Mor Miguel Ángel Bastenier, mestre de periodistes
El veterà expert en política internacional havia estat subdirector d'EL PAÍS
El periodista Miguel Ángel Bastenier, un dels principals experts en política internacional de la premsa mundial en espanyol i mestre de diverses generacions de periodistes, ha mort aquest divendres a Madrid als 76 anys a causa d'un càncer de ronyó.
Amb només 37 anys va dirigir Tele/eXprés, un diari català escrit en espanyol que sortia al vespre i que va tancar el 1980. Un any abans Bastenier va fitxar com a subdirector per El Periódico de Catalunya, on va treballar tres anys, fins que va arribar a EL PAÍS, un diari al qual quedaria vinculat fins a la seva mort, aquest divendres. En aquest mitjà va exercir diversos càrrecs, com els de subdirector d'Informació i subdirector de Relacions Internacionals fins al 2006.
Paral·lelament, era professor de periodisme internacional a l'Escola de Periodisme d'EL PAÍS, des d'on va formar diverses generacions de periodistes que avui exerceixen la seva tasca en tot tipus de mitjans d'arreu del món. També va ser professor a la Fundación Nuevo Periodismo Latinoamericano de Cartagena de Indias (Colòmbia).
En els seus últims anys Bastenier seguia col·laborant amb la secció d'Opinió del diari com a editorialista i columnista. La seva última columna, que va publicar dilluns, alertava del risc dels extremismes a Europa malgrat la victòria d'un candidat moderat en la primera ronda de les eleccions franceses de diumenge.
Bastenier va estudiar Història a la Universitat de Barcelona i Periodisme a l'Escola Oficial de Periodisme de Madrid, però en els molts anys que va exercir la professió sempre va defensar que l'ofici s'aprenia molt millor a la redacció d'un diari. El seu ofici i la seva experiència el van fer expert sobretot en dos temes: el conflicte àrabo-israelià i Amèrica Llatina, camps en què era una referència al món.
Al periodisme li va dedicar dos llibres que s'utilitzen a les universitats: El blanco móvil (Aguilar, 2001) i Cómo se escribe un periódico (Fondo de Cultura Económica de España, 2009). En aquestes obres afirma que per ser un bon periodista cal tenir "un estómac de ferro” per distanciar-se dels assumptes dels quals s'informa.
En els últims temps s'havia incorporat amb un gran èxit a les xarxes socials i era el periodista d'EL PAÍS amb més seguidors a Twitter, més de 172.000.
