ciutats del continent, de sancions en el cas que no es compleixin.

“Estem molt d’acord amb totes les mesures, però hem de presentar una alternativa real a la ciutadania”, ha expressat l’alcaldessa d’Esplugues de Llobregat, Pilar Díaz. El president del Consell Comarcal del Baix Llobregat, Josep Perpinyà, ha recordat que en aquesta comarca hi ha una gran circulació de cotxes, en part per la seva dimensió empresarial (concentra el 12% de les companyies catalanes) i per la necessitat dels veïns de desplaçar-se a Barcelona per anar a treballar. “També és un problema de sensibilització, perquè hi ha molts cotxes, però la majoria van només amb un o dos ocupants”, ha assegurat, per afegir després que, en alguns pobles i ciutats dels voltants de Barcelona, s’arriba a una mitjana de 2,4 vehicles per casa, entre automòbils i motos.

Per solucionar-ho, els alcaldes proposen de traslladar la bona salut de la xarxa d’autobusos o la de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya al sistema de voltants de Renfe, que no gaudeix de gaire confiança per part dels seus usuaris a causa de les seves múltiples avaries. “Hem d’arribar a una freqüència de transport públic acceptable, tant entre les ciutats de les comarques com amb Barcelona”, ha reclamat l’alcalde de Sant Climent de Llobregat, Isidre Sierra.

Els ponents en el col·loqui també han defensat la necessitat de conservar els espais verds: “Hem de preservar Collserola, cada vegada més massificada, i assegurar que els ciutadans facin un ús responsable d’aquest pulmó”, ha conclòs l’alcaldessa d’Esplugues. Balmón, per la seva part, ha demanat consens en la ciutadania i ha posat la vista en el futur: “En les següents generacions, tenir un cotxe de propietat no serà una prioritat, i ara hem d’impulsar mesures per facilitar aquest canvi”.