Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS
CORREDISSES

Sant Jordi no és culer?

El Barça no ha jugat els seus millors partits en Sant Jordi, molt especialment a la Copa d’Europa o a la Champions

Real Madrid - Barcelona Ampliar foto
Luis Enrique, a l'entrenament aquest matí. EFE

Aquest any el clàssic es juga el dia de Sant Jordi, festa grossa a Catalunya, i per tant raó de més perquè els culers se sentin més valents de cara al partit Madrid. No hi ha res a dir, i menys si es té en compte que habitualment es necessiten ajudes suplementàries, i millor si són del patró del país, per contrarestar el poder que desprèn la llotja del Bernabéu.

No tinc pas cap ganes d'aixafar la guitarra a l’afició blaugrana, ni tampoc de discutir la simbologia del FC Barcelona, però Sant Jordi no necessàriament és culer o juga a favor del Barça. Ho dic sobretot pel record que tinc dels partits jugats pels barcelonistes el dia de Sant Jordi, molt especialment a la Copa d’Europa o a la Champions.

Jo vaig quedar marcat de per vida pel 23 d’abril del 1975 quan el Barça va quedar eliminat pel Leeds United. Hi havia una fe cega al Camp Nou en què l’equip de Cruyff i Neeskens remuntaria el 2-1 a Elland Road, gol d’Asensi. I no va ser així: el club de Yorkshire, el dels Bremmer, Yorath, Stewart o Lorimer, autor del gol, van deixar fora de joc els nois de Michels: 1-1.

El partit va ser una metàfora del que aleshores era i encara és el Barça: hi van haver queixes contra l’àrbitre Linemayer, que va expulsar McQeen; hi ha qui recorda Marinho fent de davanter centre en un intent a la desesperada per fer un gol; impossible oblidar Clares, que va aconseguir l’empat, i al mateix temps enyorar Sotil. Va ser tot plegat un escenari molt culer.

També tinc al cap, la victòria del Madrid al Camp Nou el 2002 por 0-2, gols de McManaman i de Zidane, a la semifinal d'anada, quan entrenava un català de soca-rel com Charlie Rexach. Tampoc va anar bé contra el Manchester United, el 2008, perquè aleshores els blaugrana van empatar (0-0) a l’estadi per perdre després a Old Trafford (1-0).

I molt més dolorós va ser encara per als culers el 4-0 que va encaixar l’equip de Tito Vilanova i Jordi Roure a Munic contra el Bayern el 2013. Tot plegat un rosari de resultats negatius al torneig continental; una altra cosa serà veure què passa ara en un partit de Lliga, ja que Sant Jordi cau en diumenge i el partit a més a més es juga a Madrid.

Sant Jordi, de moment, ja ha servit d’excusa al president blaugrana Josep Maria Bartomeu per no haver d’anar al dinar de directives amb Florentino Pérez com a amfitrió. I també se n’ha esborrat el vicepresident Jordi Cardoner, el mateix que va fer costat en nom de la junta a Piqué quan va parlar dels àrbitres, dels valors del Madrid i de la llotja del Bernabéu.

La vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaria, per la seva banda, va viatjar expressament de Madrid a Barcelona per participar en l’acte d’inclusió del dia del llibre i la rosa a la llista de patrimoni immaterial de la UNESCO. “A Castella, vicepresident”, li va dir a Oriol Junqueras, “també el 23 d’abril celebrem la llibertat”, en al·lusió a la festa dels Comuners (1521).

I els anglesos, mentrestant, recorden que Sant Jordi és el seu patró. O sigui que no està clar que hagi d’afavorir necessàriament el Barça. El sant podria ser que fos neutral en situacions que no li convé prendre partit. No sé valorar tampoc quina importància pot tenir que el pare de Messi es digui Jorge.

A vegades no n’hi ha prou amb invocar el santoral per guanyar, sobretot quan hi ha cua, conflicte d’interessos i se l’utilitza pel que més convingui. Per si de cas, val més entrenar bé, encertar amb l’alineació i jugar a futbol com Deu mana. Aleshores Sant Jordi segur que serà agraït amb els honors que li fa el Barça.